Hi a quelcom que no entenc. Grande Marlaska el ministre de la Guerra, avisaba als manifestants violents que els podrien caure condemnes de fins a sis anys de presó, uns manifestants violents que han cremat contenidors, cotxes, agredit a policies i han causat molta destrossa en el mobiliari urbá. 
Perquè doncs, als Jordi's els hi han caigut nou d'anys, nomès per enfilar-se a un Nissan Patrol intentant aturar una inexistent manifestació violenta. Ni uns ni altres són actors polítics, sinó civils.
La manera d'actuar dels violents es nova, hi ha sorprés a les policies, però no és l'única, ara les policies (mosos y nacional) es dediquen a pegar impunement als periodistes prèviament identificats com a tals. 
Hi va haver un temps, en què es podia teoritzar sobre la desobediència civil, i no només teoritzar, sino justificar-la, encoratjar-la, com a dret primari de l'individu davant l'Estat. Però això va ser fa temps i en un altre país, de fer-ho aquí, se't acusa directament de terrorisme, i sinó que els hi ho preguntin als del Tsunami democràtic.

SOBRE EL DEURE LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL (fragments)

Estem acostumats a dir que les masses no estan preparades, però el progrés és lent perquè la minoria no és millor o més prudent que la majoria. El més important no és que una majoria sigui tan bona com tu, sinó que hi hagi una certa bondat absoluta en algun lloc perquè fermenti a tota la massa.

Els rics (i no es tracta de comparacions odioses) estan sempre venuts a la institució que els fa rics. Parlant en termes absoluts, a major riquesa, menys virtut.

És la democràcia que coneixem l'última millora possible de govern? No és factible avançar un pas en el reconeixement i l'organització dels drets de l'home? Mai hi haurà un Estat totalment lliure i il·luminat fins quan aquest Estat reconegui l'individu com un poder més alt i independent, del qual es deriva el seu propi poder i autoritat i el tracti en conseqüència. Em complau imaginar un Estat que finalment pugui pregonar l'ésser just amb tothom, i que tracti a l'individu amb respecte; més encara, que no arribi a pensar que és inconsistent amb la seva pròpia tranquil·litat si uns quants viuen separats d'ell, no barrejant-se amb ell, sense abraçar-lo, però complint amb la seva obligació de veïns i companys. Un Estat que produís aquest fruit i el lliurés tan aviat estigués madur obriria el camí per a un altre Estat, encara més perfecte i gloriós, que jo he somiat també, però que encara no he vist per enlloc.


HENRY DAVID THOREAU: EL DEBER DE LA 
DESOBEDIENCIA CIVIL (PDF)

Cal seguir aquest fil de Twitter - Es tracta de l'arbitraria detenció de Laura Solé.