Quan Iñigo Errejon va parlar al Parlament de la necessitat de què la Sanitat es cuides més de la Salut mental dels ciutadana, mig parlament, o sia PP i VOX se'n varen fotre d'ell. Més Platò i menys prozac de Lou Marinoff, publicat al 1999 s'inspira en els més grans filòsofs i corrents filosòfics de la història per tal d'ensenyar a abordar els principals aspectes de la vida.
Més Plató i menys prozac, Tracta de problemes habituals, com la manera de dur relacions amoroses, de viure amb ètica, d'enfrontar-se a la mort, de suportar un canvi professional i de trobar sentit a l'existència. En lloc d'oferir enfocaments pseudomèdics orientats a les patologies o de proposar principis superficials propis dels corrents inspiracionals, aquest llibre presenta una saviesa avalada pel temps que proporciona recursos per viure amb plenitud i integritat en un món que cada cop resulta més desafiador.
Aquesta reflexió ve a tomb del programa d'aquest matí de 'El perquè de tot plegat' de Rac1. Jordi Basté diu sovint: la ràdio, sempre la ràdio, visca la radio, i jo afegiria meravellosa ràdio.
La tertúlia d'avui se suposava que aniria del fracàs de Feijóo, del covard de Sánchez o del senglar d'Oscar Puente, més no ha estat així, primer han parlat d'uns canvis al carril bici a Barcelona i d'ací a la mobilitat en transport públic o privat i no només a Barcelona, però després ha aparegut Albert Elfa que és notícia per haver salvat la vida a una noia d'uns 17 anys que es volia suïcidar, i d'ací han derivat cap als trastorns alimentaris i psicològics sobretot del jovent, i les mancances de la Sanitat Pública, en un exercici radiofònic de molt de mèrit i màxim interès, perquè han parlat i debatut de les coses que en veritat interessen a la gent.

Per si us interessa, us deixo el podcast del programa, val la pena escoltar-lo, des de les 9 a les 10:30am.