La titular del Jutjat Contenciós Administratiu 12 de Barcelona ha decidit mantenir la suspensió de l'eutanàsia a una noia de 23 anys en no apreciar “un patiment greu, crònic i impossibilitant”, segons la interlocutòria consultada per Europa Press. La jutgessa afegeix que no concorren les situacions que preveu aquesta llei, prevista per a situacions en què hi hagi limitacions que incideixin directament “sobre l'autonomia física i activitats de la vida diària” d'una persona, de manera que no li permeti valdre's per si mateixa i li provoqui un patiment físic o psíquic constant i intolErable, sense possibilitat d'una cura o d'una millora.

La noia, de 23 anys, havia sol·licitat ajuda per morir a Barcelona, ​​però haurà d'esperar el pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per conèixer si pot rebre l'eutanàsia o no després que la jutgessa barcelonina suspengués a principis d'aquest mes la seva sol·licitud -avalada per tots els informes preceptius que exigeix ​​la llei d'eutanàsia- a petició del seu pare, que intenta revocar l'eutanàsia de la seva filla per via judicial, representat per Advocats Cristians. L'argument del pare de la noia i l'equip d'advocats per impedir l'eutanàsia de la noia —que està diagnosticada amb una malaltia mental greu i una discapacitat reconeguda del 76% després de patir una lesió medul·lar producte d'un intent autolític— és que la mateixa malaltia ennuvola la capacitat de decisió de la seva filla. “No està en ple ús de les facultats”, asseguren.  En aquest cas, la magistrada reconeix que la lesió medul·lar que pateix la noia des de l'octubre del 2022 afecta la seva mobilitat, però posa en dubte que sigui irreversible, ja que hi ha un vídeo aportat a la causa en què se la veu caminant amb crosses. Tampoc entén que la patologia psíquica que pateix sigui irreversible, atès que als informes sobre el tractament que està seguint hi ha “situacions canviants respecte al seu desig de morir”, segons la jutgessa. 

Reconeix en la seva resolució -que no és ferma i hi ha recurs- que “no hi ha dubte que es tracta d'un cas complex”, ja que la noia pateix una patologia mental que, en les seves paraules, li provoquen un sentiment d'incomprensió per part de la seva família, arribat a expressar sentir-se sola i buida, però sense que això suposi un pronòstic de vida limitat ni tampoc un context de fragilitat. Estava previst que la jove rebés l'eutanàsia el divendres 2 d'agost, però el seu pare, representat legalment per Advocats Cristians, va demanar a la jutgessa que decretés mesures cautelars i paralitzés el procés, després que la noia manifestés tenir dubtes sobre la decisió en una carta que va escriure del seu puny i la lletra el 29 de juliol. En declaracions de José María Fernández, advocat de la Fundació Espanyola d'Advocats Cristians, el 7 d'agost a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, ​​la noia manifestava en aquest escrit “que volia 6 mesos més perquè es volia pensar la seva decisió perquè tenia projectes vitals al davant, com, per exemple, anar a viure amb un familiar”. Per aquest motiu, el pare va acudir als tribunals adduint, en paraules de l'advocat, que “el seu consentiment estava viciat” pels problemes de salut mental que pateix, que fan que tingui un control nul sobre els seus impulsos i que la seva percepció sigui canviant. 

Francament, no entenc que pinten en aquest cas, el pare, la jutgessa i els advocats presumptament cristians. Amb quin dret s'atreveixen a arrabassar el dret a una persona a llevar-se la vida. En nom de qui volen privar una persona d'un dret llargament adquirit i que és únicament seu, ja que com que no va ser consultada per portar-la fins a aquest món, té tot el dret a decidir quan abandonar-lo, a més la llei empara aquesta noia de 23 anys. Hòsties, una altra vegada la justícia ficant l'urpa on no deu... i van...., amb aquesta mania d'interpretar la llei al seu gust, en comptes de limitar-se a aplicar-la, que deixin de dir-ne justícia, perquè cada vegada és més un patètic i ominós oxímoron. Crec que aquest poema defineix clarament els drets que té una persona a decidir sobre la seva vida i la seva mort: MANIFEST