A aforismes, Joan Fuster parla abastament de nacionalismes, curiosament no de terrorisme, possiblement perquè en el seu temps l'ùnic terrorisme que hi havia era el de l'Estat Espanyol i el d'ETA al País Basc. Vegeu que en deia dels nacionalismes...
803 - UNA FARSA - En realitat, un nacionalisme nomès es crispa i s'arbora enfront d'un altre nacionalisme, que l'amenaça. O millor: una nació només té necessitat - de vegades necessitat biològica, d'instint de conservació - d'exaltar-se en nacionalisme, quan es veu en perill davant les ambicions d'una altra nació.
804 - UNA FARSA - Som molts els homes del món - i, ai, a la mateixa Europa i tot - que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho.
804 - UNA FARSA - Som molts els homes del món - i, ai, a la mateixa Europa i tot - que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho.
918 - NACIONALISME - Tot 'nacionalisme' és això: lamentació i reivindicació.
1151 - CONTRA EL NACIONALISME - Tot funcionaria millor si ells - 'ells' - renunciassen a ser 'nacionalistes', i no ens obligassen a ser 'nacionalistes' als altres....Una il·lusió passatgera, ai!
Sobre aquest tema, he volgut recuperar un escrit meu de 2013, que té a veure amb tot això que fa ja massa temps que dura, dura, dura i dura. El que semblava un soufflé o això deien a Madrid, no només no s'ha desinflat, sino que ha crescut en e´´ulstims anys. Aquesta manca de visió de per on anava el procés independentista a Catalunya ha estat el greu error del Pp, a hores d'ara, un error irreparable.
ESPANYA NECESSITA ELS NOSTRES OUS - L'augment de l'independentisme en els últims anys, no és un independentisme a l'ùs més o menys residual que representaba i segueix representant un 20, 25% de la població amb dret a vot. La realitat és que en els últims anys s'ha produït un augment de l'independentisme emocional, producte del català emprenyat, del català cansat, del català en crisi...
Van mal dades, i en la nostra societat ha quallat la idea de separar-nos d'aquest llast feixuc, antiquat i oneròs dit Espanya, que ens costa setze mil milions d'euros l'any - diuen els d'aquí -, encara que el Govern de l'Estat ho redueix a 7 mil milions. Però aquest augment de l'independentisme no és per un sentiment de Pàtria, de País, simplement és per esgotament, avorriment, per la constatació que Espanya ès un mal company de viatge amb el qui anem enlloc i amb la creença fonamentada que sense ella aniriem millor, segons expliquen els números que presenten alguns economistes pro-independentistes. I això no afecta nomès a Catalunya, hi ha altres comunitats autonomes dins d'Espanya que segur que s'apuntarien a separarse de la Mare Patria pel compte que els té.
La meva postura sobre aquests conceptes de Pàtria, Nació, és clara. Visc al segle XXI, i sóc conscient que aquests conceptes són antiquats i no tenen cap raó de ser a dia d'avui, és més, sembla s'haurien ja d'haver superat del tot. No es pot construir el futur amb conceptes del segle XIX, començaments del XX, que és quan es varen formar les nacions. Sóc dels qui es creu (dels pocs) el concepte d'Europa i el fet de ser i considerar-me Europeu, tot i que el projecte és encara a les beceroles i avança lentament, molt lentament.
El problema és on anem. S'anava camí d'una Europa unida i forta i resulta que està dirigida i gestionada per una colla d'indigents mentals entossudits en aplicar unes formules económiques que ens porten camí del pedregar, mentre els representants de les gestories nacionals segueixen fil per randa les instruccions que venen des de Berlín, tot i ser conscients que no s'està aplicant el remei correcte al malalt que empitjora dia a dia. La sensació és de desconcert i confusió, de que, fem el que fem no anirem bé. I en tot aquest assumpte de la nostra suposada Independèncoa, que hi diu Espanya? Res, saben de vell que som inofensius, que com un gos petener bordem pero no mosseguem i que en aquesta qüestió com en altres només ens quedem amb l'elegant e impùdic fet del gest, en un etern coitus interruptus.
Hi ha un vell acudit de Woody Allen a Annie Hall que seria l'imaginari de com ens contempla Espanya:
"Doctor, el meu germà és boig, es creu que és una gallina...
I perquè no l'ingresa en un manicomi? - li pregunta aquest
- Veurà, diu Allen.... és que necessito els seus ous."
I en el nostre cas, mai millor dit lo dels ous. Espanya necessita els nostres ous, o sia el 19% de PIB. Del que no s'han adonat és de l'augment de l'Independentisme emocional a Catalunya, que creix dia a dia, de que a més a més és un moviment, una convicció que va de baix a dalt i que ha gairebè obligat als Polítics a plantejar-se seriosament el procès de consulta i separació d'Espanya. I aquest ha estat el gran error del Govern Espanyol, que d'haver autoritzat el referèndum o consulta al seu dia, el NO hauria guanyat ampliament i s'hauria acabat el conflicte, almenys per una llarga temporada. No ho va fer, perquè no han estat capaços d'entendre el missatge, la magnitud de la tragedia que els i ens ve al damunt, i sinó al temps.
Sobre aquest tema, he volgut recuperar un escrit meu de 2013, que té a veure amb tot això que fa ja massa temps que dura, dura, dura i dura. El que semblava un soufflé o això deien a Madrid, no només no s'ha desinflat, sino que ha crescut en e´´ulstims anys. Aquesta manca de visió de per on anava el procés independentista a Catalunya ha estat el greu error del Pp, a hores d'ara, un error irreparable.
ESPANYA NECESSITA ELS NOSTRES OUS - L'augment de l'independentisme en els últims anys, no és un independentisme a l'ùs més o menys residual que representaba i segueix representant un 20, 25% de la població amb dret a vot. La realitat és que en els últims anys s'ha produït un augment de l'independentisme emocional, producte del català emprenyat, del català cansat, del català en crisi...
Van mal dades, i en la nostra societat ha quallat la idea de separar-nos d'aquest llast feixuc, antiquat i oneròs dit Espanya, que ens costa setze mil milions d'euros l'any - diuen els d'aquí -, encara que el Govern de l'Estat ho redueix a 7 mil milions. Però aquest augment de l'independentisme no és per un sentiment de Pàtria, de País, simplement és per esgotament, avorriment, per la constatació que Espanya ès un mal company de viatge amb el qui anem enlloc i amb la creença fonamentada que sense ella aniriem millor, segons expliquen els números que presenten alguns economistes pro-independentistes. I això no afecta nomès a Catalunya, hi ha altres comunitats autonomes dins d'Espanya que segur que s'apuntarien a separarse de la Mare Patria pel compte que els té.
La meva postura sobre aquests conceptes de Pàtria, Nació, és clara. Visc al segle XXI, i sóc conscient que aquests conceptes són antiquats i no tenen cap raó de ser a dia d'avui, és més, sembla s'haurien ja d'haver superat del tot. No es pot construir el futur amb conceptes del segle XIX, començaments del XX, que és quan es varen formar les nacions. Sóc dels qui es creu (dels pocs) el concepte d'Europa i el fet de ser i considerar-me Europeu, tot i que el projecte és encara a les beceroles i avança lentament, molt lentament.
El problema és on anem. S'anava camí d'una Europa unida i forta i resulta que està dirigida i gestionada per una colla d'indigents mentals entossudits en aplicar unes formules económiques que ens porten camí del pedregar, mentre els representants de les gestories nacionals segueixen fil per randa les instruccions que venen des de Berlín, tot i ser conscients que no s'està aplicant el remei correcte al malalt que empitjora dia a dia. La sensació és de desconcert i confusió, de que, fem el que fem no anirem bé. I en tot aquest assumpte de la nostra suposada Independèncoa, que hi diu Espanya? Res, saben de vell que som inofensius, que com un gos petener bordem pero no mosseguem i que en aquesta qüestió com en altres només ens quedem amb l'elegant e impùdic fet del gest, en un etern coitus interruptus.
Hi ha un vell acudit de Woody Allen a Annie Hall que seria l'imaginari de com ens contempla Espanya:
"Doctor, el meu germà és boig, es creu que és una gallina...
I perquè no l'ingresa en un manicomi? - li pregunta aquest
- Veurà, diu Allen.... és que necessito els seus ous."
I en el nostre cas, mai millor dit lo dels ous. Espanya necessita els nostres ous, o sia el 19% de PIB. Del que no s'han adonat és de l'augment de l'Independentisme emocional a Catalunya, que creix dia a dia, de que a més a més és un moviment, una convicció que va de baix a dalt i que ha gairebè obligat als Polítics a plantejar-se seriosament el procès de consulta i separació d'Espanya. I aquest ha estat el gran error del Govern Espanyol, que d'haver autoritzat el referèndum o consulta al seu dia, el NO hauria guanyat ampliament i s'hauria acabat el conflicte, almenys per una llarga temporada. No ho va fer, perquè no han estat capaços d'entendre el missatge, la magnitud de la tragedia que els i ens ve al damunt, i sinó al temps.
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Siempre hay que echarle la culpa a otro,España,España....¿Pero quién,dónde es España?.España es un DNI,que te permite viajar por mucha España,por mucha Europa,donde puedes hacer negocios,trabajar,un banco,una moneda,unos impuestos y una legislación común.Eso es España.Para mi,como ciudadano de Tabarnia el problema no es España,es Catetolandia,esa de tractores subvencionados,pero me aguanto.
ResponEliminaCada elección,desgraciadamente es hoy día un referendum.No te preocupes,cuando salga un número suficiente y claro de votos separatistas,la cosa cambiará,mientras tanto me siento más seguro con mi DNI.
No hecho la culpa a España, defino una situación generada por una parte que és el Gobierno del estado español. Luego, Tabarnia no existe ni existirá, y no es catetolandia sinó rabialandia o rancunialandia que es otra historia de ciudadanos, herederos de UPyD y que acabaran igual que ellos más pronto de lo que piensan.
EliminaY si, el Problema es el Gobierno de España, y en el sentido del DNI, esto es un hecho lógico, lo que no lo es, sé que sea común, y el DNI es solo un trozo de plástico, fíjate que en la Gran bretaña no tienen DNI.
La diferencia reside entre otras cosas en que uno cree o quiere creer en Europa, una sola Europa unida, no el fraccionamiento actual, pero como esto no es posible, hay que buscar alguna solución, siempre dentro de la ley y el orden, eso si. Pero los huevos son nuestros y la gallina ya se ha cansado de ponerlos.
Ahora quita la publicidad institucionalizada y todo este entramado de soflama nacionalista y olla durante 20 años y veras como ese movimiento que dices que es de abajo arriba en que se queda. Partes del supuesto de que las masas pensamos, y no es así, las masas sentimos y algunas cosas más que otras, sobre todo si te las repiten a diario, te dicen "chaval eres guapo, listo y vales mucho" y ademas te eximen de culpabilidad y responsabilidad de tus actos culpabilizando de tus errores a otros y felicitando tus aciertos como propios, que fácil es descargar el lastre de nuestras impotencias en los otros. Y que agradable es el ronroneo que te felicita... Lo jodido es la realidad, que no eres tan guapo, los otros no son tan feos y estamos en una sociedad cada dia más globalizada. Europa fracasará si atiende a nacionalismos patateros y ganaderos como los de FRancia, Polacos, Italianos, de VOX o el JUnts por la pasta... Europa son sus ciudadanos, no sus países.
ResponEliminaUn saludo.
lo siento, pero esto de de abajo hacia arriba, y ese es el problema, o ¿es que crees tu que Mas era independentista?, publicidad institucionalizada y la soflama no funciono durante muchos años más que en los que ya estaban influenciados, este 25% real de independentistas, lo que sucede, es que yo pensaba que en solucionarse poco o mucho la crisis económica la cifra del 48& bajaría hasta el 25% de siempre, pero se mantiene, fíjate sino en el resultado de las últimas elecciones. En cuanto a Europa, ya ha fracasado, porque ningún país se lo ha tomado en serio y sólo han ido a aprovecharse de la parte que les convenía.
Elimina"...Partes del supuesto de que las masas pensamos, y no es así, las masas sentimos y algunas cosas más que otras, sobre todo si te las repiten a diario, te dicen "chaval eres guapo, listo y vales mucho" y ademas te eximen de culpabilidad y responsabilidad de tus actos culpabilizando de tus errores a otros y felicitando tus aciertos como propios, que fácil es descargar el lastre de nuestras impotencias en los otros. Y que agradable es el ronroneo que te felicita..."
ResponElimina"Masa y Poder". Elias Canetti. Se encuentra bajándolo en PDF
Se leé su síntesis aquí:
https://elcultural.com/revista/letras/Obras-completas-I-Masa-y-pod
las masas piensan más de lo que los políticos creen y quisieran, fíjate si han leído bien la historia en las pasadas elecciones a la hora de votar.
EliminaSalut
Las elecciones corresponden a un tiempo concreto,Franco sacaba sus referéndum al 99 %. Felipe,Aznar y Rajoy sacaron mayoría absoluta,luego perdieron.El independentismo catalán era bajo ha crecido mucho y ahora se mantiene,bien,está suscrito a un tiempo y a unas circunstancias concretas,no sabemos que pasará en el futuro,como dicen por Andalucía lo que Dios quiera,por supuesto que Dios no hace nada en estos asuntos.Por lo pronto se está pasando de una república real a otra en el pensamiento,en el deseo,en el trabajo bien hecho en lo social,me gusta.Me apunto,lo mismo empiezo a votar a esa república en la conciencia de las mujeres y hombres de este país.
ResponElimina...es complicado. Dicen los indepes que la culpa es de Rajoy cuando recurrió al Estatuto de Montilla, el que acabó de cepillar Alfonso Guerra después del TC, pero si lo miras bien la culpa de todo lo que ha pasado últimamente es de....la CUP, ellos apartaron a Artur Mas, y ya sabes a quien pusieron en su lugar... Estoy convencido que con Mas de President todo esto no habría sucedido.
ResponElimina