Explica Juliana a la Vanguardia una història deliciosa sobre un diputat imposat des de Madrid. Setmanes abans de les eleccions generals d'octubre del 1982, Manuel Fraga Iribarne va disposar que el diplomàtic Guillermo Kirkpatrick, establert a Madrid, cognom de vell llinatge escocès, encapçalés la llista d'Aliança Popular (Coalició Democràtica en aquells comicis) a la província de Granada. A la junta local del partit no li va fer gaire gràcia, com sol passar en aquests casos, però es va disposar a rebre el cuner amb tots els honors. Van anar a buscar-lo a l'aeroport i quina no va ser la seva sorpresa en veure un cavaller que baixava de l'avió abillat amb barret cordovès. El van portar a l'hotel Alhambra Palace i l'endemà l'home de la triple K va comparèixer davant la premsa amb un cigar a la mà, el briós barret cordovès i unes botes vaqueres d'Ubrique, província de Cadis. Només li faltava una faixa de Ronda i una faca al cinyell, rememorava fa unes setmanes el diari Ideal de Granada. En acabar l'acte, recorden alguns veterans de la política andalusa, algú d'AP es va atrevir a preguntar-li per què portava barret cordovès. Més fresc que una rosa, el candidat cuner va respondre: “Vull passar desapercebut!”.

Altres versions apunten que primer va ser designat per encapçalar la llista de Cadis, després li van adjudicar Còrdova, moment en què es va haver de comprar el barret, i finalment el van enviar de pressa a Granada. L'home va arribar al seu destí electoral una mica confós. Kirkpatrick va aconseguir ser elegit diputat, es va interessar poc pels assumptes de Granada i va congeniar des de l'àrea internacional d'AP amb el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen i amb el Moviment Social Italià, partit neofeixista en les joventuts del qual va militar Giorgia Meloni, figura que ha pronunciat el discurs més encès de la campanya electoral andalusa que conclou avui, convidada per Vox. Tot adquireix un caràcter circular estrany en aquests temps. Fins i tot les anècdotes.

El barret de Kirkpatrick ha estat recordat aquests dies en algunes sobretaules andaluses, a mesura que avançava la campanya de la diputada alacantina Macarena Olona, ​​la candidata de Vox que fa quinze dies es va llançar a l'arena amb el ferm propòsit d'acaparar tots els focus i tots els titulars. Que parlin de mi, encara que sigui malament. Tot va començar amb la història del seu empadronament al municipi de Salobreña (Granada), on ningú la coneix. Van voler posar en dubte la legalitat de la seva inscripció al padró i la Junta Electoral li va donar la raó. Va començar bé.

Als cartells imita la dona morena del pintor Julio Romero de Torres, molt andalusa, molt espanyola. Va aparèixer fotografiada després d'un gran ventall blanc, rebllant el tòpic andalús, per si algú s'havia quedat amb dubtes. Va declamar al primer debat televisat i va proposar la dissolució governativa de Comissions Obreres i UGT al segon, després d'acusar Juanma Moreno Bonilla de fomentar la masturbació a les escoles públiques andaluses. En un vídeo de campanya, un fals militant del Partit Popular apareixia trencant el carnet, en senyal d'adhesió a la candidata Olona. Era un muntatge. En realitat era un militant de Vox. Ha abusat del tòpic, ha sobreactuat i ha traspassat els límits de la caricatura davant d'una societat molt sensible en aquest aspecte.

La campanya d'Olona no ha agradat gaire gent a Andalusia, més enllà dels militants i simpatitzants d'esquerra que detesten profundament Vox. Atès que els ha fallat la cosmètica, el resultat de l'extrema dreta de demà expressarà d'una manera molt clara i molt genuïna quina és la profunditat real d'aquest corrent polític a la regió més poblada d'Espanya.