La corresponsal de 'Le Monde' a Espanya, Sandrine Morel, ha seguit el procés des del seu inici i ha publicat el llibre 'En el huracán catalán'. El seu periodisme recorda el de Manuel Chaves Nogales: un equilibri molt ben aconseguit entre el que pensen els polítics i el variat sentir del carrer. Els líders independentistes han donat un accés informatiu constant i privilegiat als periodistes estrangers, cosa que ella ha aprofitat de forma brillant.
Les escenes que descriu retraten perfectament com ens hem dividit en molt poc temps, com el discurs de Quim Torra no està tan allunyat del que pensen part dels seus seguidors, com el lideratge independentista s'ha anat radicalitzant, i com la maquinària propagandística de la Generalitat, disposada a comprar opinions, ha deixat el seu prestigi en els mitjans internacionals en dubte.
La seva anàlisi és especialment perceptiva: "El que diferencia les Diades de qualsevol altra convocatòria és el seu sentit de la posada en escena, la disciplina dels seus participants i la ultramediatització". Morel també explica que un dirigent de l'ANC li explica que el 25 d'octubre (dos dies abans de la DUI), els polítics independentistes van pactar un pla per resistir: "L'ANC podria mobilitzar entre vint i trenta mil militants i crear un cos d'elit format per dos-cents 'mossos' armats i una reserva d'entre dos mil i tres mil més".
La corresponsal també relata que dirigents de la Generalitat li van assegurar que si s'aplicava el 155 per suspendre l'autonomia "Europa intervindrà”. "Pregunto per aquest assumpte a un diplomàtic francès, que no va ocultar la seva sorpresa. 'Per què ens hauria d'escandalitzar aquesta suspensió?', em diu, preocupat per la irresponsabilitat dels líders de Catalunya."
També recull a la perfecció com es va anar instal·lant el discurs hegemònic de la prosperitat immediata: "Un noi de 17 anys m'explica, totalment convençut, que si Catalunya s'independitza tothom guanyarà 2.000 euros més al mes". Tanmateix, el llibre de Sandrine Morel no assenyala el rol crucial que en tal clima d'optimisme van tenir Oriol Junqueras i altres líders. En multitud d'actes públics asseguraven que si Catalunya hagués estat independent des de fa 25 anys "ja tindríem el pis pagat" o que "cada 10 anys seríem el doble de rics" i que ja "hauríem gairebé quadruplicat el nostre PIB".
Si fos així, Catalunya acabaria sent el país més ric de la Unió Europea, amb una renda per càpita que triplicaria l'alemanya. Un discurs hiperoptimista que es basa en els 16.000 milions de dèficit fiscal. No cal dir que desitgem que com més aviat millor Junqueras i la resta de presos, puguin continuar donant els seus punts de vista en total llibertat. - Xavier Sardà - elperiodico.cat