Un idiota anomenat Sereno Bastuzzi vivia en un paller. El paller estava al costat d'una casa colonial que feia temps havia estat habitada. Al paller vivien també el pare i la mare de Sereno Bastuzzi, que eren idiotes congènits i treballaven el camp. En realitat, vivien de manera autosuficient en un trosset de terra heretat.
Un idiota té una concepció molt personal de l'agricultura; no compra ni ven res; no fa servir tractors ni altres màquines agrícoles; no poda les plantes ni els posa fertilitzants químics, herbicides o antiparasitaris. No sembra perquè no troba connexió entre la llavor i la planta. Un idiota, en canvi, considera estúpids als altres i es riu d'ells quan els veu tirar les llavors a terra. De fet comparteix amb la gallina l'anar a picotejar-los. Un idiota, per la seva naturalesa, no menja carn; de fet la família Bastuzzi no la menjava; menjaven en canvi ous, arrels i altres herbes semblants a les arrels; o emparentades amb les arrels. Les arrels es troben al centre de la seva alimentació i són individualitzades de seguida en els camps i amb molta alegria. En canvi, senten antipatia per les ortigues i espontàniament les trepitgen, de manera tal que on viu un idiota o una família d'idiotes hi ha poquíssimes ortigues. L'idiota ho fa per venjança, no per eliminar racionalment dels camps les males herbes. El mateix passa amb els arços, que són motiu de laments i retorsions.
El cas de la família Bastuzzi ha estat estudiat per establir quin tipus d'agricultura adopta espontàniament un idiota, o una comunitat d'idiotes abandonada a si mateixa, en la hipòtesi que un bon dia es quedin sols al món. L'estudi ha estat conduït pel doctor Consolini de la Universitat de Pavia al voltant de 1960-61, amb la col·laboració de la seva assistent, la doctora Maria Stanca.
Un idiota considerat individualment necessita almenys sis hectàrees de territori per viure, en part boscós i en part amb pastura, pel que corri un rierol o hi hagi almenys una font d'aigua potable. A l'estiu, l'idiota està sota els arbres, a la fresca, preferentment a prop del rierol, i no s'exposa als raigs del sol, excepte per necessitats alimentàries. Li agrada la proximitat de les gallines, per les quals sent simpatia. Quan el gall troba una espiga o un cuc al pis i amb el seu crit particular fa una crida abans de menjar-se'l, l'idiota corre també, sovint més ràpid, per menjar-se'l ell. Li agrada també la proximitat de les vaques, que són molt afectuoses amb els idiotes; si veuen a un recolzat en la pastura, se li acosten i l'imiten. Sembla que les vaques distingeixen als idiotes dels sans, i mentre a aquests últims els temen a causa de les seves manies, amb els primers tenen gran confiança. Els Bastuzzi de fet tenien quatre vaques (i un vedell) i vivien pacíficament; les vaques menjaven la pastura i ells les arrels; a més prenien la llet sencera i natural juntament amb els vedells. Per a una vaca no hi ha diferència entre idiotes i vedells. L'idiota es torna molt astut trobant ous, i supera àmpliament la gallina que els amaga. Però de tant en tant algun ou no és trobat i això perpetua la raça de les gallines.
Les gallines que són propietat d'un idiota moren de mort natural, o sigui de vellesa; cosa que mai s'observa en les poblacions civils on les gallines es maten i es cuinen. La família Bastuzzi no tenia aquest costum de cuinar perquè no coneixia el foc. Una gallina que sent que està per morir s'allunya de la comunitat, va als límits de la propietat dels Bastuzzi, s'amaga en un pou o en un arbust espinós i es queda en silenci. També les vaques van a morir als límits de la propietat, en un lloc on no creix res i per on no passa ningú.
Quan un animal surt de la propietat dels Bastuzzi, en general és agafat a pedrades pels camperols veïns o corregut amb un pal. De manera que aprèn de seguida els límits tal com estan registrats en el cadastre. També els Bastuzzi van adquirir d'aquesta manera el sentit de la propietat territorial i no s'arrisquen a sortir. Sereno Bastuzzi sovint camina al llarg del límit, seguit per vaques i gallines, mirant de reüll als veïns que tenen una agricultura racional i intensiva i s'esforcen per millorar la terra. Els Bastuzzi, en canvi, no s'esforcen per res i mai semblen preocupats per com està l'estació des del punt de vista agrícola. El que és motiu d'ira per part dels veïns.
A l'estiu els idiotes engreixen; a l'hivern es pot dir que cauen en una letargia o en un semiletargia. A l'estiu els Bastuzzi es desperten amb el sol i pugen als arbres per menjar la fruita; és fruita salvatge. Mentrestant, a sota, gallines, galls dindis, ànecs i vaques pasturen. No respecten els horaris de dinar o sopar. Beuen aigua amb molt delit. Sereno Bastuzzi sembla que l'assaboreix intensament; entretanca els ulls i la mastega, com si fos un licor. Probablement assaboreix la seva frescor en els dies calorosos de juliol i agost. Aquesta satisfacció no es nota en les vaques, que són més ansioses; en canvi sí que es nota en les gallines i en els ocells en general.
El doctor Consolini, al seu estudi, diu que a l'hivern els Bastuzzi són al paller, i que quan els dies són curts i grisos dormen tot el temps. La doctora Stanca afirma que ronquen intermitentment. De tant en tant, un d'ells s'aixeca i busca a les palpentes nous o avellanes i arrenquen pastanagues del vell hort. És impossible que embruten amb la seva femta la palla. A més coneixen l'ús de la roba, això és els sacs de llana heretats dels seus avantpassats. També mengen la neu. Però a l'hivern no riuen, es mouen lents i absents com somnàmbuls; després tornen al paller. A l'hivern també el camp dorm, sepultat per la boira i la neu. Les vaques mengen l'escorça dels arbres i les tanques que havien rebutjat a l'estiu. Tots s'aprimen, també les oques i les gallines. Algunes, les més febles, moren. També això motiva la ira dels veïns, perquè les gallines són abandonades a si mateixes en comptes de matar-les. O sigui, mina les bases de la societat camperola i atrau els pollastres dels galliners dels altres. Els veïns sostenen que els Bastuzzi són perillosos per a l'agricultura, i que són un mal exemple per als seus fills, els quals creuen que aquesta és una república i els Bastuzzi republicans, no idiotes. Quan un nen s'escapa de casa perquè, per exemple, va discutir amb el seu pare i passa un dia i mig amb els Bastuzzi, torna a casa amb la mentalitat llibertària, propera a la mentalitat dels bovins o els ocells; és a dir, concep només el present fugisser i subestima al seu pare.
L'estat de letargia hivernal pot durar en els Bastuzzi fins a tres mesos (excepcionalment fins a quatre); del que el doctor Consolini dedueix que els idiotes en estat natural no sobreviurien més enllà del cercle àrtic o més enllà de dels mil dos-cents metres d'altura. Els Bastuzzi vivien a la província de Cuneo, que es troba sobre la línia isotèrmica dels cinc graus al gener. Si descendeix per sota d'aquests valors, els idiotes no tenen prou reserves corporals i arborícoles per superar l'hivern. El doctor Consolini situa, llavors, la 'isoterma' ideal per als assentaments espontanis de idiotes encara més al sud, en un règim de precipitacions elevat, amb més de dos mil mil·límetres anuals de pluja. Els exemples favorables que cita són les províncies de Grosseto o les zones al peu de les muntanyes que es troben a les regions meridionals, com Bassano del Grappa o Massa Carrara.
Els idiotes, en canvi, suporten la calor fins a temperatures elevadíssimes, per sobre dels quaranta graus, sempre que no escassegin els abeuradors, en cas contrari la calor deshidrata i torna assedegat l'idiota. La doctora Stanca confirma aquestes dades amb un estudi de la seva autoria sobre l'adaptabilitat de l'idiota al nord d'Àfrica i a l'Àfrica en general. Aquest estudi li va permetre obtenir la càtedra el 1964.
Si en el món tots fossin idiotes -conclou el doctor Consolini- la raça humana no s'extingiria. El seu nombre es reduiria globalment i habitaria les zones més caloroses, com es desprèn de l'estudi de la doctora Stanca; el món es poblaria de boscos. Potser les ciutats desapareixerien com un pol habitable i en l'aire tornaria l'ozó. La naturalesa humana és hervíbora afirma el doctor Consolini- i de fet l'idiota menja espontàniament i sense cap límit l'herba i el fruit dels arbres; i es fa acompanyar per rajades d'herbívors, els quals el reconeixen i amb els quals s'acobla. De vegades s'acobla també amb les aus. També s'ha notat que amb els Bastuzzi les gallines han tornat a volar.


"La república dels idiotes congènits"
 d'Ermanno Cavazzoni
a Vida breu d'idiotes, 1994 -
 descontexto.blogspot.com