ELS ESTATUNIDENCS DESCOBREIXEN LA PATATA

La tradició nord-americana diu que els ous de Pasqua són imprescindibles en l'època de Pasqua. A l'altra banda de l'oceà, l'art de la xocolata no és tan popular com buidar, pintar i decorar ous de gallina perquè els nens els puguin recollir en boniques cistelles, un costum que, repetit tantes vegades en programes de televisió i pel·lícules, ha entrat a la nostra imaginació.  Però és precisament la imaginació —o almenys la imaginació— en la qual els nord-americans han hagut de confiar per aquesta Setmana Santa. La crisi dels ous del país, a causa tant de l'escassetat de productes com de l'augment dels preus, està obligant la gent a improvisar. És fàcil trobar alternatives en línia, des de marshmallows (els nostres malvaviscos) i kiwis fins, sobretot, patates. Però el tubercle ha estat un substitut tan adequat que alguns ja es plantegen no tornar a l'ou. 

A Samhain, el precursor de Halloween, els celtes van tallar naps, no carabasses. Potser d'aquí a uns anys la patata de Pasqua s'acabarà consolidant com a part del folklore americà. Res de nou sota el sol, a Alacant i altres zones de la Mediterrània, des de temps immemorials s'elabora la Mona de Pascua amb la mateixa massa que s'utilitza per fer la tonya, però amb un ou dur al mig. En aquesta recepta, s'afegeixen patates bullides a la massa, que la fa més sucosa i esponjosa.  

De moment encara s'estan posant ous, però si es posen més cars, com als EUA, sempre poden afegir un ou de xocolata. Tot i que a Espanya, un país amb moltes gallines, crec que a la Mona de Pasqua no hi faltaran mai els ous. 

Ara només falta esbrinar per què a casa nostra, enguany, són tan cars els pèsols.