El pa Bimbo va ser tot un premi per als boomers. Creat a Mèxic per descendents de catalans, va arribar al nostre país en moments d'escassos als supermercats i de comptades modernitats a la vida quotidiana. El pa de motlle de l'os amb davantal, servit en una funda de plàstic, anava acompanyat d'una publicitat que els qualificava de “els frescos del barri”, perquè es distribuïen diàriament als punts de venda.
Seixanta anys després, en despertar-nos, el plantígrad segueix allà i en les últimes hores ha protagonitzat un enfrontament involuntari entre Unai Sordo, el secretari general de CCOO, i Carles Puigdemont, president de Junts. Tot va començar a la presentació del congrés del sindicat, quan el seu líder va dir dels postconvergents que “són més inútils que l'última torrada del pa Bimbo”. El motiu: l'oposició de Junts a la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores sense rebaixa salarial, l'endemà d'aprovar-se al Consell de Ministres. L'avantprojecte haurà d'obtenir majoria al Congrés, on els vots seran decisius.
Puigdemont va contestar a través de X amb la mateixa ironia. Així que va decidir esprémer la metàfora per respondre-li, avisant-lo que la seva referència és una manera estranya de defensar els treballadors de Bimbo, a més de ser poc respectuosa amb les famílies treballadores que aprofiten fins a l'última llesca. Però el més subtil va ser que el líder de Junts li suggerís a Sordo sis receptes per aprofitar la torrada final, com l'ús en sopes, la manipulació per obtenir pa ratllat o crostons i per convertir-la en una torrada dolça. I fins i tot per utilitzar-la com a base de canapès i de minipizzes. De passada, li va recordar que és una manera sàvia de reciclar i de no desaprofitar aliments.
Anècdotes a part, no deixa de ser curiós que el Senyor Sordo digui que Junts intenta destacar perquè no pinten res al panorama polític espanyol. Joé, si porten el Psoe pel carrer de l'amargor en tota la legislatura, marcant-li els temps i amargant-se'ls. Entenc que el senyor Sordo, que sí que no pinta res perquè és un simple sindicalista ximple, associat del Govern, li molesti el comportament de Juntsxcat, que crec compartiria gairebé tothom, fins i tot alguns dels membres del propi partit de Puigdemont. Juntsxcat Són els odiosos 7 Tarantinians, 8 si els hi sumem a Puigdemont, i així quadren els números amb la pel·lícula. I això que se'ls han acabat gairebé totes les vides, però mentrestant, segueixen tocant els collons i els ovaris als 'miembros y miembras del Gobierno de España', que en això de tocar les parts íntimes, també cal ser paritari. Sedia stercoraria.