Missatge adreçat als inspectors de pati de les CladEs

Benvolguts col·legues:

Us escric aquestes ratlles per compartir amb vosaltres la meva creixent preocupació sobre la continuïtat dels nostres llocs de treball, pel perill que suposen fets com els de la setmana passada. Quan, ara fa dos anys, Pablo Casado va dir que a Catalunya el professorat havia rebut instruccions per no deixar anar al lavabo els nens que parlaven en castellà, es van despertar totes les meves pors. Confesso que jo vaig ser l’autor d’aquell informe, però quan vaig sentir-lo en boca de Casado em vaig adonar que no era prou versemblant. Per sort, el que aleshores era el líder del Partit Popular tenia les hores comptades, de manera que les seves revelacions van caure en sac foradat i es van poder desactivar de seguida.

Ara, però, ha estat tot un exvicepresident del govern, el socialista Alfonso Guerra, qui ha tornat a excedir-se explicant a tot Espanya la nostra feina com a inspectors de pati. I aquesta vegada ha estat més perillós perquè ha revelat el nom oficial del nostre lloc de treball. Per sort nostra, les declaracions que va fer l’endemà sobre les visites a la perruqueria de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, van ajudar a posar en qüestió el seu seny, i una cosa va tapar l’altra. Però, a parer meu, ja són massa descuits que, sumats, poden acabar destapant la nostra bicoca.

És veritat que el fet que la catalanofòbia sigui transversal dins de la política espanyola, i que ara se li escapin secrets d’Estat a un membre del PP i ara a un del PSOE, ajuda a mantenir la nostra feina. Cap dels dos grans partits espanyols voldrà posar-se en contra un col·lectiu tan nombrós com el nostre.

Però no és fàcil tenir permanentment enganyada la ciutadania, que pot sospitar de la nostra existència real. Si això passés, es faria palès que els nostres informes són falsos, perquè la gent sap perfectament que és el castellà la llengua dominant als patis de les escoles catalanes, que ningú persegueix el castellà, que la immersió lingüística no posa en perill l’aprenentatge de la llengua de Cervantes i que cap nen pateix de la bufeta per parlar en la llengua que sigui. Si els nostres informes per a les CladEs són esbiaixats és precisament per acontentar qui ens paga el sou i mantenir aquesta sinecura.

Proposo, doncs, fer una carta signada per tots nosaltres expressant aquesta inquietud al cap de les CladEs, perquè doni un toc d’atenció a la classe política i aquests episodis no es tornin a produir. No es pot tolerar que es posi en perill el pa dels nostres fills.  
Atentament,

          I.P.E.

Membre del Cos d’Inspectors de Pati de les Clavegueres de l’Estat (CladEs) - Carta d’un inspector de pati - Magí Camps