Amb la que està caient –sobretot a ell–, l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz carrega una creu, gustosament: la xufla que poden suscitar les conviccions catòliques, a les quals l'exministre la setmana passada va sumar la defensa dels misteris i revelacions de Sant Sebastiàn de Garabandal, llogaret càntabra on entre 1961 i 1965 la Verge Maria es va aparèixer suposadament a quatre nenes i dic suposadament perquè el bisbat de Santander s'ha negat sempre a donar-los versemblança mentre que el Vaticà manté que “no consta la sobrenaturalitat”. Un episodi que Jorge Fernández Díaz va emmarcar en l'eterna lluita entre Jesús i Satanàs, amb la singularitat que alguns dels que neguen la revelació mariana des de la pròpia Església formarien part del segon bàndol. Son paraules de Jorge Fernández Díaz, que va participar en un sopar-col·loqui al Cercle Eqüestre de Barcelona sobre les Aparicions Marianes de Sant Sebastiàn de Garabandal, amb la metgessa familiar Elsa Martí i Montse Moreno, una creient que va ser curada d'una malaltia degenerativa en el vuitè viatge al llogaret. “Pensa que no em podia moure i vaig sentir una cosa que em va fer sortir corrents”, va explicar a aquest periodista.

Fernández Díaz és, doncs, un ferm garabandalista, com se'ls coneix per la seva defensa a ultrança d'uns misteris –que van coincidir amb el Concili Vaticà Segon– en què la Verge va traslladar a les nenes que “la copa estava plena” el 1961 i que “la copa estava plena a vessar” el 1965, en vetllada al·lusió bíblica a la penetració del diable a la mateixa Església (cosa que explicaria el seu menyspreu per les revelacions de Garabandal, fetes a quatre noietes i no als seus alts representants). No crec que la Mare de Déu es referís a la Copa menstrual, que crec que per aquella època encara no existia, encara que tractant-se de miracles, tot és possible. A més, els dubtes del bisbat de Santander o del Vaticà, tenen el seu sentit; tothom sap que malgrat ser Espanya un país tant Marià, la verge prefereix fer les seves aparicions estel·lars a França o a Portugal. Ves tu a saber perquè, o potser és que no es refia d'un país que té espècimens tan surrealistes com Jorge Fernández i el seu xòfer Marcelo.

L'exministre, l'home que va veure la llum a Las Vegas, sofert com és de mena, accepta a la manera de Jesús la creu que ha de portar, un pes del qual responsabilitza “la maçoneria”, una força que no ha desaparegut, i que li sembla maligna i ataca la seva fe. Ell, que menys treballar ho fa tot per la pàtria, per la sacrosanta unitat d'Espanya. L'home que està disposat a patir tortura abans de confessar. Fernández Díaz està a un pas de ser proclamat Santo Subito en vida, tret que ja és mort, encara que ell encara no ho sap.