Aquesta narració és un part de la guerra que no se sol contemplar, i és la més angoixant, la que afecta a la gent, a la cosa quotidiana, als infants. Hi ha unes imatges d'Ucraïna d'un pare amb un cotxet, la mare amb un nen de tres o quatre anys en braços, i dos més al seu costat, el més gran arrossega una maleta amb rodes, i fa la sensació que van perduts enmig d'una carretera. Però tot això no es pot percebre en la seva cruesa si no ets al lloc, en directe i al moment. Car corres el perill de banalitzar-ho en veureu com si fos un reportatge o una pel·lícula, i malauradament, aquí, els morts, el patiment, la tragèdia, són reals. cruelment reals... "A la família només li queden 500 metres a l’aire lliure, sota el bombardeig de l’artilleria russa, per esperar arribar a la furgoneta blanca que els espera al final del camí per deixar enrere Irpín, un poble dels suburbis occidentals de Kíev, devastat pels bombardejos durant diversos dies. El fill petit, un nen amb una caputxa de Spiderman i una cartera a l’esquena, puja en un tauló que travessa el riu, sota les ruïnes d’un pont de formigó destruït, agafat de la mà del seu pare. El germà gran de l’Spiderman el segueix, amb un gat als braços i una maleta a la mà. Els pares també porten paquets. 
Amb l’ajuda de soldats ucraïnesos, pugen un terraplè de l’altra banda. En aquest moment, una salva d’artilleria talla l’aire. Rere el terraplè, a només 100 metres, una bomba aixeca un núvol de terra i fum. Un cop passat el terraplè, han de sortir corrents a la intempèrie per una carretera, terroritzats, per arribar a la furgoneta blanca, que es desplaçarà pel seu compte fins a la zona de recepció, a un quilòmetre de distància. Al peu de la furgoneta, el nen amb la caputxa de Spiderman fixa la mirada en dos cossos, amb prou feines tapats amb una manta. Dos civils en el mateix procés d’evacuació van ser ferits mortalment per trets russos, en el punt de trobada de la llançadora d’evacuació. 
Un està estirat de cara amunt, amb la maleta al costat. Al costat de l’altre cos, la caixa d’un gat. Dins, cap so ni moviment. La família del petit Spiderman, és empesa cap a la furgoneta, que s’allunya a tota velocitat per la carretera, sota els crits d’un soldat ucraïnès. Al final del camí, un autobús escolar groc els portarà directament a l’estació per agafar un tren d’evacuació en direcció oest. Estan fora de perill, però mai podran oblidar les terribles imatges que han vist durant la seva evacuació".  

Aquesta guerra mig oblidada d'Ucraïna, havia de durar quinze dies i el dia 24 d'aquest mes de febrer, es compliran dos anys del seu inici i no se n'albira el final. A 'el día menos pensado' de Victor Canicio, hi ha un fragment sobre un partisà búlgar que escriu al seu diari:

Dilluns - Avui hem desallotjat del bosc els feixistes.
Dimarts – Avui els feixistes ens han desallotjat del bosc.
Dimecres - Avui hem desallotjat novament del bosc els feixistes.
Dijous - Avui els feixistes ens han desallotjat novament del bosc.
Divendres - Avui hem combatut tot el dia al bosc.
Dissabte - Avui el guàrdia forestal ens ha desallotjat del bosc, a nosaltres i als feixistes."

Una mica de sentit de l'humor, d'ironia, sempre va bé i a vegades convé, encara que el somriure s'acabi transformant en un rictus sardònic. El conflicte a Ucraïna està enquistat, i malauradament no hi ha cap guàrdia forestal per desallotjar als  uns i als altres. Kroete, el protagonista de la novel·la de Canicio, parla d'un refrany que diu: Déu no és lliure de pecat, ja que ha creat el món.