Pensava com la majoria, que la celebració del dia 1 de maig venia arran dels fets de Chicago de l'any 1884, però vaig trobar en aquest bloc de José María Albalá Aiguabella. la informació que ve a continuació de com abans a Austràlia ja havia hagut la celebració de la festa de la classe obrera el 21 d’abril de 1856 per demanar la jornada laboral de vuit hores. Aquest comentari el vaig publicar fa deu anys a un bloc en castellà que tinc a WordPress i a día d'avui encara rebo visites i comentaris. I aixó que com explico al final, ja no hi ha treballadors, proletariat ni classe obrera (almenys en aquest Balneari decadent que és Europa)
.
"Tothom sap que el dia 1 de maig és festiu perquè se celebra el dia internacional del treballador, però molt pocs saben per què celebrem aquest dia avui i no un altre qualsevol. El primer de maig com el dia del treballador ens fa retrocedir fins l'any 1856 i desplaçar fins el continent més petit del món, Austràlia. Els treballadors australians van proposar organitzar un dia d'atur complet, en el que imperaven els mítings i la diversió, per reclamar la jornada laboral de vuit hores. Aquest dia, importantíssim per als treballadors de tot el món, es va celebrar el 21 d'abril de 1856. Davant la resposta de les classes proletàries d'Austràlia es va decidir repetir aquesta jornada cada any. Aquí és on sorgeix l’anomena’t dia del treballador. La pregunta que jo em faig i que suposo tots us fareu és evident, per què ho celebrem l'1 de maig i no el 21 d'abril? Al llarg d'aquest post explicaré l'evolució que ens ha portat a reconèixer el primer de maig com el dia internacional dels treballadors.
El comportament adoptat pels australians el 1856 va ser imitat per grans masses dels Estats Units el dia 1 de maig de 1886. Gran part dels treballadors nord-americans van abandonar els seus llocs de treball i van reclamar, igual que ho van fer en el seu dia els australians, la jornada laboral de vuit hores. Atès que aquesta "revolució" l'havien protagonitzat l'1 de maig, aquests treballadors van decidir que tots els anys considerarien el primer de maig "el seu dia", i per tant així ho celebrarien. Aquesta iniciativa, realment, no la van poder dur a terme durant anys, ja que la policia i les lleis no els ho van permetre.

L'1 de maig de 1890, després de quatre anys "d'inactivitat" van decidir tornar a celebrar-ho. Aquesta festa es va dur a terme sense cap mena d'altercats, ja que al Congrés de la Internacional Obrera que havia tingut lloc el 1889 havia potenciat a aquest col·lectiu. En aquest congrés es va establir com a reivindicació prioritària la reducció de la jornada laboral a vuit hores. Els francesos, per mitjà de Lavigne, un obrer de Bordeus, van realitzar una crida a tothom perquè es fes una aturada universal. La resposta va ser massiva, així que es va decidir que el primer de maig se celebrés sempre com una festa proletària universal."

Tot aixó no és més que la narració d'un temps passat, de quan hi havia classe obrera, treballadors i aquestes coses, i fins i tot sindicats que eren útils. Ara tot aixó ja no existeix, llevat dels sindicats que són un ens onerós e inútil, crec seria doncs raonable suprimir una Festa com l'1 de maig, per manca del personal a qui es vol retre homenatge.