El documental Revolució 304 de TV3, que veu Car-res, reivindica una catalanitat que necessita acumular identitats d'origen divers al voltant de la figura de Lamine Yamal. Prenent com a referència el barri de Rocafonda a Mataró, el documental dóna veu a catalans d'origen africà que pateixen el racisme i una estigmatització que també afecta els mitjans públics.
Al docukental s'alternen intervencions didàctiques amb testimonis que narren la dificultat d'evolucionar en un país que fomenta els guetos i una meritocràcia defectuosa.
Lamine Yamal posa per a 'La Vanguardia', fent el gest amb les mans del número 304, en honor al codi postal de Rocafonda, el seu barri (08304). Mané Espinosa.
S'hi inclouen reflexions de Lilian Thuram, prescriptor d'un antiracisme que transcendeix l'activisme efervescent. És un exercici de bones intencions, amb moments que potser abusen d'aquest lirisme solidari que exploten tant les oenagés. Són Yolanda Sey (actriu i cantant), Tamara Ndong (actriu), Amine Toumi (professor de literatura catalana) i Mohamed Lamine Jawara, Wiz problema' (còmic). També apareix l'arqueòleg i professor d'institut, Ignasi Mangue, i qui exerceix en certa manera de línia argumental, Bernat Muñoz, un jove de Rocafonda que va fer el seu treball final de batxillerat al voltant de la figura de Lamine Yamal, a qui entrevista i amb qui acaba tenint un feeling especial.
Aquest documental no sols va de racisme i de l'orgull de pertinença, sinó de futur. De la construcció d'una nova Catalunya allunyada de ments malaltes a qui molesta la humanitat si la humanitat no llueix el mateix color de pell. Sembla que el futur de Lamine Yamal s'ha resolt gràcies a l'oportunitat que li van donar i al seu talent natural per jugar a futbol. Aquest veí de Rocafonda només té disset anys, però ha entès millor que ningú l'oportunitat que li dóna la seva posició per ajudar els que no en tenen.
El documental Revolució 304, és una nova edició de 'els Altres Catalans' de Candel 2.0, i una realitat que haurien d'entendre i acceptar els negacionistes de la immigració, que sovint, excepte els pegamoides de Vox, solen ser els immigrants anteriors.
Es un problema complejo, las dos partes han de poner de su lado.
ResponEliminaUno ha de saber adaptarse, y la otra ha de dar tiempo y aceptar nuevas costumbres.
No sólo hay una visión, existen y han de coexistir las dos.
Salut
Bé, Lamine és un clar exemple d'adaptació, com Balde, a més, ell ajuda als nanos de Rocafonda amb la seva actitud.
ResponEliminaSalut
Preferiría que los ejemplos de adaptación, fueran chavales normales y corrientes, con un oficio en su canana, ganándose la vida con talentos más convencionales que el de marear un balón hasta meterlo en una portería.
ResponEliminaLamine Yamal és un xaval normal i corrent, amb un ofici: il·lusionista del futbol, i fa bastant més que marejar una pilota, com per exemple reivindicar constantment el seu barri, cosa que no gaires farien.
ResponEliminaSalut.