Les dades de l'economia Espanyola desmenteixen el relat catastrofista; s'imposa un canvi de mirada, també a l'oposició. Així ho entenen Juliana i Ónega, ara només falta que ho entengui el Pp de Feijóo. Diuen que la política és avorrida, que cansa, que fastigueja al personal, però la política pot també ser fascinant, interessant si pel mig hi apareixen Juliana i Ónega, fins analistes de la realitat del país. A més, en aquest article Juliana retrata molt bé la situació actual a banda i banda d'Espanya i d'Europa. us puc ben assegurar que si tot el país amb dret a vot llegís aquest article, a les següents eleccions el PSoe de Sánchez tindria una majoria absoluta. El problema rau en el fet que com deia Serrat. Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio, i el Pp de Feijóo, no té remei, em temo.

LA PROPOSTA D'ÒNEGA

"Imaginem que Espanya hagués tancat el 2022 amb una taxa interanual d'inflació del 12,3%. En aquests moments, la cridòria política i mediàtica seria ensordidora. No són aquestes les dades donades a conèixer fa uns dies. Espanya ha tancat l?any amb una taxa d'inflació del 5,6%, la més baixa de tots els països de la Unió Europea, seguida de França. Els països europeus més afectats per la inflació són les tres repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània), frontereres amb Rússia i sense capacitat d'autoproveïment energètic. El deteriorament de les relacions comercials amb Rússia els afecta de ple. La mitjana d'inflació dels països de la zona euro és al 9,2%. Alemanya ha tancat l'any amb un 9,8% i Itàlia es troba en un significatiu 12,3%, més del doble que Espanya. La tendència general és a la baixa davant d'un hivern que pot ser millor del que s'esperava.

Deixem Estònia, Letònia i Lituània de banda, ja que la seva situació és molt específica. Imaginem que les dades d'Espanya fossin avui les d'Itàlia i viceversa. Els italians traurien pit. Giorgia Meloni, que tot just fa tres mesos que exerceix de primera ministra (ella prefereix que li diguin 'primer ministre') s'apuntaria el gol, i Mario Draghi, cap de Govern fins al mes d'octubre passat, aixecaria la mà, dient: el mèrit també és meu. En aquests moments es parlaria a la premsa espanyola d'Itàlia com un model a seguir. Amb un més d?un 12% d'inflació interanual, l'actual Govern espanyol estaria a punt de l'abisme. Podem imaginar perfectament quins serien els titulars.

És interessant llegir la premsa europea aquests dies. No hi ha histerisme. No hi ha ni rastre d'histerisme, per exemple a la premsa italiana, malgrat aquest preocupant índex d'inflació, que obeeix bàsicament al fort encariment de l'energia en un país que consumeix molt de gas metà. El Corriere della Sera, el diari amb més difusió a Itàlia, ni tan sols esmentava la inflació a la portada d'ahir, bàsicament dedicada als funerals de Benet XVI. (Les dades referides a Itàlia es van conèixer dijous i van aparèixer ahir divendres als diaris). La Repubblica, diari la línia editorial del qual és avui d'oposició al Govern de Meloni, dedicava una columna de portada al problema de la inflació, sense recórrer a un excessiu dramatisme. “Desafiament per al Govern”, deia el titular. No hi ha catastrofisme en aquests moments a la Unió Europea. Hi ha la convicció generalitzada que l'economia europea està resistint millor del que estava previst un hivern que podia haver estat terrible pel que fa a l'augment del cost de la vida i al subministrament d'energia. Hi ha també el convenciment que la guerra d'Ucraïna està sent un desastre polític i militar per a Rússia, cosa que explica el nou pas que acaba de fer Alemanya amb l'enviament de vehicles de combat i míssils Patriot a les tropes ucraïneses. Occident treballa en aquests moments per forçar una negociació entre Ucraïna i Rússia abans que arribi el següent hivern. No hi ha catastrofisme europeu en aquests moments, però hi continua havent nostàlgia de la catàstrofe en àmplies zones de la dreta espanyola. Un desig de temps encara pitjors que no aconsegueixen dissimular.

No són temps per a cap mena de triomfalisme, però una bona lectura de la realitat continua sent una exigència intel·lectual bàsica per a polítics i periodistes, i per a qualsevol persona que hagi de prendre decisions a partir d‟una visió de conjunt de la realitat social. Espanya viu moments complicats, com tots els altres països europeus, però avui no es dirigeix a la catàstrofe. Aquest és el titular que porta sota el braç el nouvingut any 2023. Amb molts anys de professió a sobre i amb molta saviesa acumulada, el periodista Fernando Ónega, col·laborador setmanal de La Vanguardia, bon coneixedor de la política espanyola i home d'escasses inclinacions esquerrans, llançava dimecres passat (4 de gener) un intel·ligent suggeriment al Partit Popular. Un suggeriment referit a l'actitud, a la mirada. La proposta d'Ónega dóna títol al vídeo bloc d'aquesta setmana".