Certesa. La tecnologia ho podrà fer tot. Podrà fer diagnòstics mèdics, dissenyar itineraris formatius, calcular rutes per a l’òptim repartiment de mercaderies, escriure contes i novel·les, fer prediccions climàtiques, prendre decisions d’inversió borsària, esculpir escultures, analitzar l’evolució dels cultius, compondre música, dissenyar mobles i pintar quadres. En molts casos serà una bona solució, una manera de fer eficient i raonable.
Preocupació. Una de les coses preocupants no és fins on pot arribar la tecnologia, sinó a què ens dedicarem nosaltres. Cada vegada que descobrim que les màquines fan bé una altra cosa, el que de veritat pensem és que a nosaltres ens queda una opció menys per a guanyar-nos la vida.
Problema. La societat industrial tenia un sistema de repartiment de la riquesa que en la societat digital està deixant de funcionar. El nostre Estat de benestar es basa en el fet que qui guanya diners en torna una part als seus treballadors en forma de sous i una altra part a la societat en forma d’impostos. El problema és que les plataformes digitals globals guanyen molts diners a Espanya, però en proporció generen molt pocs llocs de treball i, a més a més, gràcies a la lamentable arquitectura fiscal d’Europa, gairebé no paguen impostos aquí. Generen una riquesa que gairebé no reparteixen.
Diagnòstic. Estem repartint malament la riquesa generada per les màquines. Els beneficis que s’obtenen amb la digitalització massiva s’acumulen en persones concretes que estan decidint de manera unilateral si reparteixen més o menys i com. De tant en tant Amancio Ortega compra equipaments per als hospitals, però Elon Musk ha decidit gastar-se els calés en ocupar el poder polític dels Estats Units. I potser no s’aturarà aquí.
La revolució digital està provocant que una nova minoria accedeixi a la riquesa i al poder escapant del control dels estats nació.
Drets. El nostre problema no és que les màquines facin cada cop més coses, sinó que estem tolerant la implantació d’un model que, en lloc de futurista, és medieval: el senyor feudal decideix el que li dona la gana, i la població treballa a les seves plataformes sense gairebé tenir drets. Un sistema que a més a més és desigual: les multinacionals poden dissenyar maneres per a tributar on més els convingui, però els d’aquí que tenen botigues de fruita, empreses de transport, sales de concerts o perruqueries, aquests no, aquests han de tributar localment de manera estricta amb el mètode antic i sota l’amenaça de fortes sancions.
Reacció. La revolució digital està provocant que una nova minoria accedeixi a la riquesa i al poder escapant del control dels estats nació. La tecnologia està descol·locant la política, que està deixant de ser un mecanisme eficient per administrar la societat. Necessitem de manera urgent un nou marc legal i fiscal, com a mínim, i, vist com van les coses, ens haurem de posar seriosos. Seriosos i exigents. Complicat, però possible. El primer és aixecar la mirada i entendre que estem davant un conflicte històric greu.
L'article és de Genis Roca, expert en noves tecnologies, però sembla redactat per Copilot, Gemini o Chat GPT, o és que m'està entrant ja la paranoia vers la IA?.
A mi, et puc dir, que la paranoia no me la produeix cap màquina, equipada o no equipada amb intel·ligència artificial. La paranoia, por o preocupació, justament rau en l'error de confondre aquestes, amb aqueis que les programen, els seus possibles i foscos interessos.
ResponEliminaCrec que seria interessant no desviar el focus sobre on està el perill. La màquina més perillosa, em diferencia continua sent el cervell humà.
El perill és compartit, el problema vindrà sí la màquina decideix per ella mateixa, sense necessitar a l'home.
EliminaSalut
Es interesante la entrada, ahora bien, aquí me respaldo en lo que dice Ricard.
ResponEliminaMe explico: Hay un proverbio chino que dice: Preocupado de que no me matara mi enemigo principal, me eliminó mi enemigo secundario.
O sea, el enemigo principal no es la I.A., ese es el secundario, el problema o tenemos con el ser humano, ese sí es el enemigo principal. Desde luego que la I.A. se nos puede llevar por delante, y que es motivo de esa preocupación, pero siempre manipulada por el hombre.
Creo que esto no ha hecho más que empezar y que somos, entre comillas los últimos hombres libres, me refiero a la generación.
Salut
Si Miquel, fins que la IA decideixi pel seu conte, és una possibilitat a contemplar. Una bomba atòmica en si no és perillosa, el que la dispara sí, l'home.
EliminaSalut.
La IA mai podrà decidir per ella mateixa si l'home no vol. No hauríem de caure en el parany de confondre la ciència-ficció amb la prospectiva (allò que pugui passar en el futur). Als medis els agrada molt jugar amb aquesta idea, que en realitat encara que fos possible, és molt improbable.
EliminaMalauradament o afortunadament, moltes de les prediccions distòpiques de ciència-ficció s'han complert, perquè no aquesta de la revolta de les màquines.
EliminaA veure, ni són prediccions ni són moltes. Són moltes més més que no han encertat ni un misto
EliminaDeu n'hi do, entre Orwell, Bradbury, Assimov, Huxley, Philip K.Dick i el tiet de Xavier Grasset, han anticipat moltes coses que han acabat succeint.
EliminaNi miedo,ni rencor,ni odio,por supuesto ni amor.Solo herramientas,para ahorrar tiempo,pero hay que seguir estudiando,trabajando,para ganarte el pan de cada día.
ResponEliminaSaludos
Ni miedo, ni rencor, ni odio, por supuesto ni amor... ¿Sobre qué? Eso de ganarse el pan es muy de boomer analógico
ResponEliminaSaludos
Pues sí, estoy de acuerdo con todo lo q plantea este art. porque no está cuestionando en absoluto la IA en sí misma, cuestiona el sistema que propicia , lo q de hecho ya ocurre ahora mismo sin esperar a ningún futuro , ni mente oscura , la acumulación de riqueza en unas pocas manos, empobreciendo a la mayoría , lo q cómo bien dice nos devuelve al medievo social por la falta de solidaridad y proporcionalidad impositiva de las empresas tecnológicas , la falta de control gubernamental y su casi nula influencia frente al poder que impone la digitalización... Alea jacta est. Guste más, o menos es lo q hay , un abrazo!
ResponEliminaPor eso el Gobierno quiere rebajar el interés por la lectura de los jóvenes, cuando menos sepan y menos entiendan, más sumisos serán ante estas tecnologías.
EliminaUn abrazo.
Si señor....si señor...justa la fusta ¡
ResponEliminaQue yo sepa,pasa una asignatura de curricular necesaria a optativa,no prohíbe nada.Si el alumno tiene interés (por el futuro de carrera que escogerá),por la Literatura Catalana(profesor de catalán),podrá escogerla y no la de Literatura Castellana,dedicará ese espacio a otra optativa diferente que crea más necesaria.Pero también podrá escoger las dos literaturas o ninguna de las dos,si su futuro está en Derecho y le interesa más otra materia.El bachillerato actual es de dos años,tiempo corto para tener una buena base inicial en la carrera.
ResponEliminaSaludos
Aún no está claro el tema, parece que literatura no computará para la selectividad, pero la decisión aún no se ha tomado, parece que se lo están pensando y mañana Educación de la Generalitat dará su versión definitiva.
ResponEliminaParece que han lanzado un globo sonda.
Saludos.
No lo sé, pero el bachillerato actual permite con su estructura, la creación de asignaturas optativas,para formar el currículum de un alumno. Siempre que hay un movimiento como este,crea intereses en el profesorado,incluyendo traslados y eso no gusta,nadie quiere perder poder.Esta claro,que la tendencia va en contra de los intereses de las "letras",pero la realidad es que cada vez hay más carreras,más especializadas profesionalmente,que necesitan alumnos que vengan con un bachillerato con base.
EliminaSaludos
Y cada vez más los alumnos tienen más dificultades de comprensión lectora. Tu sabes que un concurso de la Tele Pasapalabra, lo ganó una mujer de Armenia. Será porque habría leído mucho, digo yo, en no ser nacida aquí. Lilit Manukyan, nació en Armenia, a los 16 años emigró junto a sus padres a Rusia, donde ellos siguen viviendo. A los 28 años vino a España, y ya ves.
ResponEliminaYa ves, el siglo XXI se decía que sería el siglo de las humanidades y esta siendo el siglo de las inhumanidades.
Saludos.
Saludos.
A mi me molesta, ya que hablamos de este tema, que se unifiquen varias materias de ciencias diversas en una sola asignatura: Física y química eran dos, ahora son una. Biología, ciencias de la tierra y geología, unificadas en una. Esto, que parece irrelevante, en realidad apunta a que al final la gente dirá que fueron los huevos de Mendel y no los guisantes, los que ayudaron a determinar las leyes de la herencia (lo cual también es verdad, claro). O que confundirán el código Pantone (ayer hablábamos de él) con la tabla periódica. O que los patrones del clima, los hacen los sastres. Vaya mierda...
ResponEliminaT'has quedat descansat, jo ja no entenc res, perquè els plans d'estudis canvien a cada canvi de Govern, com la cosa aquesta que pots passar de curs encara que no ho aprovis tot. Així els hi va als de l'informe PISA.
ResponElimina