Durant la tensa i esbojarrada jornada d'ahir es va accelerar la degradació del Parlament de Catalunya, iniciada amb els plens del 6 i el 7 de setembre del 2017. L'excepcionalitat és això i no pot convertir-se en l'excusa quotidiana per camuflar una cosa cada vegada més visible : els dos grans pols de l'independentisme actuen en funció d'interessos diferents i en aquesta guerra amb rerefons electoral i de quotes de poder estan devaluant les institucions.
Les discrepàncies sobre la suspensió dels diputats processats per rebel·lió es van traduir en una jornada vergonyosa que es va tancar amb una altra escenificació de presumpta unitat, i l'ajornament fins a la setmana que ve del debat sobre política general. Tres mesos d'inactivitat parlamentària no han permès una cosa tan elemental com que ERC i JxCat pactessin una fórmula acceptable i imprescindible donada la seva minsa majoria.
En el rerefons emergeixen cada vegada amb més claredat les conseqüències de les astúcies, les dreceres i les trampes per sortejar les lleis i les seves normes derivades. No escoltar als serveis jurídics de la cambra legislativa de Catalunya és una estratègia que, s'ha demostrat no condueix enlloc més que al desprestigi i a Lledoners.
Al cap i a la fi, es tracta de no reconèixer que es reconeix el que el jutge Llarena va suggerir per solucionar el problema dels diputats processats per rebel·lió o els exiliats per omissió, i és que no hi ha una altra sortida per més voltes que li donin que aplicar la suspensió d'aquests i substituir-los per uns altres. Es pot fer més el ridícul? No em sorprendria, la capacitat d'aquests paios per fer-ho comença a ser infinita, però la paciencia de la ciutadania de Catalunya no. Una ciutadania que és adulta i sap que és arribada l'hora del realisme i no de tripijocs de trilers."On collons és la boleta?".