Mirant les coses des del punt de vista de la naturalesa l'home va ser fet per viure cap a l'exterior. Si vol veure's dins de si mateix ha de tancar els ulls, renunciar a l'acció, sortir del corrent. El que es diu «vida interior» és un fenomen tardà només possible per una disminució en les nostres activitats vitals: «l'ànima» va sorgir i es va desenvolupar a costa del bon funcionament dels òrgans.

Explica Porfiri que Plotí tenia el do de llegir en les ànimes. Un dia, sense més preàmbul, li va dir al seu deixeble, molt sorprès, que no intentés matar-se i que emprengués millor un viatge. Porfiri va partir cap a Sicília: allà es va curar de la seva malenconia, però, afegeix ple de pesar, no va assistir a la mort del seu mestre ocorreguda durant la seva absència.
Fa temps que els filòsofs no llegeixen en les ànimes. No és el seu ofici, es dirà. És possible. Però llavors no ens ha de sorprendre que ja no ens interessin. E.M.Cioran