Tenim als nostres estimats polítics barallant-se entre si. Per variar, uns titllen de mentiders els altres i els altres als uns, és a dir, que tots menteixen seria el més raonable a considerar. De fet, tots mentim, i ho fem diàriament i moltes vegades. I encara sort que així obrem. Preneu la ferma resolució, un matí de dir la veritat a tots els que us creueu, sense excepció, durant les vint-i-quatre hores del dia, amics, coneguts, saludats, companys de partit, de feina, pares, familiars, col·legues, caps, veïns i altres. Manteniu-vos en aquesta decisió sense concessions, siguin quines siguin les circumstàncies. Us garanteixo que us enfadareu amb la meitat dels vostres coneguts, si no amb tots. S'haurà tingut la impressió, fent-se amb vosaltres, de creuar-se amb un taujà, un tipus groller, sense tacte, sense elegància, un individu de mal caràcter, amb llengua viperina, sense maneres, que ignora la cortesia elemental i els modals bàsics d'educació. Això sí, estareu satisfets de la veritat, res més. És a dir? Haureu dit als imbècils que ho són, als inoportuns que us molesten, als interessats, els agafats, els garrepes que us treuen de polleguera, als que han engreixat o envellit que els quilos de més o les arrugues no els sentin bé, haureu afirmat sense mirament que esteu farts de menjar amb persones que no us interessen, amb els quals els àpats se us fan llargs, us desplaçareu per dir a algú que no suporteu la seva bellesa, la seva intel·ligència, el seu èxit, els seus diners, confessareu que els triomfs dels altres sovint us encongeixen el cor, mentre que els seus fracassos us alegren la majoria de vegades, etc. A més, i en qualsevol cas, sempre estaríem parlant de la nostra veritat, una veritat que mai no és objectiva. Com deia Serrat: mai és trista la veritat, el que no té és remei, i en aquest cas podríem afegir: ni mesura, Només els nens i els bojos -diuen- que diuen la veritat, i en els nens no ho tinc gaire clar. Mentim doncs fins a morir, és més segur i raonable per no convertir la convivència en un infern.