Apol·lo presidia les lleis del capitalisme i l’especulació; tothom adorava l’enlluer­nador déu dels doblers. Un dia va conèixer Cassandra. A ella la corprenia un altre tipus de riquesa: la de l’entorn, amb què sabia comunicar-se. Fascinat, Apol·lo li regalà el do de la profecia. Era molt esplèndid, cosa que se sol confondre amb la generositat; però el generós no espera res a canvi, i ell tenia l’objectiu de conquerir-la.

Lúcida, Cassandra malfiava de la relació, li semblava un abús de poder i no la consentí. Ofès, ell li va escopir a la boca i la maleí: seria capaç de veure el futur, però no la creuria ningú. Li digué ecologista, perquè no li fessin cas (són una colla d’antisistema catastrofistes aixafaguitarres i fan mandra). Ella no es rendí: estudià ciències, investigà, s’envoltà d’experts, demostrà tot allò que feia­ dècades que proclamava. Farta del maltractament rebut, la Terra també posà de la seva part: escalfament global, sequeres, inundacions, pol·lució, pandèmies. Fins i tot l’OMS alertava de la situació. Però res, la humanitat responia que el món sempre ha estat així. No és que no la creguessin, és que els era igual.

El súmmum de la burla va ser celebrar la cimera del clima a Dubai. Apol·lo es divertia amb aquella venjança i continuà humiliant Cassandra. Va fer que, mentre tallaven l’aixeta als ciutadans arran de l’emergència, els mandataris pro­mocionassin pistes de gel i d’esquí, la construcció de macrocomplexos turístics, macro parcs eòlics i amplia­cions aeroportuàries. El súmmum de la burla va ser celebrar la cimera del clima a Dubai, la ciutat més insostenible del planeta i amb un clar conflicte d’interessos, i que els assistents hi arribassin en jet privat­.


Cada cop són més els que escolten Cassandra. Però, com ella, estan condemnats a suportar la impotència entre els riures dels qui es vanten del poder que tenen i contaminen fins i tot l’esperança. És el preu de no deixar-se encegar per divinitats enlluernadores. - Llucia Ramis a la vanguardia,cat.