Si a mi em fan mal els àudios de la trama Koldo-Cerdán-Ábalos com a dona i com a feminista, com serà per a una dona que ha sobreviscut a l'explotació sexual escoltar aquestes frases vomitives?? - Najat El Hachmi

Des que vaig sentir els àudios de la trama Koldo-Cerdán-Ábalos no puc deixar de pensar en Amelia Tiganus.  Me'n recordo de la seva força i la seva intel·ligència, de la seva enorme valentia i rellegeixo el seu magnífic llibre 'La revuelta de las putas' (Sine Qua Non). Si no coneixen aquesta activista i pensadora de l'abolicionisme, que es defineix com a “testimoni del sistema prostitucional” (que va sobreviure a l'explotació sexual i es va convertir en una activista feminista d'una solidesa intel·lectual admirable), busquin les xerrades a internet i entendran de què parlem quan parlem de comprar i vendre dones. Hi penso perquè el grup parlamentari del PSOE la va convidar a parlar en una sessió dedicada a l'assumpte. Si a mi em fan mal els àudios com a dona i com a feminista, com serà per a ella escoltar aquestes frases vomitives? Noies noves per a Ábalos, podria dir la també infatigable Mabel Lozano.

Davant el descobriment d'aquesta putrefacció rància resulta impossible no recordar totes les vegades que el PSOE va posposar iniciatives per acabar amb aquesta esclavitud normalitzada de dones (moltes d'elles portades d'altres països per ocupar-se d'aquest “treball”, segons en diuen alguns). És impossible no adonar-se que els frens a l'avenç de l'abolicionisme no estaven fora sinó dins de la pròpia organització i que les dones que han estat treballant en aquesta direcció des de dins han hagut de fer-ho contra aquests senyors que es podien declarar igualitaris i després freqüentar prostíbuls on els tenien preparades les que “estan recentment”. En aquest sentit, costa de creure que les socialistes més properes a aquests personatges no sabessin res del seu comportament menyspreable. Sigui com sigui, els àudios suposen una humiliació pública a totes les feministes socialistes. El consum de dones és menyspreable no només per l'ús de diners públics, com retreu la dreta al PSOE, sinó pel que suposa de degradació de totes, també les companyes de files.

Ana Redondo ha manifestat la seva repugnància davant els àudios, però no en tenim prou. I més quan la mateixa ministra d'Igualtat va donar llargues a l'abolicionisme argumentant que és un tema complicat. Més complicat és que visquem en un país que importa éssers humans per consumir-los com si fossin mercaderies, que la veu d'Amèlia no sigui difosa de forma massiva, que s'ignori l'avenç ferotge d'una “indústria” que no fabrica res, sinó que destrueix la condició humana de dones i nenes sense que a l'opinió pública es consideri un delicte tan flagrant com les violacions o els assassinats.

Amelia Tiganus, activista feminista y superviviente de la trata de mujeres, en un hotel de Madrid.- INMA FLORES