DINAMARCA, UNA QÜESTIÓ D'OUS

Els Estats Units tenen una crisi d’ous. Dit en el sentit literal, sense caure en les metàfores genitals tan associades al masclisme en voga. Els ous, producte bàsic en l’alimentació dels nord-americans, s’han convertit en un bé preuat als Estats Units al llarg dels últims mesos.

La grip aviària i la cobdícia mantenen aquest producte bàsic en preus prohibitius als Estats Units, fins al punt que, malgrat la seva política aranzelària, els responsables d’Agricultura de l’Administració Trump han sol·licitat als països europeus que els donin un cop de mà exportant ous per evitar l’encariment d’aquest producte als EUA. També ho han demanat a Dinamarca, objecte d’assetjament per la Casa Blanca per la propietat de Grenlàndia.

La petició d’ajuda a Dinamarca i a altres països europeus va ser revelada per l’Associació Danesa de l’ Ou i va coincidir en el temps amb la imposició d’aranzels sobre l’acer i l’alumini europeus i l’amenaça d’un gravamen del 200% a les importacions de begudes alcohòliques procedents de la UE. Tot això mentre Trump insistia a arruïnar Dinamarca si persisteix en la negativa a cedir-li el control de Groenlàndia.

Cal assenyalar, tot i això, que la petició dels Estats Units ha estat rebutjada. “No hi ha excedent d’ous a Europa”.

Una dada il·lustrativa de la precària situació dels Estats Units es pot trobar en les dades dels agents fronterers (CBP), que des de l’octubre del 2024 han dut a terme més operacions de decomís d’ous de contraban que no pas de fentanil. El contraban s’ha disparat en menys de mig any un 36%, amb San Diego experimentant un augment enorme, del 158% en alguns casos. Els vigilants duaners han confiscat 3.678 productes relacionats amb els ocells de corral, en comparació amb 352 de fentanil. L’ansietat dels consumidors per la falta d’ous explica un d’aquells cops del segle amb el robatori a Pensilvània d’un carregament de 100.000 ous. El seu valor es va calcular en 40.000 dòlars sense comptar la inflació.

L’escassetat d’ous es deu a l’impacte de la crisi aviària, amb uns 166 milions d’ocells sacrificats en el pitjor brot en una dècada, i, segons diuen els experts, per la cobdícia de les grans explotacions, que s’aprofiten de la situació per apujar els preus.

Segons estudis de mercat, els ous de granges ecològiques i orgàniques, que nodreixen les gallines amb delícies de l’estil dels xefs de tres estrelles, surten al mercat amb un preu més competitiu que les produccions de granges massives, on les gallines ponedores les sadollen amb qualsevol cosa que sigui barata.

D’haver-n’hi, n’hi ha, tot i que amb preus en alguns establiments de 15 dòlars la dotzena. No tot és així. No tots aquests productes procedeixen de gallines aristocràtiques. A Nova York, en una cadena de supermercats populars com Trader Joe’s es podien comprar diumenge per sota dels quatre dòlars –a 3,99–, però calia matinar. Si bé només permeten adquirir una caixa de dotze, al cap de tres hores (potser abans), la prestatgeria era buida, en una imatge pròpia d’una economia de guerra. Hi ha picardia. El marit, la dona i el fill van a comprar, cada un per separat, per acumular o fer un petit negoci. D’altres actuen així per ajudar els que no es poden permetre aquest luxe quotidià.

Trump va assegurar que, així que prengués el comandament del Govern, caurien els preus de seguida per art d’encantament. Només li feia falta un dia. Al febrer, el seu primer mes complet a la Casa Blanca, els ous s’havien encarit un 10% en relació amb el gener, un 59% en termes interanuals. Igual que hi va haver un impost revolucionari amb el tancament pandèmic, sobrecost que ha quedat incorporat en els preus, els restaurant novaiorquesos cobren una taxa de 0,50 o 1 dòlar per menús típics dels brunch com els Eggs Benedict .

Els analistes sospesen que, després de pujades continuades, el preu dels ous podria començar a baixar. El Departament d’Agricultura va informar dilluns que al març es mantindrà al nivell dels preus del febrer, ja que es frenaran els contagis de grip aviària. Però tot, i més en aquest cas, és molt volàtil. Només l’indici d’una altra propagació rellançaria els costos. I adverteixen que, tot i que els preus a l’engròs caiguin, trigarà a arribar a les butxaques dels consumidors. Qüestió d’ous. - Francesc Peirón a la vanguardia.