COM UN PEIX SENSE BICICLETA

Una dona sense un home, és com un peix sense bicicleta. Aquesta cita anònima és a un recull de poemes de Maria Mercè Marçal, i sempre m'ha sobtat per absurda però alhora, molt poètica. Per a un amant de la bici com jo, escau, avui 3 de juny és una jornada molt especial: el dia mundial de la Bicicleta. Un mitjà de transport que està guanyant terreny a moltes ciutats del món.

Per què és tan bona opció la bici? Perquè no només és beneficiosa per a tu, també per al planeta Salut i sostenibilitat. Ah!, i no us oblideu de l'estalvi que suposa també: ni has de treure el cotxe ni de gastar electricitat en carregar el patinet. Els qui ens movem en bici per les ciutats, sabem que la seguretat és un dels punts clau. El meu primer consell és que vagis sempre pendent de tot el món. El més probable és que ningú t'escolti i poca gent et vegi. Tingues present que els jubilats tenen una tendència a caminar pel carril bici, i els mòbilzombies a anar pel carrer amb el cap baix travessant per on els rota o ensopegant amb algun fanal.

Jo, fa 70 anys que vaig en bicicleta per la meva ciutat, amb una bona cistella a la part davantera que em serveixi per quan vaig a comprar, o a fer encàrrecs. Sabadell és una ciutat quasi plana que a més últimament enllaça el carril bici amb Badia, Cerdanyola, Sant Quirze o Matadepera, i aviat amb Terrassa. I seguint pel Ripoll pots baixar fins a les tres xemeneies a Sant Adrià, no és carril bici, però sí camí bici. 

Dissabte (consti que no estava preparat) per primera vegada no sortiré sol, m'acompanyarà la meva neta Maria, que fa segles que no puja a una bicicleta. Li he buscat un recorregut urbà, gairebé tot amb carril bici, perquè ella no pot portar casc, ja que es despentinaria. Veurem com va la miniexcursió. Que els déus ens protegeixin.

Com la calor popular va posar la Verge de Dorleta com la patrona de tots els ciclistes. Fa gairebé 60 anys va passar un viatge extraordinari. Un 8 d'agost del 1960, els joves cicloturistes bilbaïns Luis i Ángel Serrano i el vitorià José Luis Sáenz d'Olazagoitia, arribaven amb les bicicletes a Roma. Després d'una llarga travessia des de Vitòria, havien de ser rebuts en audiència pel Papa Joan XXIII. Les alforges anaven carregades d'il·lusió.

En aquell equipatge portaven la petició de declaració canònica de la Verge de Dorleta com a patrona dels ciclistes. Diuen que al “Papa bo”, aficionat al ciclisme i tifossi de Bartali, no li va costar gaire donar-los la benedicció.

El 17 d'agost tornaven a la capital vitoriana, cansats però feliços, i el dia 28 d'aquell mateix mes, la Mare de Déu de Dorleta era proclamada “Patrona dels ciclistes espanyols” a l'Alt d'Arlaban, a 587 m d'altitud, on està situat el seu Santuari, al municipi de Salinas de Léniz ascensió molt freqüentada pels cicloturistes bascos.