“No ens podem deixar fer xantatge per ningú!”, va clamar Felipe González. L’expresident del govern, a 81 anys, va admetre que ja li fallen les cames. Però no la veu, ni l’ànim per tocar a sometent. “No ens podem deixar fer xantatge per ningú, i molt menys per minories en vies d’extinció!”, va advertir González. Juntament amb ell, Alfonso Guerra també va cridar a no fer ni un pas enrere, a no resignar-se i a rebutjar amb contundència l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació. “Acceptar en silenci aquesta agressió ens convertiria en còmplices de la ruptura del pacte constitucional!”, va avisar l’exvicepresident del govern, que al seu torn suma 83 primaveres. - Juan Carlos Merino a la vanguardia.

Guerra denuncia: hi ha “inspectors” que impedeixen que els nens catalans parlin castellà al pati.

La concurrència apinyada a la platea i a la planta superior de la càtedra major del vetust Ateneo de Madrid, on es va concentrar bona part de l’ Antic Testament del PSOE, que manté González i Guerra com els grans patriarques, va esclatar en aplaudiments. Molts, drets. Felipe i Alfonso, com sempre els han anomenat, amb una barreja d’orgull, admiració i fins i tot por, tornen a estar units, mà a mà, després de dècades de friccions i ruptures, es felicitaven els fidels. “A algú li estranyaria que no hi estigui d’acord?”, va admetre González així que Guerra va acabar d’encadenar les admonicions contra el canvi de criteri que tots dos van coincidir a atribuir a Pedro Sánchez. 
L’alarma és que, per encarrilar la investidura, Sánchez assumeixi una llei d’amnistia contra els encausats del procésque va negar, taxativament, fins a les eleccions generals del 23 de juliol. “Jo no he estat deslleial ni dissident, més aviat ho ha estat l’altre, que ha anat canviant”, va defensar i va criticar Guerra, en al·lusió a Sánchez. 
“Jo estic defensant les posicions del partit”, hi va coincidir González. I va recordar que no només Sánchez, sinó que també el líder del PSC, Salvador Illa, van afirmar fins a les eleccions que no hi ha ni l’amnistia ni l’autodeterminació. “La paradoxa que vivim, Alfonso, és que defensem les posicions del partit”, va insistir. És, per tant, el líder actual del PSOE que es va extraviar.

“No hi cap l’amnistia ni hi cap l’autodeterminació”, va sentenciar González, que va equiparar el referèndum que reclama l’independentisme català amb l’“autodestrucció” d’ Espanya.

Guerra va llançar una dura diatriba contra l’independentisme català. Entre altres qüestions, va advertir que “a Catalunya no hi ha llibertat plena”, per exemple, per parlar la “llengua materna” de molts dels habitants, que és el castellà. I va assegurar que fins i tot hi ha “inspectors” que impedeixen que els nens parlin en castellà al pati de l’escola. Una altra vegada, grans aplaudiments.

Entre els assistents que el mateix Guerra va advertir, abans de res, del fet que no era “un complot ni una conspiració”, intenció que només va atribuir a “una ment llunàtica”, ja que es tractava de la presentació del seu últim llibre, La rosa y las espinas ( La Esfera), hi havia el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i altres expresidents autonòmics socialistes, com ara l’aragonès Javier Lambán, l’asturià Javier Fernández, l’andalús José Rodríguez de la Borbolla o l’extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra. També Nicolás Redondo Terreros, acabat d’expulsar del PSOE.

I molts exministres dels mandats de González i Guerra, com ara José Barrionuevo, José Luis Corcuera, Rosa Conde, Virgilio Zapatero, Javier Sáenz de Cosculluela, Fernando Ledesma o Matilde Fernández.

“El Guerra ha tallat una orella”, va resumir amb ironia, a la sortida, un dels assistents a l’aquelarre de l’Antic Testament socialista. “Dues!”, li van confirmar.

Per cert, Nicolás Redondo Terreros es va assabentar de la seva expulsió del PSoE, en un dinar en el que compartia taula amb Joaquin Leguina i Jose Maria Aznar López Mireusté.

 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -  - - - 

Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era. Augusto Monterroso.