Ja se que no podrás llegir aquest escrit, estimada Laura, de la mateixa manera que ja sabia que estaves morta només anunciar la premsa la teva desaparició mentre feies footing. Ho parlavem amb la Nuri aquest migdia, i és que el pitjor és que ni com a home sóc capaç d'entendre, com un mascle embogit t'ha pogut arrabassar la vida, sóc incapaç d'entendre-ho i de comprende-ho. Ni un animal cometria un acte així, encara que el que t'ha assassinat i vexat ho és un animal, pitjor encara que un animal, és una bestiota assedegada que espero l'agafi la policia, atès ja sembla que saben qui ha estat, i que no el condemnin a mort, no! com em deia la Nuri, que el tanquin a una gabia al zoo entre els altres animals si aquests no protesten, i resti tancat allí fins que mori, quan més vell millor. 
A vegades he escrit que els homínids som un error dins la naturalesa, l'ùnic animal capaç de matar per que si, sense rao ni motiu, pel pur plaer de matar, i no és del tot cert Laura, aquesta perversió ens correspón nomès als mascles, als maleïts mascles, que malgrat vagin avançant els temps, seguim sent una xacra per les dones, una xacra infinita.
Suposo que hauria de demanar-te perdó en nom dels mascles, Laura, però de que serviria, em sento molt trist, i penso en tu, en el teu promés, els teus pares, amics i familiars, tots tindràn un Nadal que mai oblidaran, menys tu que ni aixó podràs fer, estimada Laura. Descansa en pau al seté cel, que potser per persones com tu existeix.

Una de les cançons d'amor més boniques que mai s'han escrit. T'estimo (amor particular), ja se que tampoc la podràs escoltar, pero he sentit la necessitat de posar-la, potser més per mi que per tu, estimada Laura.