PERÒ, QUE ELS HA FET EL CATALÀ?

Els eurodiputats electes del PP Dolors Montserrat(*) i Juan Ignacio Zoido, durant l'acte d'acatament a la Constitució dels candidats proclamats electes en les eleccions al Parlament Europeu, aquest dilluns en el Congrés dels Diputats a Madrid. Els eurodiputats triats el 9 de juny acudeixen aquest dilluns al Congrés a acatar la Constitució, un requisit per a rebre les credencials i poder ocupar els seus escons en l'Eurocambra. foto-Dani Duch/Jordi Basté a la vanguardia.

A hores d'ara ja no és una sospita: és una evidència. El PP no només no defensa que el català sigui llengua oficial a Europa, sinó que el combat activament. Segons una reveladora informació de l'Abc, el PP ha activat tota la seva maquinària diplomàtica, trucades, reunions... per convèncer els governs europeus que vetin l'oficialitat del català a la UE. I no és una posició passiva o silenciosa, sinó una operació orquestrada i planificada. Itàlia ja hauria garantit el no si el PP no troba prou suports. A més, amb aquesta acció no s'adonen que bloquegen i sabotegen també el gallec i el basc a Europa.

Per què aquesta aversió profunda, visceral, gairebé patològica cap a una llengua que també és patrimoni de l'Estat que diuen defensar? Què els ha fet el català per a semblant campanya de desprestigi i marginació?. Què li ha fet el català al PP per a aquesta campanya de desprestigi? El català no és una invenció del procés. No va néixer amb el referèndum. El català és una llengua mil·lenària, parlada per milions de ciutadans europeus, que forma part del patrimoni cultural del continent i que, segons la Constitució i l'Estatut, és llengua cooficial de l'Estat. No hauria de ser això motiu suficient per a, com a mínim, no impedir el seu reconeixement europeu?

Més encara: què opinen de tot això els votants del PP a Catalunya? Estan d'acord que el seu partit es dediqui a sabotejar l'ús del català a la UE? Comparteixen aquesta actitud de rancor cap a la seva pròpia llengua? Perquè si és així, el més honest seria que el PP l'expliqués obertament en campanya electoral. Que diguin sense embuts: “Volem que el català continuï sent invisible a Europa”. El contrast és escandalós. El gaèlic, parlat per unes 10.000 persones de manera habitual, és llengua oficial a la UE. I el català, amb més de 10 milions de parlants potencials? No, gràcies, diu el PP.

Europa es va construir sobre el principi de la diversitat. No hi ha un sol model cultural. No hi ha una sola manera de dir llibertat. Per això defensar el català no és només defensar una llengua. És una idea d'Europa més inclusiva, més rica, més plural. El contrari, vetar-la i marginar-la, és boicotejar a una part del seu país. En resum: si el PP, efectivament, vol que el català no soni, no es llegeixi o no existeixi a Europa, se li ha de preguntar: però què els ha fet el català?

(*) Si es fes una llista dels polítics que més odien a Catalunya i tot el que és català, Dolors Montserrat ostentaria de llarg, el número u dels miserables, el número dos seria per Albert Boadella i Oncins, de qui com als àrbitres s'ha d'esmentar el cognom de la seva mare