- Els joves no s'impliquen, els joves no saben el que volen, als joves els és igual el que passa al seu voltant. Si el món estigués construït a base de piulades o frases fetes, tot això podria tenir algun sentit. Però si qui la pronúncia és un grup de vuit adolescents que acaben de salvar la vida a una dona, les frases tenen una mica de protesta. Si a més són de Parla, un municipi al sud de la capital, és gairebé una reivindicació generacional i toponímica.
Ainhoa, Sofia, Ángela, Gabriel, Álvaro, Samara, Alexandre i Andrea estaven a punt d'acabar la setmana d'intercanvi quan van veure una dona immòbil a l'aigua. Va passar fa dues setmanes, quan un grup d'alumnes de l'Institut públic Humanejos de Parla, amb edats entre els 15 i els 16 anys, passava una setmana a Irlanda amb els seus professors com a part d'un programa d'immersió amb famílies locals per aprendre anglès. Ser bilingüe en un lloc així no és gens fàcil.
Era la seva última tarda a Irlanda, així que es van ajuntar al passeig marítim de Bray, a mitja hora de Dublín, per conèixer la costa. Va ser llavors quan van veure una dona a l'aigua que feia molt de temps que estava cap per avall. "Vam pensar que estava bussejant, però estava vestida. Així que esperem uns minuts més. Ens sorprenia que la gent no feia res, com si fos una cosa normal, però seguia sense moure's, així que vam decidir ficar-nos al mar i entrar-hi", recorden Ainhoa Gil i Ángela Gomes, de 15 anys. Darrere seu, la resta de nois les va seguir sense pensar-s'ho. Però pesava molt. Dos la van agafar pels braços i d'altres de les cames, però el mar batia amb força i la dona era un bony inert que tirava escuma per la boca. “Intentàvem arrossegar-la, però era una dona gran i l'aigua estava tan freda que et trencava els pulmons”, resumeix gràficament Samara Rodríguez. En aquest moment, segons el reporti meteorològic, l'aigua estava a 11 graus, dos menys dels que sol haver-hi a les aigües de Galícia al gener. Finalment, entre caigudes i cops amb les roques, els estudiants van aconseguir portar-la fins a la riba i un cop a la sorra van començar a reanimar-la amb ajuda dels primers espontanis. Boca a boca, pressió a la boca de l'estómac, boca a boca i torna a començar. Al tercer intent la dona va obrir els ulls. La seva amiga es recuperava mentrestant de l'ensurt.
Mentre això passava, desenes de persones seguien l'escena amb el mòbil a la mà. “És el que més em va indignar, que la gent ens gravava, però no feia res”, afegeix Ainhoa, que des d'aquell dia camina amb crosses a causa d'un cop al genoll durant el rescat. “Així és avui dia”, diu Sofia Szmuc, “la gent no ajuda i volen que la feina dura ho faci una altra, però després tenen temps per pujar els vídeos a les xarxes”, resumeix. Després d'allò van arribar les ambulàncies i en el seu precari anglès van explicar què havia passat.
Una de les darreres vegades que Parla va aparèixer en aquest diari va ser a principis de maig per boca de Paloma López, la secretària de CCOO-Madrid, que va denunciar en una entrevista l'augment de la desigualtat entre el nord i el sud de la Comunitat de Madrid. Una diferència de renda tan salvatge que afecta fins i tot l'esperança de vida. “L'esperança de vida a Parla és de dos anys menys que a Pozuelo”, deia el titular.
A nivell educatiu, en els darrers anys Parla ha aconseguit reduir l'abandonament escolar de manera notable, però la principal amenaça per a molts joves és l'aparició de bandes cada cop més grans i violentes. Encara que en els últims mesos hi ha hagut una millora, el 2024 Parla es va convertir en una de les ciutats amb una taxa de criminalitat més elevada, en augmentar un 23,6%, l'increment més gran a la Comunitat de Madrid, on la mitjana va ser del 0,3%. Els delictes que més van créixer inclouen robatoris amb violència, agressions sexuals, robatoris amb força a establiments i domicilis, sostracció de vehicles i baralles tumultuàries. De fet, els sindicats policials com JUPOL i SUP insisteixen a sumar més efectius als 250 policies, cent dedicats a tasques administratives, per reforçar la seguretat en una de les ciutats més problemàtiques del sud.
No obstant això, en la premsa estrangera el nom de Parla ha sortit ara per un altre motiu. L'endemà del rescat, el periòdic local The Journal, va recollir la notícia de la manera següent: “Una dona va ser traslladada a l'hospital després que ella i una altra dona tinguessin problemes mentre nedaven en el passeig marítim de Bray en Co Wicklow ahir a la nit. L'alarma es va donar poc després que la parella, tots dos d'uns 30 anys, tingués problemes en l'aigua prop de la popular ciutat costanera. Se sap que un estudiant espanyol va rescatar a totes dues dones de l'aigua, lesionant-se en el procés. Totes dues dones van ser rescatades de l'aigua abans del vespre. Al lloc van acudir ambulàncies i membres de la Guàrdia Costanera de Greystones/*Wicklow, incloses unitats terrestres i marítimes. La dona va ser traslladada a l'Hospital Universitari St. Vincent de Dublín per a rebre tractament”, recull el text.
“Aquests nois han donat una lliçó i un exemple. Diuen que els adolescents no s'impliquen i aquests nois no van dubtar a llançar-se l'aigua per a salvar a una persona en un país que no és el seu”, diu en el seu despatx el Director de l'IES Humanejos, Iván Morales.
Una de les cançons més escoltades i cantades als carrers pels joves és Parla City, un tema del productor musical Feez en el seu disc 28982 que reivindica, com Lamine Yamal, el codi postal de Parla i que inclou estrofes com aquesta: “Parla City a mi m'ha criat quantes vegades que m'han volgut portar detingut i he sobreviscut a les poques que m'han agafat, però és que l'estil i no és que sigui jo el triat…."
-Creieu que Parla té mala fama?
-Siiii, —responen els adolescents a l'uníson—.
-Sembla que tot el que aquí passa és dolent o que pel fet de viure aquí estem en una banda, —afegeix Alejandro—.
L'Institut ha agraït als nois la seva valenta acció amb un petit regal i la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Parla celebrarà un acte d'homenatge als estudiants la setmana que ve. Ara l'última notícia que sortirà de Parla no tindrà a veure amb bandes ni abandó escolar. - Jacobo García a el pais.es
Ho sé, però aquest tipus de notícia precisament per això s'ha de divulgar. Jo només l'he trobat a 'el País'.
ResponElimina