ELS RODAMONS DEL DHARMA

Axel Pons era corredor de motos. Com tothom esperava, seguia l'estela del seu pare. El món tenia reservat per a ell un paper de campió, amb aquella etiqueta que de vegades pot pesar tant de ser “fill de”. Però de vegades, la persona simplement vol ser un mateix. Després d'anys de pressió constant, el jove Axel va deixar les motos el 2018 per trobar-se ell mateix. Enrere quedava també la seva carrera com a model. Anys després, Axel va iniciar un recorregut per mig món. Descalç, com fan els baves o ascetes de l'Índia que pelegrinen com a renunciants de la vida quotidiana i el seu sentit material. Després d'iniciar la seva singladura a l'Índia, Axel -ara ha canviat el nom pel d'Isa- ha reaparegut recentment al Pakistan amb un aspecte per a alguns inquietant. Ha adquirit una imatge de “rodamón del dharma”, per expressar-ho amb paraules amables. Altres diran que s'ha convertit en una espècie hippie esparracat, d'aquells que van amb els cabells rasta, llarga barba i mirada perduda. Però la família sembla acceptar de bon grau la seva transformació.

Viure a la carretera, coneixent noves persones i territoris constantment. En llibertat, sota una cadència més pausada i amb més presència o sensació d'experimentar el que passa és una altra forma de vida. Però, com es pot sostenir al llarg dels anys? De què viu un pelegrí itinerant? Veritablement es pot renunciar a tot per trobar la unió amb allò diví com Axel planteja?. Són molts els interrogants i opinions que un viatge de transformació així pot plantejar. Quan l'Axel encara no ha aconseguit complir el seu cicle que us portarà de tornada a l'Índia, on tot va començar, deixem aquí algunes de les pautes de tot viatge de transformació.

Un viatge de transformació comença per una forta motivació. Aquesta sol tenir a veure amb la sensació que alguna cosa no encaixa. Pot ser un mateix, la visió que es té del món, la relació amb els altres, la vida laboral o el conjunt de tot això. En el cas d'Axel Pons, tres poden ser les motivacions principals segons el que es desprèn de les seves declaracions als diferents vídeos publicats recentment.

Motivació

1 - No complir les expectatives: Axel Pons va entrar a la categoria de 125cc, però no va aconseguir les expectatives dels seus entrenadors. Va passar per Moto2 però no va arribar als llocs desitjats.

2 - Frustració: en no complir les expectatives, probablement, Axel va ser presa del sentiment de frustració. No podia ser qui volien que fos i el que és pitjor, ningú no s'havia preguntat què volia el jove com a motor a la seva vida.

3 – Cerca del sentit de la vida: una pregunta existencial que ens pot rondar a tots en moments de crisi. Quan no ets capaç de respondre-ho amb fermesa i autoritat, et pot corcar, consumint la teva energia. Tot i això, d'aquesta sensació de disgust pot sorgir l'impuls per iniciar el viatge de transformació De sobte, Axel es va adonar que no hi havia res a aconseguir. El que necessitem és a cada pas, a cada respiració, a observar i veure la bellesa del món que ens envolta. Aquest és el principi de qui entra al camí espiritual. La comunió amb el tot.

Al costat de les motivacions hi pot haver importants factors de canvi. Accions o decisions determinants que ens porten a abandonar la zona de confort.

Factors de canvi

1 - Competitivitat: una de les nostres grans enemigues. Tant serveix per elevar-nos, sentint que som els millors, com per destrossar-nos sentint que sempre hi haurà algú millor o que no podem estar guanyant eternament. És un dels valors del nostre món quotidià que pot pesar més quan es viu des d'una obsessiva exigència.

2 - Connectar amb els teus dons o talents: aspecte positiu que sorgeix quan inicia un procés de canvi. A més de veure els desperfectes, es connecta amb parts de la nostra personalitat que teníem oblidades. Talents artístics, físics o mentals de qualsevol tipus que ens serveixen per anar en una altra direcció.

3 - Fortalesa: aquest és un estímul essencial. Es treballa amb disciplina i serveix com a motor dactivació de canvi. Cal ser fort per deixar-ho tot i llançar-se a allò desconegut. En el cas d'Axel, es va començar a caminar i no es va rendir durant tres anys, encara que hagués de passar penúries com dormir al ras a l'Himàlaia, passant molt de fred.

4 - La llibertat: un dels nostres tresors més grans. Ser lliures ens allibera de les cadenes de la quotidianitat i ens fa feliç. És l'estat idoni per emprendre la cerca d'un mateix. No és gens fàcil assolir-la. La llibertat comença quan no tens res a perdre.

La crida de l'aventura - Aquesta és una etapa molt significativa del viatge de l'heroi, aquesta mítica estructura narrada per Joseph Campbell com a base de tota narració i cicle vital. Emprenem l'aventura perquè sentim la trucada. Ella és la que ens impel·leix a allò desconegut, el lloc on viurem la transformació. Axel Pons ha confessat haver tingut una visió que el guiava perquè marxés cap a Orient, a l'est on surt el sol. Així, ho va fer. Va emprendre el camí i es va començar a caminar al llarg de tres anys fins a arribar a l'Índia. El viatge de transformació implica aprenentatges i nous hàbits que alimenten la “nova” persona que neix o reneix a partir del trànsit. En el cas de la Isa, això són alguns dels seus aprenentatges.

Nou món i integració

1 - Anar més lent: Cada moment és infinit, creuem l'eternitat a cada instant. Si anem accelerats no percebem absolutament res i vivim en un món superficial o distorsionat. La lentitud ho canvia tot. Converses, mirades, estat d'ànim… Caminar és una manera lenta de descobrir el món, seguint una escala humana.

2 - Es fa camí en caminar: Sense propòsit es viu millor. Anar més lent permet veure els detalls de la vida. Valorar el que és simple, sortint de la voràgine consumista, carregada d'estímuls permanents. La riquesa està en l'experiència de viure plenament allò que passa. No pas en la riquesa material i en les possessions. Acceptar les situacions com vénen. En caminar un no va a buscar una destinació i un objectiu. El sentit és al mateix acte de caminar. Caminant-ne un medita, resa i entra en comunió amb el més profund i intern del seu ésser. També amb allò que l'envolta.

3 - Estat de relaxació: la relaxació és conseqüència de moltes coses. Anar a poc a poc, tenir l'oportunitat d'escoltar-se, poder contemplar, deixar enrere els hàbits tòxics antics. No competir, ser lliure, vagar com un rodamón que no té res i alhora ho té tot. La felicitat és un estat d'ànim i la relaxació ens pot aproximar.

4 - Silenci: forma part de la relaxació i del camí introspectiu del viatge de transformació. Fer callar la ment ens permet veure les coses d'una altra manera. Sense soroll ens trobem i redefinim la nostra relació amb el món. La no necessitat d'utilitzar tantes paraules ens aporta més grau de consciència

La crida de l'aventura - Aquesta és una etapa molt significativa del viatge de l'heroi, aquesta mítica estructura narrada per Joseph Campbell com a base de tota narració i cicle vital. Emprenem l'aventura perquè sentim la trucada. Ella és la que ens impel·leix a allò desconegut, el lloc on viurem la transformació. Axel Pons ha confessat haver tingut una visió que el guiava perquè marxés cap a Orient, a l'est on surt el sol. Així, ho va fer. Va emprendre el camí i es va començar a caminar al llarg de tres anys fins a arribar a l'Índia. El viatge de transformació implica aprenentatges i nous hàbits que alimenten la “nova” persona que neix o reneix a partir del trànsit. En el cas de la Isa, això són alguns dels seus aprenentatges.

Nou món i integració

1 - Anar més lent: Cada moment és infinit, creuem l'eternitat a cada instant. Si anem accelerats no percebem absolutament res i vivim en un món superficial o distorsionat. La lentitud ho canvia tot. Converses, mirades, estat d'ànim… Caminar és una manera lenta de descobrir el món, seguint una escala humana.

2 - Es fa camí en caminar: Sense propòsit es viu millor. Anar més lent permet veure els detalls de la vida. Valorar el que és simple, sortint de la voràgine consumista, carregada d'estímuls permanents. La riquesa està en l'experiència de viure plenament allò que passa. No pas en la riquesa material i en les possessions. Acceptar les situacions com vénen. En caminar un no va a buscar una destinació i un objectiu. El sentit és al mateix acte de caminar. Caminant-ne un medita, resa i entra en comunió amb el més profund i intern del seu ésser. També amb allò que l'envolta.

3 - Estat de relaxació: la relaxació és conseqüència de moltes coses. Anar a poc a poc, tenir l'oportunitat d'escoltar-se, poder contemplar, deixar enrere els hàbits tòxics antics. No competir, ser lliure, vagar com un rodamón que no té res i alhora ho té tot. La felicitat és un estat d'ànim i la relaxació ens pot aproximar.

4 - Silenci: forma part de la relaxació i del camí introspectiu del viatge de transformació. Fer callar la ment ens permet veure les coses d'una altra manera. Sense soroll ens trobem i redefinim la nostra relació amb el món. La no necessitat d'utilitzar tantes paraules ens aporta més grau de consciència

5 - Unió amb el diví: Isa ho explica com a unió amb Al·là o Déu. No importa la divinitat sinó assolir la dimensió mística, aquesta en què sorgeix l'esperit de devoció i gratitud cap a allò diví. La naturalesa que ens envolta pot ser sagrat, igual que part del sagrat pot habitar dins nostre. D'aquesta manera sorgeix una nova felicitat, pura i simple, més enllà de tot èxit material o extern.

6 - Ser lliure: probablement un dels grans a descobrir en un viatge de transformació. Deixar d'estar subjecte a lligams emocionals, econòmics o de qualsevol mena, ens fa feliços. Això és una cosa que costa de comprendre a la nostra societat i que provoca el recel o desconfiança davant transformacions com la del jove Axel, a qui alguns veuran com un pobre desgraciat. No obstant, si se li pregunta, dirà que “no tinc res, però ho tinc tot. Sense tenir un sostre pots dormir a tot arreu. Acceptar sense jutjar, permet no patir i ser lliure.” - Alexis Racionero Ragué a lavanguardia.com.