Esbufecs. La menció del concepte “lladre de llibres” en algunes de les llibreries petites de Barcelona significa activar, gairebé de manera mecànica, una reacció comuna: esbufecs. Les paraules pronunciades no donen detalls, però a bona part dels treballadors del sector els ve la imatge d’una mateixa persona al cap. Es tracta d’un furtador insaciable que, malgrat el pas dels anys, sempre torna a actuar. Molts el coneixen pel nom, Tomàs. D’altres s’hi refereixen directament com a “el lladre de llibres“. Alguns l’han patit presencialment i els altres, més afortunats, simplement han vist passar alguna foto seva pels grups de contacte del gremi. Sigui com sigui, l’esbufec davant la història d’aquest lladre és permanent. “És una figura que genera frustració. Si et roba llibres valorats en 160 euros se t’està enduent el que guanyes en un dia bo. Els llibreters tenim uns marges de benefici molt petits, del 35% com a molt. Que s’endugui 10 llibres importants d’una botiga petita és un problema”, diu l’Abi de La Llama Store, l’última víctima coneguda d’aquest pispa singular.
La llibreria especialitzada en humor, ubicada al barri de Sant Antoni, va viure aquest dimecres l’intent de robatori d’almenys vuit exemplars de la botiga. El modus operandi del lladre va ser el que havia seguit tantes altres vegades. S’hi va presentar vestit amb camisa i americana, amb uns pantalons amb unes butxaques especialment fondes, una bossa penjada al lateral i un diari sota el braç. Va passejar-se per la llibreria —”prop d’una hora”— fins que va demanar que l’emboliquessin un llibre que s’enduria. El perfil del comprador, l’estona que acumulava a l’establiment, la seva manera de buscar sense cap objectiu temàtic concret i la mania de regirar constantment llibres destacats, però, van alertar l’encarregada del local.
I el pressentiment va ser encertat. “Vaig fixar-me com grapejava dos llibres que, després, en revisar si els havia deixat al seu lloc, no hi havia manera de trobar”, relata la llibretera. Tampoc no els havia col·locat a cap altra banda. En preguntar-li directament, l’Abi va veure que l’home mentia i intentava fugir. “Quan el vaig confrontar a tocar de la porta, me’ls va tornar… Però llavors vaig tocar les butxaques de la jaqueta i els pantalons: en portava fins a vuit“, detalla la responsable de La Llama Store. Tot seguit, es va avisar que es trucaria la policia per resoldre la situació i, llavors, l’home es va defensar amb coneixement de causa. “No em pots retenir. Si t’he tornat tots els llibres, no em pots retenir”, va dir, abans de desaparèixer cames ajudeu-me.
No era la primera vegada que el Tomàs, veí de l’Hospitalet de Llobregat i vorejant la cinquantena d’anys, es trobava en una situació similar. Les fugides després d’haver intentat saquejar una llibreria han estat un recurs habitual durant l’última dècada. Ho va fer l’any 2014 quan el van enxampar a Girona, a la llibreria Empúries, segons informava El Punt Avui. I també ho va fer l’any passat quan intentava deixar enrere una de les encarregades de La Carbonera que el perseguia amb el pal de la persiana pel Poble-sec.
Recentment, però, se li va girar la truita. Com una de les seves manies és tornar als establiments on la seva estratègia de passar inadvertit li ha funcionat, es va acabar enganxant els dits. Després d’haver robat durant setmanes a les llibreries La Garba i Fahrenheit 451, ambdues a la Barceloneta, es va trobar un contratemps. El llibreters del segon establiment es van adonar del veritable motiu d’aquelles visites literàries, van trucar a la policia i una patrulla de la Guàrdia Urbana va enxampar-lo enduent-se set llibres amagats a la roba. El cas el va destapar la cadena SER Catalunya el passat mes d’abril. Ara la situació està pendent de resoldre’s als jutjats. El llibreter Sergio Lledó, de la Fahrenheit 451, assegura que el buit que va deixar aquella persona a les prestatgeries del seu negoci voreja “els 1.200 euros”. Aquest cas se suma als vuit antecedents per fets similars que figuren a les bases policials.
Ara se sap que el saqueig a la Barceloneta arribarà a judici el pròxim octubre. La defensa del Tomàs se centrarà a al·legar problemes de salut mental com la cleptomania. Ja ho ha fet en altres ocasions, apunta Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. “Altres procediments judicials han resolt que ell és plenament conscient del que fa. I ens consta que abans de la pandèmia un judici va acabar amb una sanció notable. Però l’home segueix en actiu. Així que nosaltres seguim demanant als negocis afectats que denunciïn perquè els jutges siguin conscients de l’acumulació que arrossega. Ell és conscient que un furt té una pena molt baixa, per això mai no supera els 400 euros quan roba. Però això s’ha de resoldre d’alguna manera”, remata Marín.
Des del Gremi de Llibreters de Catalunya es menciona que, en altres ocasions, aquest mateix protagonista ha actuat fins i tot a Tarragona. Tanmateix, si una cosa ha quedat clara és que l’epicentre de la seva activitat delinqüencial és Barcelona. Li queda a prop de casa i el ventall de llocs on fer botí és enorme. Més enllà dels anteriorment mencionats, entre els establiments en què s’ha proposat robar hi ha la llibreria Hispano Americana, la Central, la Fatbottom o l’On the road. També es va presentar, fa poc, a la Finestres o la Lata Peinada. Si li va bé, repeteix. Si l’enxampen, intenta sortir-ne airós i no hi torna. “Va cremant espais. Quan li cal, canvia”, resumeix Carlota Freixenet, de La Carbonera.
El Nico de la llibreria Fatbottom, al Raval, reconeix un tret compartit per diversos establiments: “Les primeres vegades ni te n’adones. El robatori passa totalment desapercebut”. Concorda amb el que descrivia Sergio Lledó. “Jo el considerava un client habitual, i dels bons! Va venir fins a sis vegades. Després descobreixes que juga un paper, que es disfressa, que tot és un personatge i que és capaç de portar-lo al límit“, menciona el llibreter de la Fahrenheit 451.
Els afectats consultats per aquest diari confirmen, a més, que el cop policial que va viure a la Barceloneta la primavera passada no ha interromput la seva set de llibres. De la llibreria On the road, situada al barri Gòtic, va intentar endur-se diversos exemplars el passat 10 de maig. Aquell dia Ángel Tijerín es va adonar que s’enduia almenys dos llibres sense pagar-los. De nou, utilitzava el diari per cobrir els seus moviments. I de nou, quan el van enxampar amb els llibres sostrets, va entregar-los entre renecs i va esfumar-se. “Era la quarta vegada que venia. I ja no sabré tot el que es va endur les altres vegades. Ara bé, una de les misterioses desaparicions d’abans de saber què passava va ser un llibre de 85 euros. Per a una llibreria petita això és molt”, subratlla Tijerín,
Tots els entrevistats mencionen, també, la ferma convicció que l’home no roba llibres per cap mena d’afició literària. S’embutxaca les edicions més cares possibles, de gèneres diferents, amb poca connexió, sense un gust literari concret i arribant a robar diversos exemplars d’un mateix llibre. “S’endú novetats editorials, clàssics i edicions bones”, repeteixen uns i altres. Tan bon punt pot ser un llibre de cuina, si és car, com va passar a La Carbonera, com pot escollir Técnica y civilización, de Lewis Mumford, com va fer dimecres a La Llama Store. Les llibreteres de tots dos establiments concreten que aquests llibres valien uns 35 euros. Altres eleccions del furtador superaven els 20 euros.
La sospita compartida és que, després, el Tomàs ven els llibres en espais com les parades de llibres de segona mà del Mercat de Sant Antoni o portals d’Internet amb menys controls sobre la procedència del producte. El volum de llibres robats —una desena d’exemplars per establiment, quan li surt bé— alimenta les suposicions. Des del Mercat de Sant Antoni, però, rebutgen que hi hagi constància d’aquesta situació i defensen que els lots de llibres adquirits han de fer constar la identificació efectiva de la persona que els ha aportat. Sigui com sigui, el sector dels llibreters afectats segueix convençut que s’haurien d’investigar a fons aquests fets per aclarir què amaguen aquests robatoris.
Mentrestant, res fa pensar que aquest veí de l’Hospitalet deixi d’actuar a Barcelona. Fa tan sols un mes va endur-se llibres de la Fatbottom. “Feia dies que notava que faltaven llibres importants. Fins que fa un mes el vaig pillar. Estava segur que s’enduia dos llibres que li vaig veure a les mans i que després no havien estat retornats al seu lloc. Va sortir per la porta i vaig decidir seguir-lo. Vaig tancar la botiga, vaig seguir el seu camí i vaig observar com s’aturava a la ronda de Sant Antoni. Vaig esperar uns minuts per veure si treia els llibres. Però res. Així que me’n vaig tornar. Des de llavors he pres la decisió de no tornar-lo a deixar a entrar”, explica el Nico.
Cada vegada són més les botigues que segueixen aquesta màxima. La imatge de l’home és plenament coneguda entre els comerciants de llibres de la ciutat. Aquesta setmana, a més, ha tornat a ser captat per les càmeres de videovigilància de La Llama Store. Es veu clarament com roba, com alça el cap mesurant l’atenció del dependent abans de guardar el llibre, com gira el cos per tapar l’acció. L’Abi, però, encara no ha decidit si denunciar. Els tràmits judicials poden obligar els llibreters a absentar-se de la botiga en horari comercial, perdent encara més diners per un guany minso que ni tan sols tenen assegurat. En altres casos, ni tan sols hi ha imatges. Per tot plegat, Sergio Lledó afirma que, en els casos amb proves contundents que sí que arriben als jutjats, els magistrats haurien d’actuar amb més contundència. De fet, arriba a demanar presó per al furtador. “Si no, ja s’ha vist que mai s’aturarà”, considera el llibreter. - tot barcelona.
Aunque el que firme lo haga como totbarcelona, no soy yo.
ResponEliminatotbarcelona.cat se creo el 15 de noviembre del 2018. Tot Barcelona.blog está desde el 16 de octubre del 2008, o sea, 10 años antes.
Cuando llamé a la redacción de totbarcelona.cat me respondió una secrataria llamada Silvia Barroso, que incluso me amenazó con quitarme el nombre del bloc. Le expliqué que eso era imposible, que pertenecía a Google y que yo además tengo dos libros con la dirección de Tot Barcelona.blog.
Les comenté además de lo poco profesionales que eran y de la tomadura de pelo de quien les cobró por el nombre cuando el nombre hacía años que volaba por la red. Y les di las gracias porque en ocasiones entraban en mi bloc quien quería hacer uso del suyo olvidándose de poner la abreviatura .cat
Por otra parte, el secuestrador de libros es conocido en el barrio de Sant Antoni, y se de quien le compra libros a estrenar los domingos, cuando monta el chiringo en el suelo, entre la confluencia de Urgell y Manso.
Salut
Vaja, aquesta es bona, aixó no ho sabia. Coneixia Tot Barcelona, pensaba que era més antic que el teu blog. Tranquil. No parlaré més d'ells, el que passa és que la historia que la comenten a la Vanguardia m'ha cridat l'atenció.
ResponEliminaNo, no, puedes hablar de ellos, tienen el nombre registrado y por lo tanto existen, pero lo que no tienen es originalidad.
EliminaLo que me fastidia es lo mafiosamente mal que se comportaron conmigo cuando les pregunté porqué pusieron el mismo nombre que mi bloc, y la amenaza de la susodicha el mismo día de la innaguración.
Por cierto, tienen la redacción enfrente de casa.
Salut
El pequeño hurto,por desgracia,no sólo ocurre en las librerías.Amparados por la legislación, no tiene consecuencias,cuando el importe no pasa de una cantidad.Pero si es frecuente puede dar al traste con un negocio.
ResponEliminaPero con lo que hay para robar, que quieres que te diga, lo último que se me ocurriría es robar libros.
ResponElimina