LA SOLITUD DE GAZA

Dilluns, els palestins de la Cisjordània ocupada i de Jerusalem Est –la part àrab de la ciutat– van dur a terme una vaga general per exigir el final de la guerra de Gaza, que aquell dia feia 18 mesos, i per intentar visibilitzar els crims comesos per l'ocupació israeliana, com la mort indiscriminada de bomba hospitals i escoles i el desplaçament forçat de la població. L'atur també tenia com a objectiu denunciar la inacció de la comunitat internacional, incapaç en aquest període de temps d'aconseguir el final del conflicte i d'imposar sancions a Israel. El desesperat clam palestí, materialitzat en una vaga general testimonial, contrasta amb la indiferència i la passivitat generalitzades de la comunitat internacional davant del que passa en aquesta part de l'Orient Mitjà, preocupada ara per la situació econòmica mundial creada arran de la pujada d'aranzels pel president Trump.

Des que Israel va trencar l'alto el foc a l'enclavament palestí, el 18 de març passat, la treva es pot donar per definitivament acabada encara que les negociacions no s'han trencat. Des d'aquell dia l'exèrcit israelià no només ha tornat a bombardejar la franja sinó que ha anat ocupant més territori, creant noves zones d'exclusió de les que obliga a marxar la població civil gazatina. En poc més de dues setmanes, la represa de les operacions israelianes ha causat gairebé 1.500 víctimes mortals. Cada dia hi ha massacres que semblen mancar de proporcionalitat militar. A més, la situació humanitària continua agreujant-se davant del bloqueig imposat per Israel a l'entrada de camions amb menjar, medicines i combustible des de fa més d'un mes.

Sembla que el món s'ha acostumat a la idea que la violència a Gaza és un fenomen aïllat. Un escenari del qual s'aprofita el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que no només ha trencat unilateralment l'alto el foc pactat amb Hamàs, sinó que aprofita la situació per ordenar més “intenses operacions militars a Gaza”. De fet, l'exèrcit israelià ja ha pres per a les seves zones tampó el 17% del territori de la franja, àrees que inclouen pous i terres agrícoles, cosa que deixa encara en situació més precària la població civil palestina. Totes aquestes actuacions es duen a terme obviant les crítiques i protestes internes de milers d'israelians, que exigeixen al primer prioritzar el retorn dels ostatges per sobre de la derrota total de Hamàs.

Netanyahu, que dilluns va ser rebut per segona vegada en dos mesos per Trump a la Casa Blanca, es va tornar a congratular de la proposta del president dels EUA. de fer-se càrrec de l'enclavament, expulsant els palestins. Un pla que ha estat condemnat internacionalment com una proposta de possible “neteja ètnica”. Conscient de la importància i la transcendència del suport dels EUA, Netanyahu va prometre al seu principal soci comercial i aliat que Israel eliminarà totes les barreres comercials entre les dues nacions. Sota la nova política tarifària de Trump, els productes israelians tindran un aranzel nord-americà del 17%.

Bibi és, sens dubte, gos vell i, per tant, experimentat. Els seus moviments perquè la guerra de Gaza continuï li han servit per assegurar-se el suport parlamentari dels partits d'extrema dreta i ultrareligiosos per a l'aprovació imprescindible dels pressupostos i evitar la caiguda del Govern. Uns comptes públics que prioritzen els privilegis dels colons i els subsidis dels ultraortodoxos. El primer ministre ha ordenat a l'exèrcit dissenyar un pla per a l'ocupació permanent de Gaza per agradar als seus socis de coalició, alhora que, davant dels diversos judicis per corrupció a què s'enfronta, intenta presentar-se com a víctima d'una caça de bruixes i evitar les crítiques per tirar endavant una polèmica reforma judicial –que redueix la capacitat d'actuació dels juecs un cas de corrupció que us esquitxa directament.

Netanyahu es juga la seva supervivència política però se sent fort, i el fet que el focus mediàtic internacional no estigui posat directament sobre Gaza ara li atorga carta blanca per seguir endavant –amb el total consentiment de la Casa Blanca– amb la seva política de guerra de llarga durada amb l'objectiu, encara no complert, malgrat que ho va prometre fa 18 mesos, acabar definitivament amb Hamàs.

Mentrestant, la soledat del poble gazatí és cada dia més gran, intentant sobreviure entre ruïnes i runes, obligat a desplaçar-se contínuament i amenaçat per una fam i epidèmies davant la prohibició israeliana que entrin aliments i medicines. Una solitud que fa que no comptin amb ningú que aturi Israel i que, per això, s'atreveixi a enfrontar-se als Estats Units.

DSi voleu més indromació, podeu accedir a ELECTRONIC INTIFADA No es objectiu, com no podia ser d'una altra manera, pero és un digital honest.