Espanya envelleix. Els més grans de 65 anys sumen més de 10 milions, el 20,5% de la població, i arribaran al 30% els propers trenta anys, segons l'última projecció de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En només deu anys, aquest col·lectiu creixerà pels boomers de la dècada dels seixanta i obligarà l'administració a adaptar els serveis públics i, especialment, la salut per atendre'ls. Aquest tsunami d'usuaris arriba en un moment dolent per a la sanitat pública. Falten professionals i molts dels nous graduats emigren a la recerca d'un salari millor. Al costat dels pacients, les esperes s'enquisten: 94 dies de mitjana per veure un especialista o fer una prova diagnòstica i 121 dies, per passar pel quiròfan. L'atenció primària no és millor. Sis dies de mitjana, quan es recomana un màxim de 48 hores. Aquesta situació explica per què augmenten les assegurances mèdiques privades. En els darrers quatre anys, la xifra d'usuaris de mútues s'ha incrementat un 17% i ara sumen 12,4 milions, un 25% de la població. I tots ells, naturalment, continuen pagant per la sanitat pública. Si demà tots aquests mutualistes renunciessin a la seva pòlissa, el sistema de salut col·lapsaria. “Que tanta gent tingui una assegurança privada indica que alguna cosa no funciona, que no fem allò que la gent espera”, afirmava ahir a La Vanguardia, Manel del Castillo, president del comitè d'experts que treballa en la reforma de la sanitat pública per encàrrec de la Generalitat. Per tot això, dol llegir la informació que publiquem avui a la secció de Societat que alerta que les mútues tripliquen el preu de les pòlisses als més grans de 65 anys o els expulsen si generen molta despesa. Tristament, ho resumeix avui a la vanguardia, el sociòleg Alfonso Durán-Pich: “Molts creuen que els grans molesten”.
L'administració hauria d'intervenir per evitar abusos a la gent gran. Amb una sanitat pública en baixa forma i amb la privada mirant només pel negoci, quina sortida queda a aquest important col·lectiu de la societat? L'administració hauria d'intervenir ja sigui recolzant-se a la privada on no arribi la pública, compensant les pòlisses o, directament, evitant abusos als nostres grans que, tinguem clar, no molesten. Van ser i són sustentació de moltes famílies gràcies al seu esforç.