Difós en diaris, televisions i ràdio, els anuncis estan protagonitzats per una parella de joves que es lamenten de les destrosses causades als cabells d'un d'ells per un suposat truc “boníssim”, recomanat per un vídeo que arriba al telèfon mòbil. L'espot posa de manifest que una mala elecció en un tractament capil·lar pot tenir solució (acudint a un professional de la dermatologia), però les mentides que afecten la societat, no. En aquest sentit, la campanya anima a protegir-se contra les mentides i els bulls, recolzant-se als mitjans de comunicació. “Per a l'important confia en professionals. Per informar-te, confia en periodistes”, conclou. La campanya es llança amb l'etiqueta #Periodismocontralosbulos. La desinformació a la xarxa i els ciberatacs són dues de les tres majors "amenaces" que perceben els ciutadans de fins a 19 països desenvolupats, inclòs Espanya. Una enquesta global elaborada pel Pew Research Center revela que la proliferació dels bulls a internet preocupa un 70% dels enquestats, mentre que les agressions informàtiques d'altres països inquieten un 67%. Només el canvi climàtic és vist com un problema encara més gran, despertant el temor del 75% dels enquestats. A Espanya, la desinformació és un problema per al 95,8% de la població. Set de cada deu persones admeten que alguna vegada s'han cregut un missatge o vídeo que va resultar ser fals, segons es reflecteix al baròmetre sobre la desinformació realitzat per UTECA i la Universitat de Navarra el juny del 2022.

En aquest context, les tres grans associacions de premsa, ràdio i televisió, que agrupen els principals grups de comunicació del país, fan una crida a confiar en els periodistes per informar-se davant de l'expansió sense filtres de la desinformació divulgats amb la intenció de generar un perjudici. Especialment sagnants -per les greus conseqüència que poden generar a les víctimes- són els bulls sobre temes sanitaris. Per exemple, que el càncer és una malaltia emocional, que les vacunes provoquen autisme o que el wifi perjudica la salut.

No deixa de sorprendre aquesta decisió de les tres grans associacions de premsa, ràdio i televisió, ja que ells són els màxims responsables de la difusió de troles (bulos) a Espanya. És com posar la guineu a cuidar les gallines, a més, si viuen d'això, de la desinformació, sense això no són res ni tindrien audiència. Si vivim a la societat de la desinformació, si la gent ja no s'assabenta de notícies pels digitals, ràdio o televisió, si la informació els arriba per les xarxes. Amb les xarxes socials, allò que era una promesa de llibertat d'informació s'ha convertit en un malson. En certa manera aquest fenomen ja ens ha permès assolir, en matèria de comunicació, un “món millor”, com diria irònicament Huxley, una cosa inimaginable fa tot just vint anys. Però aquest món millor no és un món perfecte, perquè la dominació salvatge de les xarxes ha afavorit el sorgiment d'un feix de problemes nous, específics, que tampoc no imaginàvem. En particular, la proliferació –a una escala astronòmica– de mentides, bulls, falsedats, manipulacions, postveritats, fake news. Allò que era una promesa de llibertat s'ha convertit en un malson. La majoria dels ciutadans continuen confiant en els motors de cerca i les xarxes socials com a fonts principals d'informació. Però aquestes plataformes estan ara debilitant les democràcies a passos de gegant perquè, en realitat, difonen massivament teories de la conspiració, falsedats, discursos d'odi i missatges extremistes. I la intel·ligència artificial intensificarà tot això encara molt més.


I no hi ha manera de desmuntar les troles, n'hi ha massa i sempre s'hi arriba tard. És la conspiració de la desinformació que ha guanyat la batalla, en una derrota de la informació i de la veritat sense pal·liatius. I no hi ha res a fer. Huxley tenia raó.