Risc. Els armadors i navegants en coneixien el significat. Feien servir aquesta paraula quan salpaven per navegar per aigües desconegudes. La banca també la va començar a fer servir per calcular els efectes de les seves inversions. El risc és inseparable de les idees de probabilitat i incertesa.

Adolfo Suárez va assumir riscos. Un va ser legalitzar el Partit­ Comunista un Dissabte Sant, el 9 d’abril del 1977. Manuel Fraga, fundador d’Aliança Popular (AP), ho va denunciar amb paraules que ressonen aquests dies: “Un veritable cop d’Estat, farsa jurídica i fallida alhora de la legalitat i la legitimitat”. Després, la llei d’Amnistia; AP es va abstenir.  Pedro Sánchez va afrontar la desfeta del 28 de maig convocant eleccions amb les enquestes en contra. El 23 de juliol va perdre, però la victòria del PP va ser amarga. No sumava amb Vox per presidir el govern central, mentre que el PSOE de Sánchez sí que sumava amb la resta de l’arc parlamentari. Necessitava, doncs, els vots de Junts. 

De la necessitat en va fer virtut, va reconèixer en seu parlamentària: la llei d’amnistia pactada amb ERC i el Junts de Puigdemont per ser investit. Una mostra de generositat i perdó per al retrobament, va valorar en la seva investidura, cosa que va causar un profund malestar als independentistes catalans, que li van recordar que dependrà d’ells... I dels altres sis partits –Podem anirà per lliure– que han votat la seva investidura, a més del PSOE.

La llei d’amnistia, l’aposta més arriscada de Sánchez, iniciarà el seu tràmit parlamentari i acabarà als tribunals. En el fons, la qüestió territorial a Espanya, que marcarà la legislatura, es completi o no. Li pot sortir bé o malament. 

A Trasibul amnistiar li va anar prou bé. Potser va ser el primer general que va promulgar una amnistia, el 403 a. Després de doblegar els Trenta Tirans d’Atenes, no va prendre represàlies i va oblidar “les desgràcies del passat”. Aquella amnistia, va dir Aristòtil, va ser clau en el perfeccionament del règim democràtic atenès. Trasibul va ser premiat amb una corona d’olivera. - lavanguardia.cat.- 

Veurem què acaba passant aquí.