Demà, festivitat de la Puríssima, se celebrarà a Arenys de Mar la festivitat de la Mare de Déu Fumadora. A les quatre de la tarda, als devots d'aquesta verge se'ls convida a reunir-se a la plaça de l'Església per honrar-la. Serà ben rebut tot aquell que hi vulgui participar.

Un servidor no en sabia res, de la Mare de Déu Fumadora, fins que anys enrere vaig veure que Pere Alzina en parlava sovint. Gràcies a ell vaig descobrir que es tracta d'una celebració peculiar que s'acompanya d'imatges de la Verge amb un cigarret fumejant a la boca. Quina és la gràcia d'aquesta celebració? Doncs fins als anys vuitanta, que aquell dia els pares donaven permís als nens per fumar. Les galledes arenyenques es passejaven pels carrers fumant cigarrets de matafaluga barrejada amb tabac, o de fonoll o de pellofa de cacau, també barrejats amb tabac. (Com el Narcís de La competencia, però amb la diferència que Narcís els pitis se'ls fuma –un darrere l'altre i cada dia de l'any– fets de tabac, sense fonoll ni xorrades innocents.) Era una mena de ritual devot en què els més petits jugaven a fer-se els grans sota la mirada dels seus progenitors.  Desconeguda per molts, és la Mare de Déu més interessant de totes. Com és fàcil d'entendre, els darrers temps aquesta sacra veneració passa per un mal moment. Ha crescut la consciència sobre els danys que provoca el tabac. 

Ara és impossible incentivar els nens a fumar, i tornar a aquelles èpoques en què es lloaven els suposats beneficis de la nicotina mentre, des del cel, la Mare de Déu Fumadora anava prenent nota. Fins que un dia va decidir baixar Arenys a predicar les virtuts dels cigars. L'única manera de donar ara un sentit a aquesta Verge seria col·locar la seva imatge als paquets, per acompanyar els missatges que t'avisen que fumar mata, fumar augmenta el risc de ceguesa i coses per l'estil. Seria la manera de reinventar-la, que ara diuen. Si és que cal reinventar-la, és clar. Quim Monzó. 

Documents de 1844 parlen d'aquesta tradició, que ja aleshores es considerava "antiquíssima". Era costum que els nens duguessin a terme activitats pròpies d'adults i, especialment, que fumessin unes herbes que, amb els anys, van acabar substituïdes per cigarretes de tabac que els menors de la localitat fumaven públicament durant tota la jornada. El fet que les romeries a l'ermita de la Pietat deixessin de fer-se i, també, la consciència social creixent sobre els danys que produeix l'ús del tabac, van fer desaparèixer la festa, que només va reaparèixer breument i amb un format adaptat als nous temps fa uns quants anys. I és que un grup de veïns i veïnes encapçalats per l'arenyenc Ricard Ferran va voler recuperar la celebració que van adaptar als nous temps. En aquesta versió moderna de la festa, els nens i nenes de la població no fumen ni cigarretes ni pipa, com acostumaven anys enrere, encara que el fum seguia sent protagonista. Surt d'uns fanalets de ferro que transporten els nens o que se situen en punts diversos de la població i que deixen anar un fum aromàtic.