“Seamos perezosos en todo, excepto en amar y en beber, excepto en ser perezosos.” - Lessing

Una estranya bogeria s'ha apoderat de les classes obreres dels països on regna la civilització capitalista. Aquesta bogeria és responsable de les misèries individuals i socials que, des de fa dos segles, torturen la trista humanitat. Aquesta bogeria és l'amor a la feina, la passió moribunda de la feina, que arriba fins a l'esgotament de les forces vitals de l'individu i de la prole. En comptes de reaccionar contra aquesta aberració mental, els capellans, els economistes i els moralistes, han sacre-santificat el treball. Homes cecs i de limitada intel·ligència han volgut ser més savis que el seu Déu; homes febles i menyspreables, han volgut rehabilitar allò que el seu Déu havia maleït.
Jo, que afirmo no ser cristià, ni economista, ni moralista, apel·lo al que al seu parer hi ha del de Déu; als sermons de la seva moral religiosa, econòmica, lliurepensadora, a les espantoses conseqüència del treball a la societat capitalista.
A la societat capitalista, el treball és la causa de tota degeneració intel·lectual, de tota deformació orgànica. Compareu els pura sang dels estables dels Rothschild, servits per una legió de birmans, amb les pesades bèsties normandes, que llauren la terra, comporten l'adob i transporten la collita als graners. Mireu al noble salvatge que els missioners del comerç i comerciants de la religió no han corromput encara amb les seves doctrines, la sífilis i el dogma del treball, i mireu a continuació als nostres miserables servents de les màquines
Quan a la nostra Europa civilitzada es vol trobar un rastre de la bellesa nativa de l'home cal anar a buscar-lo a les nacions on els prejudicis econòmics encara no han desarrelat l'odi a la feina. Espanya, que, ai!, també va degenerant, encara es pot vanagloriar de posseir menys fàbriques que nosaltres presons i casernes; però l'artista gaudeix en admirar l'audaç andalús, bru com les castanyes, dret i flexible com un tronc d'acer; i el nostre cor s'estremeix sentint el captaire, superbament abrigallat a la seva capa foradada, tractant d'amic els ducs d'Osuna. Per a l'espanyol, en què l'animal primitiu no està atrofiat, la feina és la pitjor de les esclavituds. Igual que els grecs de la gran època que no tenien més que menyspreu per la feina: només als esclaus els estava permès treballar; l'home lliure només coneixia els exercicis corporals i els jocs de la intel·ligència. 

El derecho a la pereza - Paul Lafargue (1883) - Nomès aclarir, que Lafargue, era gendre de Karl Marx, i naixí a Santiago de Cuba. El resum del pensament de Lafargue seria: treballar cansa. Fins i tot si és per una bona causa. I al final, mata, ja ho deia Luis Aguile, 'Es una lata el trabajar' que per cert també va sortir de Cuba com Lafargue.