El problema no és que les elits tecnològiques estiguin dissenyant un pla B, molt restringit, basat a fugir del món per protegir-se de l'apocalipsi mitjançant Coets per escapar de la Terra, perquè aquestes elits són conscients que ens n'anem al carall. Són paraules de la vicepresidenta en funcions, Yolanda Díaz, en el marc d'una trobada sobre el futur del nostre país. El problema d'aquestes elits tecnològiques no és que se'n vagin als espais siderals per salvar-se ells mateixos, sinó que es quedin i segueixin controlant la política, els mitjans de comunicació, les finances i el pensament ciutadà.

Les elits han existit i existiran. Poden ser tecnològiques, financeres, ideològiques o intel·lectuals. A les quals fa referència la vicepresidenta són les que ja practiquen el turisme espacial i experimenten vols amb coets, sempre d'un cost inassequible per al ciutadà mitjà, una prova perquè un dia que consideren no gaire llunyà els aconsegueixi transportar a un espai segur, fora de la Terra, on puguin gaudir de la seva riquesa, seguretat i benestar. Mentre no hi hagi bases confortables i fixes als espais, la vicepresidenta es conforma amb el món del metavers i amb les mansions fortalesa de Nova Zelanda.

Al rànquing d'elits tecnològiques cal situar Elon Musk, Mark Zuckerberg, Jeff Bezos i Bill Gates. Tots són immensament rics i algun ha experimentat amb el turisme espacial. Aquests quatre personatges tenen més poder que tots els líders del G-7 reunits cada any. Són els propietaris de X, Meta-Facebook i Instagram, entre altres companyies. Van ser els que van tancar els comptes de Donald Trump el 6 de gener del 2021 i el cop d'estat que estava en marxa al Capitoli es va poder aturar a temps. A excepció de Gates que és el més normal dels quatre, els altres tres es diu que s'han construït refugis a llocs llunyans com Nova Zelanda, encara que no són els únics rics que es preparen per a l'apocalipsi. A la petita ciutat d'Ector, a Texas (EUA), inversors volen crear un refugi subterrani amb increïbles instal·lacions de luxe, tot per si arriba el dia del judici final. El projecte té com a nom Trident Lakes, tindria una inversió propera als 300 milions de dòlars i hi viurien 1.000 persones, entre ells multimilionaris o celebritats que pagarien qualsevol suma de diners per salvar-se d'una catàstrofe ambiental o atacs nuclears.  sembla una opció molt més raonable aquesta de Trident Lakes o els bunkers a Nova Zelanda, que el coet, més raonable y més segur.

Abans que se'n vagin amb coets i abandonin la terra suggereixo a la vicepresidenta Díaz que fomenti polítiques de control perquè aquests grans conglomerats tecnològics amb ramificacions mediàtiques, econòmiques i polítiques rendeixin comptes del seu immens poder, paguin els impostos i puguin ser sotmesos al control de governs i parlaments. Però em temo que aquest control està molt lluny del seu abast, i prou feina té per controlar dins de Sumar al que en queda de Podemos.