La família Martínez, de Rubí, va perdre el fill de 3 anys i el tiet avi a la Rambla de Barcelona en l'atemptat terrorista del 17A. Un any després, encara no han aconseguit que se'ls reconegui la seva condició de víctimes. El pare del Xavi reconeix que tots aquests mesos s'han sentit molt sols i que encara avui se n'hi senten.
El pare del Xavier reconeix que quan va enterrar el seu fill va pensar que no l'havia pogut protegir. "T'han assassinat el fill i no serveix per a res. I no només el meu fill, sinó la gent que va morir." Per això, el missatge que vol adreçar a tothom és que cal despertar consciències.
"Quan et passa això, et passen tots els sentiments pel cap. Començant pel dolent i acabant pel bo, i tots mesclats. Però jo tinc més fills i família. Què puc fer perquè això no continuï passant? Algú ha de fer alguna cosa per honorar el record de les víctimes. Què es pot fer? Preparar-nos millor, i que serveixi d'alguna cosa, i alguna cosa bonica m'agradaria, esclar."
I es fa una pregunta terrible en aquesta reflexió a la que no hi sé trobar resposta: Un fill que perd els pares, és un orfe; un home que perd la dona, és un vidu; però un pare que perd un fill, que és, com s'en diu?... Llegeixo que es podria dir 'deshijado', però no m'agrada, potser per que el dolor de perdre a un fill és tan punyent que ni tan sols existeix una paraula per descriure-ho...
He trobar dues expressions en hebreu:
"Hore shakul" (הורה שכול) que fa al pare -o mare- que ha perdut un fill. La seva traducció hauria de fer-se mitjançant una circunlocució. De fet, en el diccionari hebreu-català es defineix la paraula com "pare de fill mort".
"ותהינה נשיהם שכלות ואלמנות" - La traducció de la frase anterior seria més o menys així: "que les seves dones es quedin sense fills i vídues". (Sense fills, a falta d'un equivalent per l'adjectiu "shakulot" -el femení plural de "shakul"). O també es podria dir podria dir: Orfe de fill, o potser seria millor no dir res, perquè res pot descriure el que significa per a un pare la mort d'un fill. Només ell, el pare de Xavi ho sap.
"Hore shakul" (הורה שכול) que fa al pare -o mare- que ha perdut un fill. La seva traducció hauria de fer-se mitjançant una circunlocució. De fet, en el diccionari hebreu-català es defineix la paraula com "pare de fill mort".
"ותהינה נשיהם שכלות ואלמנות" - La traducció de la frase anterior seria més o menys així: "que les seves dones es quedin sense fills i vídues". (Sense fills, a falta d'un equivalent per l'adjectiu "shakulot" -el femení plural de "shakul"). O també es podria dir podria dir: Orfe de fill, o potser seria millor no dir res, perquè res pot descriure el que significa per a un pare la mort d'un fill. Només ell, el pare de Xavi ho sap.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Siempre digo que lo peor que puede ocurrir a una persona es perder a un hijo, que es contra natura, yo enterré a mi padre después de una muerte prematura por la edad y totalmente inesperada. Para mi fue duro, pero es ley de Vida, los hijos enterramos a los padres. Pero una persona enterrando a su hijo.. solo imaginarmelo con los míos... Creo que me volvería loco, es antinatural y contradice el orden normal de la Vida...
ResponEliminaUn saludo
No se puede imaginar algo tan terrible si no te sucede.
ResponEliminaNo tengo ni la más remota idea de que contestar, porque el argumento es irrefutable.
ResponEliminaAquí, y para ayudar, el Enric H March, en la cuestión del idioma, pero en la cuestión metafísica, creo es un imposible.
Pues sí es verdad,yo era un padre muy proteccionista,pero ahora con mis nietos es que tengo pánico,echo continuamente broncas a mis hijos porque creo que no los vigilan bien.Tengo un nieto actualmente en casa,que duermo con él(3 años),que no pego ojo en toda la noche,no podría soportar si le pasara algo.El dolor de esas personas tiene que ser tremendo.
ResponEliminaDoncs no ho tinc gaire clar doncs orfe només es un adjectiu que s,utilitza quant un es menor d,edat, per això orferinat. De fet no hi ha cap paraula que defineixi el dolor dels fills que han perdut al pare o la mare o tots dos quant aquets ja són majors d,edat. Tampoc n,hi ha pel net que ha perdut l,avi O l,àvia ni per la tieta que perd el seu fillol. La resposta la van intentar donar uns pares a la rae, van proposar la paraula huerfilo però els van contestar que no es prou valida.
ResponEliminaMillor deixar-ho com està, el dolor etern dels pares que perden un fill. Al meu germà se li va morir de càncer la seva filla Raquel al 21 anys després de quatre de patiment, ell aparenta però no ha estat mai més el mateix i la seva dona encara pitjor, i ja en fa 19 anys.
ResponElimina