ACCEPTEM FALÒRNIA COM A ANIMAL DE COMPANYIA?

Scattergoris, aquell joc de taula que torna cada any per Nadal per contribuir al plaer familiar, ha deixat per a la posteritat una frase, “pop com a animal de companyia”, que amb el temps ha assimilat el pop a qualsevol altre element o idea amb la qual no combreguem, però que estem disposats a admetre perquè així ens convé. Hem acceptat la falòrnia com a animal de companyia? Doncs aquest any sembla que sí. Els passats, també.

A la falòrnia nascuda o estesa a les xarxes se li culpa de tot, des de la victòria de Trump a la suposada dretanització dels joves, o a la també suposada esquerranització de les joves; que sí, que molt d'això hi ha, però segur que no tot. De veritat de veritat que la campanya de Kamala Harris, de nou desapareguda, no va tenir res a veure amb la desfeta demòcrata? Per no parlar de l'economia, que ja ho va dir Clinton el 1992, i va guanyar, que és l'economia, estúpids. No aprenem.

Convertir una part en un tot resulta molt convenient per no haver de baixar al fons, als fons. A veure si resultarà que atribuir-ho tot a les falòrnies constitueix per si mateixa una gran falòrnia.

Contra la falòrnia tots diuen lluitar, la qual cosa en realitat vol dir que ho fan quan creuen que els perjudica a ells. El Govern ha anunciat un projecte de llei perquè els “usuaris de gran rellevància” a xarxes socials, que tinguin més de cent mil seguidors, puguin veure's obligats a rectificar notícies falses. 

Això està bé, però una, que s'alegra de tenir el que té i no més, per si de cas, recorda que hi ha un delicte en el Codi Penal anomenat “calúmnies”, i es pregunta per què no s'utilitza més sovint si les coses estan tan clares. Per l'altre costat, fa un temps l'antic Twitter va posar en marxa una diguem iniciativa anomenada “els lectors van afegir context”, o “notes de la comunitat”, en les quals els usuaris poden puntualitzar o desmentir missatges abocats en aquella xarxa. És fiable aquest sistema? Doncs diuen que sí i sembla que no.  

Perquè no tots els usuaris poden crear aquestes notes, cal complir amb una sèrie de requisits i és la plataforma la que decideix si accepta o no la sol·licitud dels usuaris. Tot això ha generat dubtes sobre la seva transparència, per exemple, la decisió de quines notes es publiquen i quines no. 

Com succeeix últimament, els comentaris sobre el PSOE o Zapatero, reben les seves corresponents “contextualitzacions”  per part d'usuaris del PP, i els del PP, començant per Feijóo, també les reben per part de tuitaires socialistes. Quina fatiga. Ens quedem com estàvem.

Una pensa que igual la futura llei pel dret a rectificació podria aplicar-se a l'amo i senyor de X, Elon Musk, 207,9 milions de seguidors us contemplen. Val, una part segur que són bots. Val, una gran part segur que són bots. Val, la majoria segur que són bots. Però encara així són molts, a veure qui pot amb ell.

Diguem que tots van tard aquí. El 2016, la paraula de l'any per a Oxford va ser “postveritat”, el 2017 també per a Oxford va ser “fake news”, el 2018 per a Dictionary.com va ser “desinformació”, i aquell mateix any per a Oxford va ser “tòxic”. I ara fem com que ens acabem d'assabentar? Ai, aquell pop. - Isabel Gómez Melenchón.