.jpg)
Bob Dylan, actuarà a Barcelona el 23 I 24 de Juny dins la gira "Rough and Rowdy Ways Tour", en el marc del teatre del Liceu. Compte, però, res de flaixos, res de filmar, i com que el personal no és capaç d'apagar el telèfon, ja l'obliguen a ficar-lo en una funda que bloqueja el senyal, i fi de la ximpleria. The Phone free show permetrà que així succeeixi l'actuació, els mòbils s'hauran guardar en una funda tancada i segura que et donaran a l'entrada i que no podràs obrir fins que hagi acabat el concert,
Hi ha dues raons fonamentals per les quals algú va a un concert en directe amb el telèfon encès. La primera: la incapacitat de gaudir alguna cosa sense deixar proves per a la posteritat. Té més valor dir que vas estar allà que ser-hi. Tot es grava, tot es difon, tot puja. L'estupidesa aclaparadora de la nostra època. Encara no s'ha acabat l'actuació, i ja hi ha el vídeo penjat, sovint amb un so i imatges defectuosos.
Els temps estan canviant, deia Dylan, oi tant! Hem passat d'anar a un concert a veure'l, gaudir-lo i corejar les cançons de l'artista o el grup de torn, a gravar-ho tot pel mòbil en comptes de mirar-lo, i a més es genera un problema nou. Antes, tu podies dir que havies estat al concert del Stones a Barcelona el juny del 1990, però no ho podies demostrar, de fet si tots els que diuen que hi varen anar hi haguessin anat, s'hauria ensorrat l'Estadi de Montjuïc. Ara, en canvi, ensenyant les imatges del mòbil queda palès que hi has estat, però en el fons, sense estar-hi, el que realment hi ha estat és el teu mòbil.
Si ens l'agafem amb paper de fumar, ningú del públic no podria gravar en un concert, per la cosa de la propietat intel·lectual. Però la dictadura del postureig escombra amb tota pauta, especialment amb la lògica. El que és paradoxal és que les noves tecnologies faciliten un gir de truita: l'artista que permet que milers de fans filmin tota la seva actuació s'assegura una promoció gratis a les endogàmiques i imbecil·litzades xarxes socials. Abans, antes i fins i tot, anteabantes, el que passava al concert, es quedava al concert, ara tot passa fora d'ell i se'n va al núvol. Definitivament, els temps han canviat, a pitjor....
Es otra manera de pensar, Francesc, va con los tiempos.
ResponEliminaLa gente se junta en la mesa de un bar y se tuitea en vez de hablarse...No creo que lo podamos entender, yo por lo menos.
No los critico, cada uno tiene lo que permite tener y esto se permite.
Estamos alienados, o sea, hemos perdido identidad.
Una abraçada
Exacte, d'això es tracta, la gent ja ni es truca pel mòbil, s'escriu pel WhatsApp. Al final , results que el mòbil es fa servir per a tot, menys per parlar a través d'ell.
EliminaLa comunicació real, en directe, sense aparells, és cada cop més insòlita. Jo tampoc ho entenc com dius Tot Barcelona.
EliminaTampoco yo lo entiendo. el problema es que la dinámica de este mundo que cambia cada 30 segundos nos acaba contagiando. Lo difícil es resistirse.
EliminaSalud.
Anna Babra
Cruifjj no tenia mòbil, i conec dues persones últimament que estan prescindint del mòbil. O això diuen - caldria comprovar-ho -. Però són l'excepció. En conec a uns altres que s'escriuen cartes i se les envien per correus amb el seu segell i tot. I això, hauríem de començar a plantejar-nos-ho.
EliminaNo crec que s'empitjori, ans al contrari, la memòria és enganyosa i selectiva i això de veure el passat embellit és una estratègia de la vellesa, recurrent i ancestral. Podria posar molts exemples però tan sols cal llegir una mica d'història o mirar fotos i pelis del passat, un altra tema és que ara tot se sap més, massa i tot, potser, o així ho volem creure. Ulls que no veuen cagarada que trepitgen, que diu el Pere. No es veritat que la gent no parli perquè tuita, al menys no és això el que percebo, la veritat. Tot és enveja generacional inconscient. Veig molta gent xerrant, de totes les edats, a tot arreu.
ResponEliminasi, xerren, però cada vegada menys, cert es que s'exagera una mica aixó, hi ha excepcions. La Maria la nostra neta sempre truca pel telèfon, i al fixe, moltes vegades.
EliminaEl Bob Dylan sí que ha canviat, a oportunista i pessetero.
ResponEliminaAra és un Allen Zimmerman qualsevol.
EliminaNo sabía que Dylan fuera a actuar ahí y menos qué es lo que ahora mismo canta, o cantará. Pero curiosamente el otro día estuve repasando canciones de su juventud y la mía, la de muchos, y las vinculaba a los acontecimientos que vivía el país hace décadas, acontecimientos de privación expresiva. Incluso tengo preparada una entrada que no acabo de estar convencido de publicar porque sonará nostálgica o quejica o de frustrante.
ResponEliminaCreo que siempre tendrá más valor personal asistir a un concierto en vivo que limitarse a las redes. Pero uno ya no es de este tiempo, al menos en su totalidad. Saludos de jueves.
Bueno, me he animado a colgar una reflexión personal. Gracias por ayudarme con tu entrada a ello.
EliminaLa acabo de leer, una reflexión muy interesante, recuerdo un locutor de Radio nacional de España de aquellos primeros tiempos de Dylan, que traducía las letras del inglés al español para que nos enteráramos de que iban.
EliminaSaludos.
El mòbil és avui un petit ordinador on trobes de tot, pots consultar, llegir, comunicar-te... Un gran invent que facilita molt la vida i amb el qual s'aprèn molt. I no és cert que la gent no xerri, en sento molts xerrant pel carrer, amb el mòbil. Posar-nos en una mena de superitat moral perquè som vells em sembla ximplet i poc objectiu. La gent llegeix molt al mòbil, llibres, diaris, revistes, ho veig al metro, també. Sempre hi haurà ignorants i de tot, en la mateixa proporció, això sí, és inevitable.
ResponEliminaSaps que passa, fa quasi trenta any del meu primer mòbil, en aquells temps viatjava per tot Espanya i era molt útil, sobretot si hi havia cobertura. Clar aquell mòbil -que encara el conservo- nomès podia fer i rebre trucades, i a mi ja m'estava bé, aleshores tot el que ha anat venint després no ho he tingut en compte. Tinc Whatsapp, Instagram i Feisbuc per les filles i els nets, però per res més. Ara, que vols que et digui, quan al tren veus a tots enganxats al mòbil amb alguna rara excepció d'algú que llegeix un llibre, a mi em fa una mica de basarda.
EliminaEm remet a la premonitòria L'ull del demà' de 1947.
https://blocfpr.blogspot.com/2022/04/lull-del-dema-1947.html
La nostalgia a veces es necesaria, y es bueno que así sea, se rememoran hechos o circunstancias que, de no mencionar, caerían en el olvido. Te dejo la lista de actuaciones, la que te pilla más cerca es en Logroño. Saludos
ResponEliminaMiércoles 7 de junio: Madrid (Noches del Botánico). Entradas aquí.
Jueves 8 de junio: Madrid (Noches del Botánico). Entradas aquí.
Sábado 10 de junio: Sevilla (Fibes). Entradas aquí.
Domingo 11 de junio: Sevilla (Fibes). Entradas aquí.
Martes 13 de junio: Granada (Teatro del Generalife). Entradas aquí.
Jueves 15 de junio: Alicante (Plaza de Toros). Entradas aquí.
Sábado 17 de junio: Huesca (Plaza de Toros). Entradas aquí.
Lunes 19 de junio: San Sebastián (Auditorio Kursaal). Entradas aquí.
Martes 20 de junio: San Sebastián (Auditorio Kursaal). Entradas aquí.
Miércoles 21 de junio: Logroño (Palacio de los Deportes de La Rioja). Entradas aquí.
Viernes 23 de junio: Barcelona (Gran Teatre del Liceu). Entradas aquí.
Sábado 24 de junio: Barcelona (Gran Teatre del Liceu).
Sin duda tienes razón, no obstante, en este caso en concreto, juraría – sabiendo como se las gasta el personaje- que lo que se pretende evitar con esta medida es, que si al Sr. Dylan le da por hacer una de sus excentricidades o peor, si su voz ya no tiene la suficiente fuerza o fuelle en directo como para quedar al nivel deseable, se evita el bochorno de que quede constancia de ello y lo digo porque hace años gente muy fan de él –yo no lo soy- lo fue a ver y menuda desilusión, sin ganas de cantar, ni alma en lo cantado, ni nada de nada. Hay ocasiones en las que los iconos de la música deberían quedarse encerrados en una urna y no asomar demasiado, porque cuando lo hacen, se te caen con todo el equipo ; )
ResponEliminaDicho esto, tienes toooda la razón, somos la sociedad del postureo o te exhibes a todas horas en las redes, o no existes. Desde luego yo, salvo aquí, no existo en ninguna parte ; )
Muchos besos!
Maria, si es un chavalin, sólo tiene 81 primavericas.
ResponEliminaMuchos abrazos.
La edad es lo de menos, mira a Michael Jagger, pegando brincos por ahí con 79.. tú sí que eres un chavalín al lado de ellos jaja y otro que yo vi hace unos años, justo ahí en Bracelona, Bruce Springsteen con sesenta y muchos y terminó con todos y él, tan fresco jaja de hecho yo me hice un esguinde en un pie recuerdo luego pasera por Barcelona con mi pie arrastras, pero Bracelona se lo merece...es una ciudad preciosa ; )
ResponEliminaMas besos o abrazo, lo que prefieras, que me monto un lío ; )
Aznavour actuó hasta pasados los 90. En cuanto a Barcelona a los que no les suele gustar es a los propios Barceloneses, Ah! i Don Miguel Jagger me lleva solo un par de años, pero no sé si yo seria capaz de moverme como él en un concierto. Por cierto, te recomiendo un video de YouTube de la gira americana de los Stones, que empezó en Argentina y acabó en la Habana en marzo de 2016, ante 500.000 de cubanos y cubanas.
ResponEliminaNunca he entendido esa costumbre de estar haciendose fotos continuamente para mostrar a terceros lo bien que te lo estas pasando. Pienso en aquello de "Excusatio non petita, accusatio manifesta".
ResponEliminaQue triste debe ser vivir asi.
Un saludo.
Fotos de actuaciones o de comidas suculentas. Yo lo entiendo, pero no lo comprendo, te compro lo de excusatio non petita...., o aquello de: dime que presumes y te diré de que careces.
ResponEliminaSalut.