El Tribunal de Comerç Internacional, amb seu a Nova York, ha conclòs que el president es va extralimitar en aplicar aranzels massius en el seu anomenat “dia de l'Alliberament” a l'empara de la Llei de Poders Econòmics en Cas d'Emergència Internacional: “Les Ordres Aranzelàries impugnades seran anul·lades i la seva aplicació quedarà suspesa permanentment”. Un seriós revés per a Donald Trump.
Ell, que sempre és de resposta ràpida no ha dit gran cosa. I segueix a la seva, confirmat l'intercanvi còsmic de cromos –segueix insistint que desitja el Canadà i Groenlàndia, i ha posat Ucraïna, i Europa, en mans de Putin–, i Gaza al lliure albir de Netanyahu. Sembla palès que la distopia va de debò, i que el Tribunal de Comerç Internacional no aconseguirà aturar al Dictador taronja, que evidentment recorrerà contra la decisió a l'espera que el Tribunal Constitucional on tenen majoria els seus li doni un cop de mà.
Convençut que en cada canadenc s'amaga un nord-americà esperant-ne l'alliberament, l'exèrcit de Trump començarà per l'angle mort del Canadà, penetrant pel llac Champlain i el riu Richelieu. Capturarà Mont-real, però serà derrotat al seu setge a la ciutat del Quebec: les campanes de Notre-Dame-des-Victories mobilitzaran els canadiens en un escenari estrany per als marines. Hi haurà molts morts –dos generals nord-americans–, presoners i represàlies canadenques contra els collabs trumpistes locals.
Seguim amb la ketamina, ara que Musk ha abandonat el vaixell pirata. Els trumpistes, humiliats, ho intentaran uns anys més tard –“serà una passejada”, afirmarà Trump– i encara quedaran més escaldats. Recolzats de nou per alguns països europeus, els canadencs no només rebutjaran l'envestida, sinó que penetraran en territori nord-americà i –en represàlia per la destrucció de Port Dover, a Ontario– incendiaran Washington, inclosa la Casa Blanca i el Capitoli (aquest últim i al·lucinant detall és necessari perquè Netflix compri el guió).
Massa imaginació? El més fascinant d'aquesta entropia és que ja ha passat abans, i tal com he relatat. “¿Vostès no van cremar la Casa Blanca?”, va recordar Trump al canadenc Trudeau fa set anys en una tensa conversa telefònica... pels aranzels.
Efectivament, els dos intents fracassats d'invasió dels Estats Units van existir. El primer va ser el 1774, amb les tretze colònies rebels intentant per la força que Canadà –llavors essencialment el Quebec– se sumés al somni americà. El segon va ser a la guerra angloamericana de 1812, amb Jefferson anunciant, en pla Trump, que seria “un passeig”. A la Casa Blanca encara hi ha rastres físics de l'incendi. I el Capitoli no tornaria a ser assaltat fins que Biden va guanyar les presidencials i els patriotes es van rebel·lar. “¿No van saquejar vostès el Capitoli?”, podria respondre avui Trudeau a Trump.
Van ser els canadencs els que van incendiar la Casa Blanca? O van ser els britànics, tenint en compte que el Canadà trigaria cinquanta-cinc anys a independitzar-se del Regne Unit? Dos segles després de la crema de Washington, el 2012, el llavors govern conservador canadenc el va commemorar canadencitzant els fets: “Fa dos-cents anys, els Estats Units van envair el nostre territori”, afirmava la narració oficial, “però vam defensar la nostra terra. Ens vam mantenir units i vam guanyar la lluita pel Canadà”. La guanyarien avui? Vés a saber, però el més prudent per als canadencs seria no iniciar ells la guerra.
Seria millor deixar que sigui Trump qui anunciï la invasió amb un tuit després d'estrènyer el botó de la seva Diet Coke, no fos cas que els passi el d'aquell acudit del primer franquisme:
–Generalíssim, ¿per què no declarem la guerra als Estats Units? Ens guanyaran, incorporaran Espanya a la seva Unió i viurem fantàsticament, com a Oklahoma o Wisconsin –va proposar la cúpula militar a Franco.
–No –va respondre el dictador després de meditar-ho llargs segons.
–Però, per què, Generalíssim?
–Per què... i si guanyem nosaltres?
O ves que no els passi com la fallida declaració de Guerra d'Andorra als Estats Units d'Amèrica de dalt

A ver si en vez de vivir como en blancos en Oklahoma lo vamos a hacer como negros en Alabama ¡
ResponEliminaMillor viure com negres a Alabama, que com blancs a Oklahoma al pas que van les coses. a l'Ànec Donald se li estan començant a complicar les coses i les causes. Ja hi ha rates (Musk) que abandonen el vaixell pirata.
ResponEliminaRecordo a 'el Perich' quan deia que la millor prova que qualsevol podia ser president dels Estats Units, estava en el propi president.