El famós Test de Turing va ser proposat per primera vegada per Alan Turing (1950) com una manera pràctica de desactivar el que li semblava una discussió estèril sobre si les màquines podien pensar o no. Turing proposava que, en lloc de llançar una pregunta tan vaga ia continuació quedar atrapats en un debat estèril sobre el que significava realment pensar, ens hauríem de preguntar si una màquina seria capaç de mostrar un comportament que estiméssim que necessités pensament, tal com s'entén en els éssers humans. El tipus de comportament que tenia Turing al cap era participar en una conversa en anglès a través d'un teletip, en el que va venir a denominar El joc d'imitació (The Imitation Game). La idea era la següent: si un interrogador no era capaç de dir després d'una conversa llarga, fluida i sense limitacions amb un interlocutor, si havia estat tractant amb una persona o una màquina i aquest interlocutor era en realitat una màquina, aleshores podríem afirmar que la màquina estava pensant. 

Tot i això, el Test de Turing té alguns aspectes controvertits. En primer lloc, l‟element central d'engany. Pensem el cas duna màquina intel·ligent intentant passar el test. Ha de conversar amb un interrogador i no només mostrar el que sap, sinó també enganyar-lo fent creure que està tractant amb una persona. Per imitar bé una persona sense donar evasives, la màquina haurà d'assumir una identitat falsa, per tal de respondre preguntes com "Qui són els teus pares?" o "Quant mesures?"

En segon lloc, també podríem ponderar si una conversa en anglès és el tipus adequat de test. Les converses es poden adaptar tant com faciliten l'engany. Considerem per exemple ELIZA (Weizenbaum 1966), un programa que mitjançant mitjans força simples va poder enganyar algunes persones fent-los creure que estaven conversant amb un psiquiatre. L'engany funciona almenys en part ja que som molt permissius pel que fa a què acceptem com a respostes o diàlegs pròpiament dits: jocs de paraules, acudits, referències, rampells emocionals... Tot excepte respostes clares i directes a les preguntes. Per tant, una conversa lliure, tal com Turing propugnava, és probable que no sigui el millor vehicle per detectar un comportament intel·ligent en una màquina.

Per tal de superar aquests enganys, es va desenvolupar el Desafiament dels esquemes de Winograd. Me va parlar d'ell Joselu en un comentari a l'escrit anterior sobre la IA el foc del segle XXI; aqui us en deixo l'enllaç amb més informació. Francament, se'm fa molt complex per a mi, però ho trobo alhora interessant. A més, teniu l'avantatge que si no us interessa no acudiu a l'enllaç i us estalvieu temps.