BONES NOTICIES, EL MÓN ESTÀ FET UNA MERDA

Molts de nosaltres vam creure que el món que hem construït a Europa les últimes dècades era tan superior a qualsevol altre fins avui conegut que no feia falta explicar-lo, defensar-lo. N’hi havia prou que tots ens seguissin. Vam edificar una veritat, i no se’ns va ocórrer que ningú pogués estar en desacord. A les religions, o al comunisme (una religió laica), els passa una cosa semblant. La veritat ens omple d’una superioritat moral que impedeix d’estar atent a les inevitables transformacions del món, com si no ens afectessin. Ens immobilitza, escriu Toni Segarra a la vanguardia.

Com en l’adagi d’Ibn Jaldún, és molt probable que els bons temps ens hagin tornat dèbils. O tous, en les paraules d’un altre geni de la sociologia com El Fary. O directament hijoputas , com va explicar Juan y Medio a Évole a propòsit del nostre tracte als grans. Amb el món potes enlaire, els que continuem creient com Eduard Sola en aquella utopia pragmàtica que anomenem progrés tenim feina.

Hem perdut, estem perdent, i sembla que encara perdrem més. Toca tornar a explicar i tornar a defensar el que vam donar per obvi. Hem de repensar, reimaginar, polir defectes, adaptar les nostres idees una altra vegada a un món que té el mal costum de no quedar-se quiet.

En la publicitat, internet ha transparentat la complexitat del món. Ens ha tornat al caos i la fragmentació que constitueixen la realitat, i que amb molt esforç havíem aconseguit dissimular gràcies a mecanismes de comunicació de masses d’una eficàcia demolidora, que avui no existeixen. La tele ja no és la tele, la premsa ja no és la premsa (ni la veritat), i Hollywood està en flames.

Crec que això que passa en el nostre és extrapolable. Segurs de tenir la raó, no ens va importar que d’altres expliquessin les seves estranyes raons en altres llocs, i ens vam dedicar a menysprear-los públicament des dels nostres púlpits arnosos. Pobrissons, mira el que diuen, i des d’on ho ­diuen. Però ells, els altres, tenien ganes, tenien força, tenien idees i van aprofitar les dreceres del món nou.

Mentrestant, els bons continuàvem còmodament abstrets i vam acabar transformant la política, la mateixa que va construir el món formidable en el qual encara vivim, en un espectacle banal d’entreteniment. Vam crear bons i dolents caricaturescos, perquè tots són ja més o menys iguals. I ens vam inventar baralles petites, que vam exagerar per simular l’enfrontament, que han acabat per molestar molts. 

Podem continuar plorant la nostra decadència, el lloc en què viuen les religions i el comunisme, sorpresos que estigui passant el que està passant, queixant-nos, reclamant un presumpte dret sobre el món, com reclamem els pericos partint d’una història que ja no existeix. O podem felicitar al contrari i preparar la revenja, que sempre es presenta. Tornar a pensar, treballar, explicar, convèncer. Demostrar que és veritat que de la derrota s’aprèn. Venen bons temps.