-
Avui és 21 de març, dia mundial de la poesia. M'omple d'orgull i satisfacció, presentar-vos un poeta de ses illes, Andreu Vidal i Sastre, de qui en vaig saber a través d’un client meu de Vilanova del Vallès que va fer el servei militar a Palma amb ell, un client que fa poesia amb el pa. Me n'havia parlat diverses vegades i reconec no li havia fet massa cas, però un dia em va demanar si li podia trobar per internet informació d'ell, i aquesta va ser la meva perdició, perquè Andreu Vidal i Sastre no era o és a través dels seus versos un poeta qualsevol, ni ell ni el que escrivia. No es poden llegir amb lleugeresa els seus poemes, s'han de pair, analitzar, patir i fruir. Deia l'Andreu que necessitava sis o set anys per acabar un poema i, així i tot, encara un cop publicat feia alguna correcció a l'original. Aquí teniu un esbós de la seva vida cultural i també un tast dels seus poemes. No us perdeu el documental d'aquesta nit.

« Andreu Vidal Sastre (23 de gener de 1959 - 20 d'agost de 1998). Delineant de professió. Director i editor de les plaguetes de poesia La Musa decapitada (1977-1979); 6 títols, amb dibuixos de Ramon Canet, Bartomeu Cabot, Gerard Mates i Joan Palou. Director, juntament amb Àngel Terrón de la col·lecció Tafal (1977-1982); amb 12 títols: Àngel Terrón Iniciació a la química, Andreu Vidal Exercicis de despoblació, Andreu Terrades Palma 9 Km, Miquel Mestre Arbre de mar, Vicenç Altaió Correspondències com conspiracions, Josep Piera Esborranys de la música, Andreu Morell L'ésser fosc, Lluís Urpinell Lerwick i obres de Josep Maria Sala Valldaura, Miquel de Palol,.... . En premsa hi ha 45 poemes de Paul Celan, que traduí juntament amb Karen Müller. Publicà poemes a les revistes Reduccions, Urc, Èczema Latitud 39 i Blanc d'ou. I articles sobre literatura als suplements de cultura d'alguns mitjans locals. Premi de relats breus de Diario de Mallorca el 1992, amb Mecànica celeste ("un dietari íntim i cultural", amb paraules del poeta).
"Sempre es va confessar un "supervivent d'una espècie bastant indefinida". Allunyat dels circuits habituals de la literatura -de fet mantenia una actitud de recel respecte als seus col·legues-, Andreu Vidal declarà que estava "en estat de guerra" "Gran fumador -la seva imatge fou la d'un home envoltat de fum de cigarretes, Vidal Sastre va mantenir una actitud recelosa amb l'exercici periodístic. Deia que la rapidesa amb què s'escriuen les notícies impedia el necessari exercici reflexiu d'una òptima escriptura." "Necessit sis o set anys per acabar un poema. Sempre reescric els poemes anteriors, fins i tot després de publicar-los no els don per acabats. La poesia és un art llarg, lent i laboriós. És justament el contrapunt a l'escriptura d'un diari"


Passen, ingràvids

Passen, ingràvids, espectres sobre el mar.
El món s'acaba
en cada extrem de roca, cada còdol
beu l'aigua negra de l'oblit,
i res no es queixa.
Trement, en la fondària,
la cega fauna s'arrombolla
al voltant dels defallents,
pro res no esquinça: intactes,
els membres disgregats
dins el silenci vaguen com un rés,
amb dòcil gesta badant la pau obscura.
Amb freda dansa,
algues i serps celebren un desfici:
els déus traginen
amb gran desassossec, la seva llengua blana
baveja sang d'ocell.
La porta segellada s'ha entreobert,
la pedra alena.
I aquells que en somnis veuen dunes, barrs,
llunys i costures,
per cada buit de carn supuren
una aspra sal roent, afollat crúor.
I així que algú, desobtadament, canta.
I els salzes morts, dins el desclòs espai,
cobren membrança
i el nom d'un antic vent murmuren,
entremesclant gemecs.

Sota l'heura avial

Sota l'heura avial
que creix sens mesura i amb violència,
entre les seves branques
dúctils,
que l'ofeguen i l'abracen,
se'n riu i s'espanta
de tantes paraules serioses
dites en to greu des dels cadafals d'or
o mormolades amorosament.
.
"Els estats i imperis de la lluna" Llibre de les virtuts

 Ara que els nostres amants pinten amb guix les parets
i moren
als llocs més gèlids i anònims [...]

¿Què importa haver nascut
amb els ulls d'un déu i el somriure d'un elf, o comprendre
que el fuet és una eina
destinada exclusivament als cavalls?.

 "Le vice anglais" Llibre de les virtuts

Anomenar el no-res és dir cirera
o, per exemple,
escopim dins la boca
.
"Necropsia" II. 11

“Que encara que la lluna fos
el cul del vespre -digueres, tu continuaries
cagant pels ulls.”
.
"Necròpsia" II. 13.

Jo... parl de mentida, tal com visc;
som sols una ombra
a l'altra banda d'un vidre, que sent
confusament un corrent i s'agita
entre no res i no res..
.
"Helios Nigrum (Elogi d'una màquina)" L'animal que no existeix