UNA NIT AMB ELS DURMENTS DE L'AEROPORT

Una nit amb les persones que dormen a l'aeroport del Prat: “És una merda però és millor que el carrer”. El sensellarisme en aquesta infraestructura s'ha quadruplicat durant els darrers anys, per la qual cosa la Generalitat ha impulsat un protocol per fer front a la situació i substituir un conveni que porta sense renovar-se des del 2022.

"Cau la nit a Barcelona i desenes de persones s'aglomeren a la parada de busos de la plaça Espanya. Molts són treballadors que tornen a casa. També hi ha no pocs turistes que s'allotgen a l'àrea metropolitana. Enmig de la gentada, hi ha dues persones que no entren en cap d'aquestes categories. Ell té gairebé 50 anys i ella passa dels 60. Porten una maleta i una bossa de plàstic amb una mica de menjar. Pugen a la línia 46, la que porta a l'Aeroport i que, a diferència dels Aerobusos que costen gairebé 8 euros, és de preu públic i pràcticament desconegut pels turistes. A les 21:30 de la nit, va pràcticament buit. Només hi ha treballadors i algun viatger que sap el truc. I ells. Però ells no prendran cap avió. Són dues de les 150 persones sense llar que, segons càlculs de l'Ajuntament del Prat, pernocten cada nit a l'aeroport. Una xifra que s'ha quadruplicat els darrers cinc anys i que creix de manera més o menys proporcional a la de persones sense llar a Barcelona.

La majoria de les que acaben a l'Aeroport passen el dia a la ciutat ia les nits prenen el transport públic, com ells dos. Només pujar al bus, tots dos es queden adormits i és el conductor qui els desperta en arribar a la T1, no sense abans recórrer el vehicle per assegurar-se que no queda ningú més. “És allò de cada nit”, assegura en un xiuxiueig.

Al sortir, prenen un dels carrets per carregar maletes i es dirigeixen cap a la planta de Arribades, que és la més tranquil·la, segons expliquen. Es fonen entre desenes de turistes que van i tornen i que no s'adonen de la seva presència. Cansats i carregats, es camuflen perfectament entre els que esperen un vol a aquelles hores de la nit. Al cap de poc, troben un lloc per establir-s'hi. Cada nit podeu canviar, no hi ha llocs assignats. L'home se'n va a una sala annexa on a aquelles hores no hi ha ningú i mira al buit. Ella l'espera asseguda amb la maleta sota els peus, fent uns mots encreuats. És la seva mare. No li ve de gust parlar, li fa mal el cap després d'una mala nit. Què va passar? "Els guàrdies de seguretat es van emportar totes les nostres coses. No sé per què. N'estic molt cansada", diu en portuguès. Explica que porta prop d'un any dormint a l'aeroport.

“És terrible i no és la primera vegada que passa”, assegura Mohammad, un jove marroquí que s'ha instal·lat a uns metres. Desapareixen coses. És veritat que hi ha gent aquí que roba de vegades, però és per necessitat. El veritable problema són els [de seguretat] d'Aena, que sovint ens criden i ens amenacen i ens llencen les coses. I no a les escombraries de fora, sinó a les de dins [a les zones de personal] perquè no les puguem recuperar”, sosté.

Des d'Aena asseguren que no tenen constància d'aquests incidents. Sobre les amenaces, apunten que, si les conegués, l'empresa “no empararia ni permetria que es produïssin conductes així”. També afirmen desconèixer si els seus empleats han sostret les pertinences de les persones sense llar, però apunten que “per higiene i seguretat” qualsevol embalum ha de ser retirat. Això ho saben bé els que hi pernocten. Cada vegada que algú ha d'anar al bany o vol sortir a fumar oa prendre l'aire té dues opcions: emportar-se les seves pertinences o bé avisar algun company perquè li faci un ull, tal com fa Mohammad amb els bàrtols d'un home establert uns metres més enllà.

Aquest marroquí de 32 anys fa un mes i mig que dorm a l'aeroport. Fa 20 anys que és a Espanya. Primer es va establir a Màlaga, on va treballar de cuiner per mantenir les quatre germanes, que segueixen al seu país d'origen. Però es va quedar a l'atur i es va venir a buscar la vida a Barcelona, ​​amb la intenció de quedar-se amb un amic. Però aquest no el va acollir mai i va acabar recalant a l'aeroport fins a trobar alguna cosa millor. "Primer vaig dormir a la platja, però em van robar tot. I vaig pensar que aquí estaria més tranquil. És una merda, però és millor que el carrer", assegura. Ell té poques pertinences, totes caben en una bossa de mà, que descansa, com ell, sobre una manta estesa a terra. Aprofita per carregar el telèfon mentre estén uns pantalons negres sobre una barana propera després de rentar-los al bany. "Són per a la feina. Començo demà, com a segurata en una perfumeria", diu, esperant que aquesta feina el duri i pugui treure'l del sensellarisme.

Fa anys que persones com Mohamed pernocten a l'aeroport, ja que és un lloc arrecerat, amb una temperatura estable i ple de càmeres de seguretat que prevenen de patir atacs. També és ple de persones amb maletes, així que poden portar totes les seves pertinences, cosa que no és possible a la majoria d'albergs. Però d'un temps ençà, la situació s'ha agreujat i cronificat en molts casos, encara que seguia passant desapercebuda. Però això va canviar el febrer passat, quan es van iniciar una sèrie de dispositius durant els quals el personal de seguretat d'Aena fa fora aquestes persones de l'aeroport per netejar les instal·lacions. La primera d'aquestes actuacions –que va comptar amb presència dels Mossos d'Esquadra i tècnics municipals del Prat i Barcelona– va ser a finals de febrer, a les portes del Mobile World Congress.

El president d'Aena, Maurici Lucena, va assegurar que el dispositiu no va tenir res a veure amb l'esdeveniment, sinó que es basava en unes operacions de sanejament. “AENA se sent concernida per les persones que pernocten a les nostres infraestructures, els aeroports estan pensats com a lloc de pas, no per oferir de forma estructural solucions de pernoctació”, va expressar. Més d'un mes després, els desallotjaments continuen produint-se cada tres o quatre dies, segons han explicat les persones sense llar i les entitats. “Ens desperten cap a les dues o les tres de la matinada i ens fan fora perquè han de desinfectar, com si fóssim paneroles”. Després d'això, alguns s'adormiran al parc proper, però la majoria es queden als voltants per tornar a entrar al cap de poques hores, tal com explica Mohammad i confirmen fonts coneixedores del que va passar durant aquestes accions nocturnes.

Aquests dispositius van aixecar les crítiques d'entitats com Arrels, que van retreure a Aena ia les administracions competents que actuessin "des d'una òptica securitista en lloc des de l'atenció social", segons Eva Hobeich, responsable de l'equip jurídic. La lletrada també assegura que “la manca de coordinació no és excusa”.

L'Aeroport és un lloc complex, ja que les competències estan dividides entre l'Estat, la Generalitat, els ajuntaments de les dues ciutats que acullen la infraestructura i l'Aena, l'empresa pública que la gestiona. Per això fa anys es va signar un pacte que establia el marc d'acció dels Serveis Socials tant del Govern com dels consistoris del Prat i Barcelona. Fruit d'aquest acord, es feien visites i atenció periòdiques al centenar llarg de persones que dormen a l'aeroport. Però fa gairebé tres anys que el conveni està pendent de renovació i, des de llavors, “no hi ha cap servei social en actiu a l'aeroport”, tal com reconeixen des de l'Ajuntament de Barcelona. La presència de tècnics i educadors en aquesta infraestructura es limita a actuacions puntuals derivades de dispositius concrets com ara els desallotjaments de matinada.

"Estem parlant de persones molt vulnerables que no reben cap recurs social. Molts casos s'han enquistat d'una manera preocupant", assegura Hobeich. Després de la polèmica, la Generalitat es va activar i va proposar un nou pacte per tornar a coordinar les accions necessàries i abordar la situació. El conveni, que encara no està signat –ni té data a la vista per tancar-se– hauria de comptar amb una aportació de 516 milions anuals per part de la Generalitat.

La gent que pernocta a l'Aeroport arriba cap a les 22h, quan la majoria de vols ja han desenganxat i aterrat i queda poca gent a les instal·lacions. A partir d'aquella hora, s'instal·len a terra, a bancs o es parapeten entre caixers. I passen totalment desapercebuts a ulls dels turistes que passegen i esperen. Només s'adonen de les més de 60 persones que aquest dilluns hi van pernoctar quan aquest mitjà els fotografia o parla amb ells. Aquí vénen les cares de sorpresa –i, de vegades, de menyspreu. “Aquí no ens molesta gairebé ningú, no com al carrer”, sosté Mohammad. Segons l'organització HATEnto, el 47% de persones sense llar van patir algun tipus d'agressió física mentre dormien al carrer el 2023. El risc que això passi disminueix substancialment a l'aeroport gràcies a les càmeres de seguretat i que els presentin ni els veuen.

Dos hombres de mediana edad comen un bocadillo en las mesas de un restaurante al lado de un grupo de turistas asiáticos que piensan que son viajeros como ellos. Un padre y un hijo sentados en el suelo mirando el móvil a pocos metros de un hombre que hace lo mismo, pero estirado sobre una manta. Otro saca dinero de un cajero, sin notar a la mujer que duerme tras él. “Son casi invisibles”, sostienen las entidades. Lo son, pero solo para el resto del mundo. Entre ellos se ven. Y algunos tienen la suerte de conocerse y preocuparse los unos de los otros. Así lo cuenta Mohamed, que se apresura a ir al encuentro de la mujer portuguesa cuando nota que su hijo está visiblemente afectado. Se une a otros compañeros que se han acercado para saber si necesita algo, alguno con un jersey en la mano, dispuesto a dejárselo para que no pase frío esta noche.

“Es una mierda. Creo que a veces debemos sufrir demasiado para conseguir lo que queremos. O sólo para salir adelante”, asegura el joven marroquí. Él fue cocinero y quiere volver a serlo. Es su sueño. Ese y poder ir algún día al Camp Nou a ver al Barça. “Estoy en una mala racha. En una muy mala. Pero sé que va a ser la última”, sostiene, con mirada decidida aunque ya casi vencida por el sueño".  - Sandra Vicente para el diario.es