Al mantenir la candidatura a president, el líder del PP segueix viu. La política té uns rituals que convé respectar per seguir a la partida. De vegades cal perdre primer per guanyar després - Antón Losada a ctxt.es. I qui millor que Losada, expert 'marianólogo' com és per analitzar l'aquelarre de Feijóo. Compte, perquè si algú coneix bé Feijóo és Antón Losada, i en aquest article fa una serie de reflexions molt interessants sobre el personatge.

Resulta més que temptador convertir la gira d'investidura de Núñez Feijóo en una paròdia. L'ocurrència d'oferir-se com a president per dos anys per derogar el sanxisme, però de bon rotllo, amb opció a dos més si els socialistes quedessin prou satisfets amb la derogació, no contribueix precisament a reforçar la seva credibilitat o la seva serietat. Una vegada constatada l'evidència que el líder popular només pot parlar de debò amb els seus, i ni tan sols amb tots, sembla fàcil inventar titulars graciosos per entretenir aquest llarg mes de setembre que ens espera fins a la sessió d'investidura. Després de reunir-se gairebé exclusivament amb els presidents autonòmics populars, podria organitzar una gira entre els cardenals espanyols a veure com van de fe. Després se'n podria marcar una altra amb els seleccionadors i les seleccionadores espanyoles, que sembla el moment perfecte. Tot seguit, podrien passar els rectors de les universitats, o els directors dels hospitals més grans d'Espanya, o els deu espanyols més vells, o més simpàtics, o més maldestres i així fins que ja no quedi ningú amb qui fotografiar-se.

Els socialistes i els seus socis s'han lliurat clarament a aquesta temptació ridiculitzadora dolça. La gira és una pantomima, sentencien, aparentment convençuts d'haver guanyat les eleccions; la qual cosa suposa un greu error. Pedro Sánchez no va guanyar els comicis generals; els va perdre Feijóo, que no és el mateix ni se li assembla. Ja van infravalorar Feijóo al maig i els va costar perdre bona part del poder territorial treballadament guanyat durant la dècada anterior. Haurien de tenir cura de no ensopegar de nou amb la mateixa supèrbia. Que hi hagi un únic resultat possible amb investidura no garanteix que es produeixi.

Pot ser que el Feijóo Investidura Tour 2023 no representi una altra cosa que la il·lusió desesperada d'un candidat que no accepta la realitat, o potser necessita mantenir la farsa viva perquè no li crissin els seus. Però també pot ser que formi part d'una estratègia molt més elaborada i letal del que sembla a primera vista. La gira de Feijóo obté més rèdits dels que aparenta, a més de l'obvi protagonisme polític i mediàtic que li confereix. Segurament no aconseguirà sumar els quatre vots que li falten. Però sí que li permet actuar com si aquesta possibilitat pogués efectivament arribar a produir-se en algun moment. Ser i semblar es confonen molt més del que pensem al món ia la política virtuals.

La Investidura Tour evita a Feijóo els riscos de la decisió que al seu dia va enfosquir el futur polític d'Inés Arrimadas. Ella es va matar en diferit al renunciar a presentar-se després d'acabar la més votada a les urnes a Catalunya. En mantenir la seva candidatura, Feijóo continua viu. La política té uns rituals que convé respectar per seguir a la partida. De vegades cal perdre primer per guanyar després.

Aquest Investidura Tour 2023 no farà president Feijóo, però li permetrà demostrar al votant de dretes que el problema no ha estat ell. Un missatge clau de cara a una hipotètica repetició electoral. Ja no hi haurà dubte aleshores sobre quin serà el vot útil de la dreta que vol governar. Igual de determinant pot ser el desgast institucional i el cansament de la política que pugui causar, entre la ciutadania, la procrastinació del procés per investir president; especialment entre la que no el vota, si al final cal tornar a les urnes.

La Investidura Tour permet, a més, a Feijóo mantenir l'esperança que el setembre ens porti algun cigne negre. La possibilitat que passi una cosa inesperada que el situï a la presidència durant aquest mes no sembla ni de bon tros menyspreable en una política espanyola on, si demà cau un meteorit al Congrés dels Diputats o es descobreix que el palau de la Moncloa és a realitat una nau extraterrestre, a gairebé ningú no li estranyaria.

No se sap mai on pot saltar el desastre. Un dia ets el rei del món i sembles invencible i la jornada següent no et coneix ni el teu oncle. Que ho preguntin a Luis Rubiales. Ja ho va deixar avisat el savi Arsenio, l'immortal entrenador de SuperDepor: cal anar amb compte amb la festa, que te la treuen dels fuciños.