SENSE TALENT NO HI HA REMUNTADA

Explica Màrius Carol a la Vanguardia, que Carlos Alcaraz es va fer tatuar tres C a l'avantbraç esquerre, que es corresponen amb les inicials del lema que el seu avi li va donar per triomfar: “Cap, cor i collons”. La frase posa la testosterona a la mateixa alçada del talent. De fet, Alcaraz va fer un acte d'amor amb el seu avi més que un acte de fe. A la vida són tant o més importants per a l'èxit la constància, l'audàcia, el compromís o l'esforç. El mateix tenista murcià en una entrevista va reconèixer que utilitzava més el cap que “l'altre” a la seva carrera.

De la frase se n'ha apropiat l'entrenador italià del Madrid, Carlo Ancelotti, que s'hi va referir per motivar els seus jugadors abans del partit contra l'Arsenal al Bernabeu, després de la seva àmplia derrota a Londres. Carletto és un home savi, però entenc que, tenint en compte que el seu equip no passa pel seu millor moment, es va agafar al lema de l'avi del tenista, sens dubte més trumpista que woke. Però de poc li va valer l'arenga a Carletto, eliminat anit per l'Arsenal del pragmàtic Arteta. Quan el que juga no és un equip de futbol, ​​sinó una agrupació de jugadors, alguns realment bons, i d'altres que no estan en el seu millor moment, no hi ha remuntada possible. No n'hi ha prou amb la testosterona, el cor o el cap, sense talent no hi ha remuntada, i el Reial Madrid el talent el gestiona a compte gotes aquesta temporada. I és que, de vegades, és millor escoltar els poetes que als avis. Com Mario Benedetti, que va escriure: “No te rindas, la vida es eso: continuar el viaje, perseguir tus sueños, destrabar el tiempo, correr los escombros y destapar el cielo”. No va dir res de la testosterona. Fi de la cita.