Hola! Ho sento molt, però em sembla que m’han abandonat. Va succeir ahir a la tarda i, crec que no ho varen fer expressament, o, almenys és el que em voldria creure, perquè jo, mal m’està el dir-ho, des que em varen regalar m’he portat força bé. Vaig tenir la sort d’ésser escollit d’entre molts iguals o semblants de la meva espècie, però quan l’Anna P. es va fixar en mi. De seguida em vaig adonar que seria seu per sempre i, per la manera com em mirava, en va donar la sensació que estaria bé amb ella. Recordo que m'acariciava i em tenia sempre al meu costat, fins i tot m’abrigava i jo era feliç. Ja n’estava cansat d’estar allí tant de temps amb els de la meva espècie, sense sentir el contacte humà.
Però això ja ha passat i, ara estic aquí sol i abandonat, aquesta nit he passat molt de fred i a més ha plogut i m’he mullat, no sé exactament on soc i, el temps, s’ha fet etern fins que ha sortit el sol.
És una llàstima, ara que era tan feliç i per fi em sentia útil per algú que a la seva vegada s’identificava amb mi.Recordo que l’altre dia em va portar a la platja i crec que ambdós estàvem molt contents, jo no havia estat mai al mar ni tampoc tant lluny i m’ho vaig passar d’allò més bé, però ara estic aquí sol i..., em sento molt trist.
.
Hola! Sóc jo un altre cop i, cada vegada estic més preocupat, gairebé se m’ha acabat l’aliment i no sé què fer, malgrat que em consta que hi ha molta gent que pregunta per mi, sobre tot l’Anna P., la meva amiga, però jo ja no hi puc fer rés, i ella pel que veig tampoc o, potser si? Ja no ho sé, la veritat es que estic molt espantat.
Si almenys aconseguís moure’m, però no puc, em sento dèbil i gairebé no tinc forces, però ho intentaré, provaré de fer un últim esforç...... És impossible, mai ho aconseguiré, he de pensar quelcom i ràpid, però gairebé no puc coordinar els meus pensaments, el temps s’acaba........, j a n o e m q u e d e n f o r ç e s , h o s e n t o. P e r d ó!!! H e o b l i d a t p r e s e n t a r - m e, e m d i c M o v i
s t a rrrrr A c t i v aaa, i e l m e u n ú m e r o é s el 6 3 0 5 7 3 0 1 5 .A d e u u u u u u uuuuuuuuuuuuuuuuuu, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...........................
A la meva filla, l'Anna P. amb motiu de la pèrdua del seu primer mòbil a l'estació del tren de Salou.
Però això ja ha passat i, ara estic aquí sol i abandonat, aquesta nit he passat molt de fred i a més ha plogut i m’he mullat, no sé exactament on soc i, el temps, s’ha fet etern fins que ha sortit el sol.
És una llàstima, ara que era tan feliç i per fi em sentia útil per algú que a la seva vegada s’identificava amb mi.Recordo que l’altre dia em va portar a la platja i crec que ambdós estàvem molt contents, jo no havia estat mai al mar ni tampoc tant lluny i m’ho vaig passar d’allò més bé, però ara estic aquí sol i..., em sento molt trist.
.
Hola! Sóc jo un altre cop i, cada vegada estic més preocupat, gairebé se m’ha acabat l’aliment i no sé què fer, malgrat que em consta que hi ha molta gent que pregunta per mi, sobre tot l’Anna P., la meva amiga, però jo ja no hi puc fer rés, i ella pel que veig tampoc o, potser si? Ja no ho sé, la veritat es que estic molt espantat.
Si almenys aconseguís moure’m, però no puc, em sento dèbil i gairebé no tinc forces, però ho intentaré, provaré de fer un últim esforç...... És impossible, mai ho aconseguiré, he de pensar quelcom i ràpid, però gairebé no puc coordinar els meus pensaments, el temps s’acaba........, j a n o e m q u e d e n f o r ç e s , h o s e n t o. P e r d ó!!! H e o b l i d a t p r e s e n t a r - m e, e m d i c M o v i
s t a rrrrr A c t i v aaa, i e l m e u n ú m e r o é s el 6 3 0 5 7 3 0 1 5 .A d e u u u u u u uuuuuuuuuuuuuuuuuu, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...........................
A la meva filla, l'Anna P. amb motiu de la pèrdua del seu primer mòbil a l'estació del tren de Salou.
Tags:
DESTACATS
Avui dia aquesta és una gran pèrdua.
Ostres...aixó pinta malament...
Se me ha caído una lagrimilla...
He visto esto https://kollonades.blogspot.com/2018/11/atraca-un-autobus-i-la-seva-mare-que.html
Y me he acordado de ese símbolo del dialogo intergeneracional, de estructuración psicológica y pedagógica que era la zapatilla de mi madre... Ni Freud puede hacer lo que hace una madre con su zapatilla, deja marcado de por vida. Me imagino a este individuo cuando salio su madre, ¡¡¡la hemos cagado...!!! imagino que pensaría... jajajajajaja
Un saludo.
kollonades es un blog mio, y la verdad es que donde haya la zapatilla de una madre, no hace falta la policia. Y lo que se debia de cachondear la gente del autobús del pimpollo.
Em recorda cuan el comandant Bowman desconecta el HAL 9.000 a "2.001" d´en Kúbrick.
Peccata minuta, querido móvil. Pronto serás sustituído. Adieu.
Era el primer mòvil de Anna con 13 años.
Pues ese móvil nunca querrá olvidar a su más bella dueña: La preciosa ANNA.
Molt bo..diga,m quant triga a tenir-ne un altre :D
L'endemà, compte però, aquest és el primer conte que vaig escriure (amb una Lexicon 80) quan l'Anna en tenia 13 i ara en té 32.
El meu primer amor es deia Blackberry. Encara s,em posa la pell de gallina. Jajaja
hi amors i amors:
https://kollonades.blogspot.com/2018/01/la-dona-que-vol-casar-se-amb-el-tetris.html
Si que n,hi podem donar unes quantes de raons per no ser la dona del Tetris, però potser a ella no la farien feliç..jo de psicologa patiria molt eh
Clar, és que, que li pots dir a aquesta noia?, que es foti el tetris al cul? o que se'n vagi a caminar una miqueta a veure si s'espavila com Forrest Gump.