La visita de Javier Milei a Madrid ha incomodat gairebé tothom, des del Rei fins al Govern, passant per l'Ibex, que no va enviar els seus presidents a fer-se una foto amb el polític argentí, i fins i tot la gent de fe que el van sentir dir fa uns mesos que el papa Francesc era un imbècil i el representant del maligne a la Terra. Gairebé ningú amb comandament a la plaça ho va rebre: fins i tot Alberto Núñez Feijóo se'n va anar a Múrcia per parlar d'agricultura. La veritat és que el seu amfitrió, Santiago Abascal, es va desviure pel personatge, fins al punt d'organitzar-li un aquelarre a la plaça de Vista Alegre, on, en lloc de mugir com un toro, va sortir a l'estrada rugint com un lleó, que és una cosa amb què li agrada intimidar l'auditori. Però el paio no és el rei lleó, sinó el sobirà de l'exabrupte. Però més enllà de l'incendi irresponsable del president argentí, que ja venia calent per una declaració impròpia del ministre de Transports, Óscar Puente, el més greu que va declarar només arribar a Espanya, en un acte de La Razón, és que la justícia social era una aberració. També va afirmar que el control de capitals és immoral i els impostos són un robatori. Què entén el tipus de la serra mecànica per aberració? Es comencen dient als mítings “jo sóc el lleó” i s'acaba pensant que el món s'ha de regir per la llei de la selva. Dir això algú d'un país com l'Argentina, amb un llindar de pobresa del 44.9% per al quart trimestre del 2023 i el 51,8% per al primer trimestre del 2024, i una inflació del 289%, resulta un destí. Un governant que afirma que la justícia social és una aberració, ha de ser immediatament apartat del seu càrrec en un país mitjanament democràtic.
Se sorprèn la gent d'aquí que els argentins votessin un personatge com Milei. Bé, vists els precedents tampoc no és tan estrany, de la desesperació surt el vot més estrany. El Papa Francesc li va explicar aquesta anècdota off de rècord a Juanma Moreno Bonilla en la visita al Vaticà: "La visita de Javier Milei a Madrid ha incomodat gairebé tothom, des del Rei fins al Govern, passant per l'Ibex, que no va enviar els seus presidents a fer-se una foto amb el polític argentí, i fins i tot a la gent de fe que el van sentir dir fa uns mesos que el papa Francesc era un imbècil i el representant del maligne a la Terra Gairebé ningú amb comandament a la plaça va rebre: fins i tot Alberto Núñez Feijóo se'n va anar a Múrcia per parlar d'agricultura. mugir com un toro, va sortir a l'estrada rugint com un lleó, que és una cosa amb què li agrada intimidar l'auditori. Però el tipus no és el rei lleó, sinó el sobirà de l'exabrupte. que ja venia calenta per una declaració impròpia del ministre de Transports, Óscar Puente, el més greu que va declarar només arribar a Espanya, en un acte de La Razón, és que la justícia social era una aberració. També va afirmar que el control de capitals és immoral i els impostos són un robatori. Què entén el tipus de la serra mecànica per aberració? Es comencen dient als mítings “jo sóc el lleó” i s'acaba pensant que el món s'ha de regir per la llei de la selva. Dir això algú d'un país com l'Argentina, amb un llindar de pobresa del 44.9% per al quart trimestre del 2023 i el 51,8% per al primer trimestre del 2024, i una inflació del 289%, resulta un destí. Un governant que afirma que la justícia social és una aberració, ha de ser immediatament apartat del seu càrrec en un país mitjanament democràtic.
Se sorprèn la gent d'aquí que els argentins votessin un personatge com Milei. Bé, vists els precedents tampoc no és tan estrany, de la desesperació surt el vot més estrany. Siuen que El Papa Francesc li va explicar aquesta anècdota off de rècord a Juanma Moreno Bonilla en la seva visita al Vaticà: "Quan Déu repartia les riqueses al món, molts es queixaven: Déu, per què a Argentina li has donat el petroli? Per què Argentina té gas? Per què Argentina té minerals? Per què Argentina té cereals? Déu! Per què ho has donat tot a Argentina? I diuen que Déu va pensar una mica, i va contestar: Per què per equilibrar també els hi he donat als argentins, i els seus governants.
.png "English"){kind=small}
17 Comentaris
Bon dia. A mi, que no entenc res de política, em continua produint estupor veure que un individu com aquest pugui estar governant un país com aquell. Només els que ho van permetre, que sens dubte tenen amb ells els seus traumes històrics, són els únics que poden treure'l.
ResponEliminaLa meva pregunta seria: Estem nosaltres, molt lluny de cometre una estupidesa semblant?
No estem tan lluny, clar que Argentina is different. A França Le Pen podria ser la nova presidenta, encara que com Meloni no és tan exagerada com Milei.
EliminaComo no teniamos bastante,con nuestros políticos, nos viene uno de fuera y la lía. El problema será para los argentinos que viven en España y viceversa. El personaje parece que disfruta o simplemente creando un frente de despiste,le va bien con sus propios problemas,en su país.
ResponEliminaSaludos.
El problema es que no hay problema, antes de un mes Milei (a su manera) se disculpará, como hizo con El Papa, y con otros. Saludos.
EliminaTenien Berlusconi que no era gaire diferent, a Itàlia
ResponEliminai així va acabar. Italians i argentins són cosins germans, i si et trobes un italo-argentí, surt corrent, són els inventors de la trapasseria, simpàtica i encisadora això sí.
EliminaPer aquí hi ha molts argentins i no els fa cap gràcia els comentaris que fem, potser caldria més respecte generalitzat i menys acudits ximplets
ResponEliminaEls acudits ximplets els ha fet Milei, Puente va fer un sol comentari en una trobada amb gent del partit, i es va disculpar. Mira, un polític que afirma que la justícia social és una aberració, no es mereix gens de respecte. Quan als argentis de casa nostra, pensa que 7 de cada 10 varen votar a Milei,
EliminaHay que entender lo que sucede allí y el problemón que tienen montado desde hace cincuenta años.
ResponEliminaConocía el dólar; el peso argentino; el papel bono Estado como moneda; el patagón; el austral, el peso reconvertido a dólar y el dólar como moneda de curso legal.
Si hoy una cosa cuesta mil pesos, y la misma cosa mañana cuesta mil cincuenta, y los sueldos no suben en comparación, la gente se empobrece. Un maestro jubilado cobra 300 dólares. O trampeamos la luz, o no pintamos la casa, o no pagamos la letra, o pagamos a fin de mes y fiado al de la tienda.
Uno ) Si votan todo y a todos los partidos posibles y no se ha arreglado, y viene uno que dice que echará a la calle al 50% de la burocracia y que con ese dinero que pueda "agarrar" podrá pagar mejores pensiones, a ese se le votará. No pierden nada.
Diez años viendo aquel panorama me dan como para saber de qué pie se calza y el porqué de la situación.
Dos) No es un país de personal competitivo. Cualquier empresa extranjera, sea europea, norteamericana, o asiática con empleados acorde a las ideas, son noche y día con el sistema de trabajo autóctono. Allí hay el sistema de "conformidad" y la "diaria" establecida.
Tres) No hay nada para vender. Los recursos y las empresas del estado están todos vendidos, luego la deuda y se tiene refinanciar y refinanciar, con el coste en intereses anuales que jamás se podrán pagar, pero que los mantendrán endeudados con El Banco Internacional, porque las dudas no se condonan, eso es otro error que llevamos asumido.
Es , en síntesis, mi punto de vista y mi perspectiva, negra, sobre Argentina.
Salut
Tenen mala peça al teler, per això varen votar Milei, és el vot de la desesperació, amb el que s'han agafat com a un ferro roent.
ResponEliminaSalut.
Correcto, correcto. Exacto. Viven en un "estado de desesperación tranquilo", o sea, un neo-nihilismo, un estado perpetuo de desesperanza. ¿Por qué hay tanto sicólogo?, nos preguntamos muchas veces haciendo parodia, pues por eso mismo, porque la gente no ve futuro.
EliminaMira, Francesc, en ocasiones me paseo por donde trabajé para Planeta hace ya muchos años, y no ha cambiado nada, no han pavimentado nada, no han pintado nada, no han remodelado nada. Tu, vas por cualquier parte de tu ciudad, y si no has pasado por allí en tres meses, verás que hay cambios, o pisos nuevos, o aceras diferentes, o reparaciones...Allí en medio siglo no han arreglado nada. Te aseguro que se de que hablo. Me pongo no por la capital, sino por ciudades periféricas que las tenía conocidas (Lanús este, Rs de Escalada, Banfield, Lomas de Zamora...) llevan el mismo asfaltado que cuando pisé esas tierras, y en muchos lugares aun está el empedrado.
Mantengo contacto con personas de BsAs y mantengo contacto con gente de la provincia de Salta, estos misioneros. El índice de pobreza, según me han dicho es del 60%, y en Google, hace cosa de un trimestre, visitando aquello que conocí, vi en una calle unos niños cartoneros (recogiendo cartones) con un carrito.
A mí no me extraña nada de lo que veo y que se vote a Milei, un fantasma, cierto, pero no más que otros/as, que tienen buenas palabras y mejores promesas.
Un abrazo y espero que mas o menos nos hayamos hecho una idea de lo que pasa allí.
Els predecessors de Milei són els que han propiciat que sigui escollit. Des de Peronistes, Kichneristes i altres istes perversos. Amb Argentina ens passa com amb Cuba, tenim totes les dades, però cap conclusió.
ResponEliminaSalut.
Él es un energúmeno, de eso no hay duda, pero la reacción que ha tenido el gobierno español me ha parecido absolutamente desproporcionada. Como si a un niño en plena pataleta, en lugar de no hacerle ni caso, para que se le pase .. le sigues el juego y te pones a gritarle.. en lugar de dejar sin oxígeno a la cerilla para que se consuma sola, le das más. Con estas dotes diplomáticas nuestras, estamos aviados, como si no tuviéramos suficientes polvorines abiertos…Una pena que Argentina tenga que sufrir a un tipo así, también le llega a la pobre, con todo lo que tiene encima. Un abrazo!
ResponEliminaBueno, lo de Milei ha sido la gota que ha colmado el vaso de la paciencia del Presidente del Gobierno, de acuerdo que la reacción es algo exagerada, pero comprensible también.
Elimina¡Un abrazo!
Es que el menda,con ese lenguaje que se gasta,dice del presidente que se esconde en la pollera(falda),de su mujer y cosas por el estilo.A dónde ha llegado la política
ResponEliminaSaludos
Es más basto que Tarzan con chirucas. Lo de pollera es habitual en México o Sudamérica, hay la canción de 'La Pollera colorá'
ResponEliminaSaludos
Pienso que si los argentinos le han votado, pues, mira...allá ellos y con su pan se lo coman. Pero que no vaya por ahí fastidiando las diplomacias e inflando los cataplines a quienes no tenemos por qué soportarlo.
ResponElimina