44.000 PARELLS DE SABATES

Va caure dissabte, en una jornada de fred gelador. Eren més o menys les tres de la tarda del 27 de gener de 1945 quan una avançada de la 332a divisió d'infanteria de l'Exèrcit Roig va traspassar la portalada d'Auschwitz coronada pel cèlebre i funest lema de ferro forjat, Arbeit macht frei (El treball us farà lliures). Parlar de l'«alliberament» del camp és un posar perquè la majoria dels carcellers nazis s'havien esverat; les tropes soviètiques es van trobar amb centenars de persones als ossos, desnodrides i amb la ment abismada a les profunditats d'un pou, despulles que recorrien les instal·lacions del 'lager' com a fantasmes sense rumb. Expliquen que la pudor era insuportable, ja que uns 600 cadàvers disseminats no havien rebut sepultura. En la seva precipitada fugida, els nazis van deixar proves esgarrifoses del que havia estat un complex industrial destinat a liquidar éssers humans: 370.000 vestits d'home, 837.000 vestits femenins, 6.500 quilos de cabell humà i 44.000 parells de sabates. Tot l'esglai cap en una sabata buida.

L'enfocament mundial estarà en els últims supervivents de les atrocitats de l'Alemanya nazi dilluns, quan líders mundials i la reialesa s'uneixin a ells per a les commemoracions del 80è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz. Les principals celebracions tindran lloc al lloc del sud de Polònia on l'Alemanya nazi va assassinar més d'un milió de persones, la majoria jueus, però també polonesos, gitanos i sintis, presoners de guerra soviètics, homosexuals i altres grups d'objectiu d'eliminació d'Adolf La ideologia racial de Hitler. L'aniversari ha adquirit un matís més commovedor a causa de l'avançada edat dels supervivents, i de la consciència que aviat desapareixeran, fins i tot mentre les noves guerres fan que els seus advertiments siguin tan rellevants com sempre.

De l'empenta, al perdó. El push, l'empenta de la seva mare que li va salvar la vida amb 11 anys, en llançar-lo d'un tren en marxa que els portava a Auschwitz porta aquest 26 de gener fins a Sabadell Simon Gronowski, que presenciarà l'estrena a Catalunya de l'òpera que li va dedicar Howard Moody, traduïda al català per J. Sellent. És el dia de les Víctimes de l'Holocaust, però Simon explica que per ell és el dia de lluitar contra la puixança de l'extrema dreta a Europa –i a Israel, insisteix–, que “vol precaritzar la vida dels qui, com els meus pares refugiats, busquen una vida millor en altres països”. La Fundació Òpera Catalunya i la Simfònica del Vallès posen a 152 artistes en escena com a colofó ​​de “Sabadell, capital de la cultura catalana”, que ho serà així de l'europea i de les que celebren la llibertat en el perdó de Simon als seus guardians nazis.