ELS ASSASSINS DEL FUTUR

  


Per què no m’he convertit en un paio violent si, quan era nen, m'encantava jugar a reproduir escenes de pel·lícules de guerra al ­pati de l'escola? Aquest article és d'aquells que, automàticament, tindran molta gent en contra; ho sento, m'interessa pensar lliurement abans que caure simpàtic a tothom. Em sobta l'enrenou (fins i tot l'escàndol) que està provocant que els infants juguin a imitar escenes violentes de la sèrie coreana El juego del calamar. I em sobta encara més el tremendisme amb què s'aborda aquest assumpte, amb el concurs de psicòlegs, pedagogs, sociòlegs i altres experts en tota mena de malestars i riscos socials.

La canalla imita el que veu a la televisió. Hi ha un debat en paral·lel sobre la conveniència que els nens i els preadolescents consumeixin en solitari un producte televisiu que està pensat per als adults, és una discussió pertinent, però ara no hi entraré. Vull posar el focus en l’alarma que genera avui que els infants facin recreacions d'històries que contenen una dosi alta de violència. N'hi ha per a tant? No estem exagerant? La nostra generació –els que estem al voltant dels 50 anys– vam empassar-nos moltíssimes pel·lícules bèl·liques de la Segona Guerra Mundial, de lladres i serenos, del Far West, i no ens hem convertit tots en assassins en sèrie; per cert, a molts de nosaltres també ens van regalar pistoles i escopetes de joguina i això no ens ha portat a emular Rambo.

A molts de nosaltres ens van regalar pistoles de joguina i no hem emulat Rambo

Si aquest argument històric no us satisfà, en tinc un altre: els nens són nens, però no són idiotes. Vull dir que, en general, la quitxalla distingeix correctament la realitat de la ficció, la qual cosa permet que el joc sigui el que ha de ser: una metàfora de la vida, no pas la vida mateixa. D'acord: sempre hi pot haver algú que confongui la fantasia amb el que està vivint, però aquests casos han de ser atesos de manera particular i no justifiquen una sobreprotecció malaltissa com la que alguns propugnen i practiquen.

Perquè el problema és aquest: sobreprotegir aquells que esdevindran adults. No fabriquem avui els assassins del futur! És el mot d'ordre. Què inspira les bones intencions dels que volen unes criatures absolutament impermeables a la part més fosca de la realitat, present també en molts contes tradicionals? Una creença ingènua i superba en l'enginyeria perfecta de les ànimes. - Francesc-Marc Álvaro

Comparteix:  

Comentaris

  1. Se están pasando con la serie, claro, que le va bien porque ya anuncian que se ponen en marcha para una segunda tanda. No es normal que los coreanos, en las miniseries(como lo es esta) hagan una segunda temporada, pero como en todas las que se hacen actualmente, dejan la puerta abierta, con interrogantes, en este caso de venganza.
    La vi como una más, en principio con cuidado, ya que no me gusta las exageraciones de las asiáticas en general. La forma de los gestos, sus movimientos, saltos desmesurados.
    Consentí ,no le puse el dedo hacía abajo(lo que hago cuando abandono),seguí.
    Su formato no deja de ser un juego, colores pasteles abunda el rosa y amarillo, nada de tonos oscuros. Muñeca gigante, juegos típicos de jardín. Comienzan a caer personas, que luego te das cuenta que mueren de verdad(pero suavemente).No sé qué diferencia ,con las bélicas, en la que
    sabes que no mueren de verdad. Tiene un buen mensaje: gana el "más bueno".Lo gracioso es que te das cuenta desde el principio, no podía ser otro. Para más ingenuidad, cuando llevas dos capítulos, si no eres torpe, ya reconoces quién es el culpable de todo aquel tinglado. Lo clásico, no hay nada nuevo, al menos para mi que estoy hartito de consumirlas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parece que habrá una segunda temporada. Pero Francesc Marc Álvaro no critica la serie sino las prevenciones de los adultos hacia los menores que la ven, en esta estúpida obsesión de sobreproteger a los menores.

      Elimina
  2. Lo siento, no tengo neflix , y tampoco nos gusta la tele. En eso Mayte y yo estamos de acuerdo.
    Vemos el 24 H y algo de la 2 porque dan cosas que valen la pena. De lo demás nada de nada.
    salutte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no veus la tele no serás degudament corromput i adoctrinat. Jo em vaig donar de baixa de Netflix.

      Salut.

      Elimina
  3. Els dibuixos animats de la nostra infantesa eran tan violents o més que aquesta serie.

    El gat Silvestre es volia menjar al Piolin, y aquest li feia unas putades tremendas, el coiot al corre-camins, amb el mateix resultat. Explosions i trets a dojo, i no recordo que entre els meus coetanis haguessin molts mes dinamiters i sadics que abans.

    Massa sobreprotecció, i molt poca vergonya i educació

    ResponElimina
    Respostes
    1. I moltes pel·lícules, i còmics del Vibora o 1984.

      Elimina
  4. Aquest discurs pedagògic bonista ja fa molts anys que dura, primer l'esca del pecat va ser el cinema i els seus mals exemples, després la ràdio, el teatre, la televisió -de la televisió es podien llegir veritables disbarats apocalíptics-, ara les tauletes, les sèries... Els contes populars també han estat molt mutilats i reconvertits. Hi ha una tendència a considerar que tot s'ha d'arranjar des de la tendra infantesa. De tota manera hi ha canvis en la sensibilitat que fan que moltes coses variïn, segons l'època i els valors vigents. Per altra banda hi ha la gent purista que no mira tele, ni sèries, ni llegeix llibres frívols, jo que cadascú faci el que vulgui però que no em prediquin. A banda de què controlar els infants té morbo i aleshores se'ls desvetlla encara més la curiositat pel misteri prohibit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que controlar als infants, el que fan aquests especímens sobre protectors és, pervertir-los, a banda que provoquen en ells l'efecte Streissand, basta que et prohibeixin alguna cosa que encara genera més necessitat de veure-la, que en el cas del joc del calamar es el que acaben fent molts nanos a través del mòbil.

      Elimina
  5. Netflix permite 5 perfiles,de tal manera que si los padres define uno infantil e incluso de adolescente no podrán ver esta película.En el caso de mis nietos,no la han visto al menos en mi casa.En la suya,conociendo a mi hija igual.
    Otra cosa es el de mayores(incluye abuelos),donde la violencia,el sexo lesbiano y el gay no falta en ninguna serie .Son los tiempos.Para mi mujer y yo nos resulta divertido,ver dos pedazos de tíos dandose placer o dos tías haciendo tortillitas.Las noches de invierno son largas y más lo serían si no fuera por el fútbol y san netflix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los críos son muy listos y ya se espabilan para ver lo que les prohíben. MI hija Anna la empezó a ver y la dejó al segundo capítulo.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada